El desig de Joan Ferrat¨¦

Acaba de publicar-se un llibre en qu¨¨ es reuneixen tres diaris breus de Joan Ferrat¨¦ escrits els anys 1966, 1970, i entre 1973 i 1975. Ferrat¨¦ va morir l¡¯any 2003 sense publicar-los, tot i que els havia fet con¨¨ixer als seus amics joves m¨¦s freq¨¹entats. Per alguna ra¨® que desconec els diaris van quedar in¨¨dits, i ara Jordi Cornudella ¡ªque ¨¦s al Grup Editorial 62 per publicar solament coses bones¡ª els dona a con¨¨ixer fent-hi solament les esmenes ortogr¨¤fiques de rigor; poques, perqu¨¨ Ferrat¨¦ dominava la llengua, entre altres coses gr¨¤cies a l¡¯estudi de Carner. Vet aqu¨ª el llibre: Joan Ferrat¨¦, Del desig. Tres diaris(Barcelona, Emp¨²ries, 2018).

Ferrat¨¦, que va tenir de jove relacions amb dones ¡ªamb una de les quals va tenir una filla¡ª, es va decantar, en la seva primera maduresa, per l¡¯amor als nois. Tractant-se d¡¯un home de lletres que havia tradu?t la l¨ªrica grega arcaica i els poemes de Cavafis, a m¨¦s d¡¯haver escrit assaigs literaris de molt¨ªssim valor i d¡¯haver editat una colla de poemes d¡¯Ausi¨¤s March ¡ªgr¨¤cies a l¡¯empenta i l¡¯est¨ªmul que va donar-li un curs selecte fet a l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres per gentilesa de Riquer, no de Molas, que el va menystenir¡ª, tractant-se d¡¯un home aix¨ª, no ens ha d¡¯estranyar que deix¨¦s uns diaris com aquests, de gran intimitat i d¡¯opinions for?a contundents per amor d¡¯honradesa.

Pel que fa a la seva relaci¨® amb les dones no sembla, pel que diu, que fossin ni perdurables ni agradoses. Per¨° les lectores, elles especialment, faran b¨¦ d¡¯estudiar una mica i treure¡¯s per uns instants la vesta sacerdotal que avui fan servir les feministes m¨¦s abrandades si volen entendre el que diu l¡¯autor sobre aquest g¨¨nere hum¨¤ tan singular. (Tan singular que Lacan va encunyar una frase que moltes dones encara no han ent¨¨s: ¡°La femme, ?a n¡¯existe pas¡±, posant ¨¨mfasi en l¡¯article indeterminat. Aquest no ¨¦s el lloc per explicar qu¨¨ volia dir Lacan amb aquesta dita, tan coent per a una dona com aquella altra, que afecta tota la humanitat: ¡°Il n¡¯y a pas de relation sexuelle¡±; aleshores parlava de la perfecta relaci¨® que exhibeixen els estornells quan migren. S¨®n coses molt s¨¤vies i assaonades dels psicoanalistes, per¨° que enerven molta gent apressada, com aquella altra de Freud: ¡°La sexualitat ¨¦s sempre de naturalesa masculina¡±. Deixem aqu¨ª la digressi¨®, que ja portar¨¤ prou cua.)

Per evitar respostes a?rades a aquestes tesis i moltes que hom i don trobar¨¤ en aquests diaris, nom¨¦s cal que els lectors es facin c¨¤rrec que la frontera entre l¡¯homosexualitat i l¡¯heterosexualitat ¨¦s molt fr¨¤gil ¡ªcom es veu als camps de futbol i a les casernes¡ª, i que tota persona, m¨¦s encara si sap llat¨ª com Ferrat¨¦, pot escriure tranquil¡¤lament coses com aquestes: ¡°La tendresa per les dones no t¨¦ rival, en el nivell del cos; per¨° precisament perqu¨¨ no ultrapassa mai el nivell del cos, la tendresa per les dones ¨¦s nom¨¦s una font d¡¯abjecci¨® per l¡¯home¡± (cursives nostres); ¡°la meva relaci¨® amb les dones ¨¦s una relaci¨® des del principi fallida en la mesura que no estic disposat a refusar-los tota personalitat fora de la seva personalitat de b¨¨stia, en la mesura que no estic disposat a brutalitzar-les...¡± (lleugera confusi¨® sint¨¤ctica).

?s clar que Ferrat¨¦ no s¡¯oblida de puntualitzar que la seva idea de les dones procedia de certes circumst¨¤ncies de la seva vida. Sigui com vulgui, Ferrat¨¦ no era cap ximple, i aquestes afirmacions s¡¯hauran de prendre ¡ªcom caldria prendre¡¯s totes les p¨¤gines dels peri¨°dics quan parlen de la viol¨¨ncia masclista o de la peder¨¤stia¡ª cum grano salis, o, per dir-ho tamb¨¦ en llat¨ª, sine ira et studio: sense ira i contemplant-ho tot amb serenitat, no amb ideologies pr¨ºt-¨¤-porter.

Tot aix¨° que hem dit t¨¦ a veure amb el primer diari. El segon est¨¤ dedicat a la relaci¨® de Ferrat¨¦ amb un adolescent ¡ªera el model de la peder¨¤stia grega¡ª, Daniel, que va con¨¨ixer el gener de 1970, amb qui va ser feli? b¨¤sicament nom¨¦s una setmana, per¨° a qui va estimar sempre, i a qui va dedicar un poemari excel¡¤lent: Llibre de Daniel (La Gaya Ci¨¨ncia, Alt¨¦s, 1976). Aquest va ser el seu ¡°primer amor plenament satisfet¡±, i no va arribar massa tard, diu, sin¨® al moment en qu¨¨ una esperan?a covada durant molt anys, ¡°vella i profunda¡±, va trobar un objecte adequat al seu desig.

Cal llegir tamb¨¦ detingudament aquest segon diari per adonar-se que, a difer¨¨ncia del que Ferrat¨¦ considerava sobre les dones ¡ª¡°ab-jectes¡±, ¨¦s a dir, que hom allunya de si¡ª, en aquest cas la relaci¨® va ser sublim per¨° enganyosa, com totes; digna encara que fos generadora de sofriment, o justament perqu¨¨ el va generar; equilibrada i noble en la mesura que no tenia res a veure amb la prostituci¨® ni amb la brutalitat. Nom¨¦s philia, que ho ¨¦s tot. I goso pensar que es va tractar d¡¯una relaci¨® tamb¨¦ intel¡¤lectual. Pocs llibres amb un tractament tan expl¨ªcit i honest del que un pensa sobre els homes, les dones, el sexe i la peder¨¤stia s¡¯han escrit amb tanta intel¡¤lig¨¨ncia i tanta sinceritat.