Sembrar igualtat al camp

¡°Quan vaig conduint el tractor em miren amb desconfian?a, se¡¯n riuen de mi¡±. Isabel Sitges viu situacions com aquestes di¨¤riament. T¨¦ 26 anys i ¨¦s agricultora. El problema mai ¨¦s per ser jove, sin¨® per ser dona en un ¨¤mbit masculinitzat com el sector primari. Els homes representen m¨¦s del 80% de la m¨¤ d¡¯obra assalariada al camp catal¨¤, i fins a un 90% tamb¨¦ s¨®n caps d¡¯explotacions.

La Isabel forma part de la minoria restant. Juntament amb el seu pare, regenta cinc finques a Anglesola (Lleida), on produeix pomes, peres, blat i cereal que exporta a Europa. La figura de la dona, explica, ha estat imprescindible per al desenvolupament de les explotacions agr¨¤ries, sobretot les petites i familiars. Criar i alimentar el bestiar, sembrar els camps o recol¡¤lectar les hortalisses i verdures han estat feines amb responsabilitat femenina. Per¨° la majoria de dones rurals tamb¨¦ assumeixen les tasques dom¨¨stiques i la cura de la gent gran o dels nens, la qual cosa suposa una c¨¤rrega doble.

Les dones s¨®n el 20% de la m¨¤ d¡¯obra, i nom¨¦s el 4,6% en llocs de comandament

Maria Dolors Catal¨¤, presidenta de l¡¯Associaci¨® de Dones del M¨®n Rural de Catalunya, apunta que el treball de l¡¯home ¨¦s m¨¦s visible perqu¨¨ es considera el cap de la unitat familiar i de l¡¯empresa agr¨¤ria. ¡°La resta de la fam¨ªlia va a remolc de l¡¯home de la casa i les tasques que no s¨®n productives no es valoren¡±, explica. L¡¯entitat treballa per denunciar la c¨¤rrega que suposa aquesta jornada laboral doble. A m¨¦s, en l¡¯¨¤mbit rural les condicions de vida s¨®n m¨¦s dures, ja que l¡¯escassetat de serveis obliga a despla?ar-se cap a les ciutats. ¡°Les desigualtats que patim les dones s¡¯incrementen al m¨®n rural perqu¨¨ tenim m¨¦s dificultats per accedir al mercat laboral i als serveis b¨¤sics¡±, argumenta Teresa L¨®pez, presidenta de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Dones Rurals (FADEMUR).

El Departament d¡¯Agricultura de la Generalitat i l¡¯Institut Catal¨¤ de les Dones (ICD) van impulsar un programa el 2012 per fer visible la tasca de totes les dones rurals. N¨²ria Balada, presidenta de l¡¯ICD, lamenta que ¡°l¡¯ocupaci¨® en el sector agrari continu? sent minorit¨¤ria entre les dones, que representen nom¨¦s el 20%¡±. Balada considera indispensable impulsar pol¨ªtiques que tinguin en compte les dones, i m¨¦s a Catalunya, on ¡°el 90% del territori ¨¦s rural¡±.

El m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s arribar als organismes que prenen les decisions: tot i que el percentatge de s¨°cies de les cooperatives agr¨¤ries arriba al 21%, la seva participaci¨® en els consells rectors ¨¦s del 4,6%. De totes maneres, la responsable d¡¯igualtat de g¨¨nere del Departament d¡¯Agricultura, Loli Jim¨¦nez, valora positivament l¡¯aplicaci¨® del programa. ¡°El percentatge de dones inscrites en els cicles formatius de les escoles agr¨¤ries ha passat d¡¯un 15% el 2016 a un 19% el 2017¡±, exposa. Isabel Sitjes ¨¦s de les poques noies que ha estudiat en una escola agr¨¤ria. ¡°De 53 alumnes, nom¨¦s dos ¨¦rem dones¡±, apunta.

El treball femen¨ª al camp sovint implica assumir les tasques de la llar

M¨¦s atur

Al camp, l¡¯¨ªndex d¡¯atur ¨¦s superior al de la ciutat i s¡¯incrementa en el cas de les dones. Moltes es veuen obligades a traslladar-se a les ciutats, on les opcions d¡¯estudis i d¡¯ocupaci¨® s¨®n millors. ¡°Si les dones no aconsegueixen ser independents econ¨°micament i es veuen obligades a tenir cura de la fam¨ªlia, ¨¦s normal que les m¨¦s joves fugin a les zones urbanes¡±, assegura Teresa L¨®pez.

La presidenta de FADEMUR adverteix que aquesta situaci¨® repercuteix en l¡¯envelliment de la poblaci¨® i l¡¯estancament del sector primari, ja que no hi ha un relleu generacional. La soluci¨® passa pel desenvolupament de projectes que donin visibilitat a la feina femenina, que promoguin millores laborals i de condicions de les terres, que garanteixin la igualtat d¡¯acc¨¦s a les ajudes i que incentivin l¡¯acc¨¦s a c¨¤rrecs de responsabilitat. En definitiva, una legislaci¨® amb perspectiva de g¨¨nere. ¡°Com a dones, per molt que reivindiquem el feminisme, si no ens alcem i lluitem, no avan?arem¡±, conclou la Isabel.

En la majoria dels casos, l¡¯home consta com a propietari en els registres de propietat de les explotacions agr¨¤ries: m¨¦s del 60% dels camps catalans pertany a homes, mentre que un 28% de dones en s¨®n les titulars; la resta correspon a entitats jur¨ªdiques. El 2011 es va aprovar una llei estatal per fomentar la titularitat compartida de les terres. Per¨° l¡¯impacte no ha estat el que s¡¯esperava: set anys despr¨¦s, a Catalunya, ¨²nicament cinc dones s¡¯han inscrit a aquest registre de titularitat compartida. A tot l¡¯Estat, amb prou feines hi ha 352 agricultores.