¡°Trencar amb els socialistes va ser una ximpleria¡±

El ge¨°graf i urbanista Jordi Borja (Barcelona, 1941) ho ha estat tot en el municipalisme a Barcelona. Va ser a la cuina de la planificaci¨® de la Barcelona de Pasqual Maragall i va ser tinent d¡¯alcalde entre el 1983 i el 1995. Se l¡¯ha reconegut com una de les influ¨¨ncies cabdals dels comuns: del seu Observatori DESC van sortir Gerardo Pisarello i Ada Colau. Per¨° el seu barcelonisme ve de lluny: com a fundador de Bandera Roja ¡ªen bona part una escissi¨® de militants apartats del PSUC per no combregar amb el comunisme dogm¨¤tic¡ª va ser el responsable de la lluita de barris del partit. Ara publica Bandera Roja. 1968-1974 (Edicions 62), la seva experi¨¨ncia en un experiment pol¨ªtic mitificat i poc conegut.

Pregunta. La imatge que pot haver quedat de Bandera Roja ¨¦s que sobretot era un partit de joves universitaris de classes mitjanes, benestants, per¨° al llibre queda clar que va tenir una base obrera i d¡¯acci¨® ve?nal important. Aquest llibre trenca un estereotip?

Resposta. Bandera Roja va n¨¦ixer amb vocaci¨® de no ser un partit. Al principi ens vam reunir 25 persones, i s¨ª que la gran majoria ¨¦rem del sector universitari i de l¡¯ensenyament. Bandera Roja havia de ser una revista que serv¨ªs de coordinaci¨® entre els diferents fronts de lluita, social, sindical, de barris, ensenyament, universit¨¤ria. M¨¦s endavant es va crear un nucli de periodistes, amb F¨¨lix Fan¨¦s, Josep Ramoneda, Manuel Campo Vidal, Toni Cano o Carles Gu¨¤rdia.

P. Qu¨¨ aporta Bandera Roja al PSUC quan s¡¯integren en aquest partit?

R. En aquell moment hi havia tres pols pol¨ªtics: primer hi havia nuclis d¡¯esquerres moderats, personatges amb algun suport de sindicalistes cat¨°lics, que anaven de l¡¯MSC a Uni¨® Democr¨¤tica. No els menyspreo, per¨° no tenien iniciativa pol¨ªtica i continuada. De tant en tant Josep Benet muntava alguna cosa, per¨° estaven m¨¦s en un m¨®n cultural. Ten¨ªem una actitud una mica displicent respecte d¡¯ells. Despr¨¦s hi havia el PSUC, que era arreu, i despr¨¦s hi havia els esquerrans com nosaltres. Nosaltres vam aportar al PSUC el cristianisme social, l¡¯eurocomunisme i m¨¦s flexibilitat ideol¨°gica.

P. En el llibre lamenta que Bandera Roja no s¡¯impliqu¨¦s en l¡¯Assemblea de Catalunya. Aquesta experi¨¨ncia va influir en la seva petici¨® als comuns perqu¨¨ s¡¯impliqu¨¦s m¨¦s en la consulta de l¡¯1-O?

R. Pel que fa a l¡¯Assemblea de Catalunya, el nucli directiu de Bandera Roja creia que eren pactes buits, sense mobilitzar la gent. Hi vam anar a nivell particular Joan Subirats, com a representant de les universitats, Carles Prieto, com a representant dels barris, i jo, per¨° jo no hi volia anar com una mena de Pepito Grillo, demanant m¨¦s acci¨® pol¨ªtica. Pel que fa a l¡¯1-O, tot i que jo no soc independentista, quan hi ha una mobilitzaci¨® social i pol¨ªtica amb una base tan popular de classes mitjanes i treballadors... hi va haver una manca d¡¯iniciativa. Els independentistes han com¨¨s dos errors importants: un ¨¦s que l¡¯autodeterminaci¨® havia de ser el pas intermedi; i l¡¯altre ¨¦s que no han arrelat en les classes populars que parlen castell¨¤. Els socialistes i els comuns no vam saber o no vam poder imposar que l¡¯objectiu havia de ser l¡¯autodeterminaci¨® i no la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. Quan tens la gent al carrer per unes aspiracions leg¨ªtimes, el que no pots fer ¨¦s portar-los contra una paret, i aix¨° ¨¦s el que van fer els pol¨ªtics independentistes. Jo crec que els comuns no hem tingut la capacitat de conv¨¨ncer que cal un 60% de suport, i no del 40%. Els comuns i els socialistes ens haur¨ªem d¡¯haver ent¨¨s per l¡¯autodeterminaci¨® i una reforma constitucional. Tothom s¡¯ha equivocat.

P. En un article recent, vost¨¨ escrivia que les esquerres no estan c¨°modes amb el nacionalisme. Tot i aix¨°, ERC, la CUP i part dels comuns sembla que s¨ª que estan c¨°modes amb el nacionalisme catal¨¤. Sembla que la tesi del seu company a Bandera Roja, Jordi Sol¨¦ Tura, tamb¨¦ s¡¯ha complert: les reclamacions nacionals catalanes s¨®n avui m¨¦s fortes que mai perqu¨¨ les classes populars s¡¯hi han sumat.

R. Hi ha part d¡¯aquestes classes que s¨ª que s¡¯hi han sumat i n¡¯hi ha que no. Encara estic molt vinculat a Comissions Obreres. La majoria a Comissions no ¨¦s independentista. En una assemblea local de fa uns mesos, a l¡¯Agust¨ª Prats, independentista i hist¨°ric de Comissions, la majoria el va xiular! Fa poc, en una presentaci¨® d¡¯un llibre a Gij¨®n, gent vinculada a Izquierda Unida, parlant amb un que ¨¦s molt amic meu, molt procatal¨¤, em va dir: ¡°Nosaltres tamb¨¦ pensem que el govern espanyol s¨®n uns fills de puta, per¨° quan ens dieu que voleu ser independents, ens sentim menyspreats¡±. Aix¨° ¨¦s el que no havia de passar.

P. Al llibre diu que el Maig del 68 va servir tamb¨¦ per renovar la socialdemocr¨¤cia. El fil¨°sof Hans Magnus Enzensberger, a Tumulto, tamb¨¦ opina que les revoltes contempor¨¤nies serveixen sobretot per renovar el sistema. La revoluci¨® catalana tamb¨¦ servir¨¤ per renovar el sistema espanyol?

R. Jo vaig viure el Maig del 68 al rovell de l¡¯ou, amb escepticisme, perqu¨¨ la m¨²sica estava b¨¦, per¨° la lletra no. Les avantguardes pol¨ªtiques volien acabar amb aquest m¨®n, aquesta societat, per¨° aix¨° no era el que volia el conjunt de la gent que hi era. Va ser una revoluci¨® cultural i social. Va aportar millores sindicals, va canviar els costums, les maneres de vestir, va desmitificar les institucions. Pel que fa a Espanya, si no canvien les c¨²pules, no ho tinc clar. Amb Quim Torra no es pot anar enlloc. El govern espanyol ¨¦s poc valent, amb el PP i Ciutadans al davant, que s¨®n pura extrema dreta, gent absolutament menyspreable. Quan sento Pablo Casado em venen ganes de vomitar. Hi ha un sector socialista ben intencionat per¨° feble, el de Pedro S¨¢nchez, i despr¨¦s hi ha el dels barons, que s¨®n uns vertaders xori?os, que no s¨®n ni socialistes, ni dem¨°crates ni res.

P. Al llibre explica que gent del FRAP va apallissar Sol¨¦ Tura. Qu¨¨ va succeir?

R. Eren uns b¨¨sties. Ells pretenien que el PCE-ML unifiqu¨¦s l¡¯extrema esquerra. Ens vam reunir quatre persones en un caf¨¨ de Par¨ªs i els vam dir que no est¨¤vem per a aix¨°. Un d¡¯ells era parella de la germana del Manuel Castells [el soci¨°leg, tamb¨¦ membre de Bandera Roja]. Nosaltres dorm¨ªem a casa d¡¯en Castells. I una matinada van venir aquells dos per nosaltres. Venien amb la pretensi¨® de matar-nos, per¨° un es va fer enrere. Portaven pistoles. A mi no em van trobar perqu¨¨ la meva habitaci¨® estava darrere d¡¯un pati. A Sol¨¦ Tura el van estossinar amb les culates de les pistoles. Pensaven que aix¨ª acceptarien les bases de Bandera Roja. Despr¨¦s, aquests dos van passar al PSOE de Val¨¨ncia i despr¨¦s al PP.

P. Vost¨¨ ha estat cr¨ªtic amb els processos participatius en pol¨ªtica municipal. Va dir en una entrevista: ¡°No soc un fan del concepte de participaci¨®, perqu¨¨ als ajuntaments progressistes s¡¯ha institucionalitzat i ha acabat essent un instrument de crear consensos passius¡±. Ha posat com a exemple d¡¯errors la consulta de Jordi Hereu per a la reforma de la Diagonal, i la consulta interna dels comuns que va trencar amb el PSC a l¡¯Ajuntament. Per qu¨¨ s¨®n un error?

R. La votaci¨® per trencar amb els socialistes va ser una ximpleria. L¡¯Ada [Colau] est¨¤ acostumada als moviments socials, a organitzacions petites. El pacte firmat amb els socialistes deia que el tema catal¨¤ quedava fora. Els comuns van trencar l¡¯acord. Posats a consultar, per qu¨¨ als militants i no als electors, al conjunt dels ciutadans? Perqu¨¨ els afecta! Els que van guanyar eren els que tenien r¨¤bia als socialistes. L¡¯Ada se¡¯n va penedir, era contr¨¤ria a la consulta, per¨° no es va atrevir, es va mantenir neutral.

P. Un dels assumptes en qu¨¨ vost¨¨ ha insistit m¨¦s ¨¦s en la necessitat de crear un govern per a l¡¯¨¤rea metropolitana, un ens supramunicipal amb voluntat pol¨ªtica. Demana retirar compet¨¨ncies a l¡¯Estat i l¡¯autonomia per enfortir els municipis. L¡¯obstacle principal d¡¯aix¨° ¨¦s l¡¯estructura d¡¯estats o el nacionalisme catal¨¤? Pujol desconfiava d¡¯aquesta gran Barcelona.

R. ?s que jo soc contrari als estats. Tenim 948 municipis, aix¨° no t¨¦ sentit, s¡¯han de fer agrupacions de municipis. Barcelona t¨¦ una corona on envia els pobres i els problemes. Sabadell, Terrassa, etc¨¨tera, per exemple, haurien de ser una altra ¨¤rea metropolitana. Per¨° la primera corona de Barcelona hauria de crear una estructura metropolitana on es puguin fer pol¨ªtiques coherents i redistributives. Municipis amb un govern metropolit¨¤ i una pol¨ªtica fiscal comuna. La Generalitat faria lleis i ordenaria el sistema sanitari o escolar per a tot Catalunya. No s¨¦ si el nacionalisme catal¨¤ n¡¯ha estat contrari. Xavier Trias va recuperar l¡¯¨¤rea metropolitana i ara comen?a a tenir for?a.