Un llapis per retratar el psiqui¨¤tric

Maria Manonelles (Eivissa, 1996) va utilitzar un sol llapis per retratar la seva estada en un psiqui¨¤tric. Es va plantejar emprar llapis de tres colors diferents per il¡¤lustrar l¡¯experi¨¨ncia, per¨° ho va descartar per pragmatisme: cada cop que havia de fer punta al llapis, havia de demanar perm¨ªs al personal m¨¨dic. Qualsevol objecte afilat, qualsevol objecte que pot servir per treure¡¯s la vida, est¨¤ prohibit a la Unitat d¡¯hospitalitzaci¨® d¡¯Aguts del Parc de Salut del Mar, a Barcelona.

¡°Havia de dibuixar perqu¨¨ tinc mala mem¨°ria. Em deia a mi mateixa que cada detall era molt important, que havia d¡¯anotar-ho¡±, explica Manonelles al seu apartament del barri de Gr¨¤cia, un pis compartit amb tres persones, un gat i un h¨¤mster. Manonelles va autoeditar una primera versi¨® de Dormo molt, i ara l¡¯editorial Fragile Movements el publica ampliat. El relat ¨¦s dur, per¨° amb dosis d¡¯humor, com les paraules que l¡¯autora escriu per tancar el llibre, despr¨¦s de cinc setmanes ingressada: ¡°Em van fer fora perqu¨¨ ells necessiten llits. I jo dormo molt. Vaig robar el pijama¡±.

Manonelles dibuixa, al principi de Dormo molt,vuit figures que semblen maniquins crispats, per mostrar la roba que portava, per¨° tamb¨¦ la nuesa a l¡¯hospital, i per deixar const¨¤ncia de la seva predilecci¨® per aquell pijama: ¡°Em van donar un pijama blau molt gran, i com que em quedava molt escotat i a la unitat feia molt de fred, em van oferir un esparadrap per acabar de tancar-me la camisa. Tot i que el pijama era inc¨°mode per dormir i havia de doblegar-me els pantalons per no arrossegar-los pel terra, m¡¯agradava dur-lo posat. Sempre m¡¯ha agradat dur uniformes a la feina i encara no havia tingut l¡¯oportunitat de vestir l¡¯uniforme oficial de boja¡±.

Em reconeixen un 45% de discapacitat. Altres s'ho prendrien malament, per¨° ¨¦s bo recon¨¨ixer els teus l¨ªmits, vius millor si ho fas. Si no assumeixes els teus l¨ªmits, te la fotr¨¤s

A Manonelles li van diagnosticar trastorn mixt de la personalitat, a m¨¦s d¡¯ansietat i depressi¨®. Va rebre, el 24 de desembre passat, el que considera un regal, la seva targeta de discapacitat de la Generalitat: ¡°Tindr¨¦ estudis gratis, descomptes en el transport¡­ Em reconeixen un 45% de discapacitat. Altres s¡¯ho prendrien malament, per¨° ¨¦s bo recon¨¨ixer els teus l¨ªmits. Vius millor si ho fas. Si no assumeixes els teus l¨ªmits, te la fotr¨¤s¡±. Manonelles va descobrir els seus l¨ªmits l¡¯estiu del 2016. Treballava vuit hores di¨¤ries en una empresa d¡¯audiovisuals i a la tarda assistia als seus estudis de dibuix de l¡¯Escola Massana. ¡°Vaig petar perqu¨¨ no estic capacitada per mantenir una jornada laboral normal¡±, diu Manonelles. Per petar s¡¯ent¨¦n el que ella exposa en dues p¨¤gines de Dormo molt: ¡°El meu cap no podia i no podia, no podia, no podia, no pot, el meu cap, no, no pot, no s¨¦ qu¨¨ fer, no puc, no puc, no puc¡±. Abans de l¡¯ingr¨¦s, la seva psic¨°loga li havia demanat que dibuix¨¦s les seves sensacions mentre patia atacs d¡¯ansietat. Manonelles construeix una escena superposant tots aquells dibuixos. El resultat ¨¦s un n¨²vol de foscor que engoleix la protagonista.

Manonelles va introduir, posteriorment, al llibre detalls de color blau. Blanc, negre i blau s¨®n els colors de Dormo Molt perqu¨¨ s¨®n els colors corporatius de l¡¯Hospital del Mar. Es va acostumar tant al blau i blanc que, despr¨¦s de sortir del centre, va comprar per a la seva casa objectes d¡¯Ikea d¡¯aquests colors. La majoria de dibuixos els va realitzar durant el seu ingr¨¦s. Els que va crear despr¨¦s semblen tenir una voluntat m¨¦s estil¨ªstica i menys emocional. Com la figuera de moro que simbolitza les cartes que li enviava la seva ¨¤via des d¡¯Eivissa. La seva ¨¤via li parlava de la naturalesa, de la seva inf¨¤ncia i d¡¯un futur optimista: ¡°Havia de preveure que una senyora que col¡¤lecciona peluixos i els penja d¡¯arbres i de les plantes del jard¨ª per recrear una selva m¡¯escriuria una cosa diferent¡±. Manonelles es planteja un altre llibre a partir de les cartes amb dibuixos i retalls que li envia l¡¯¨¤via.

Dormo molt tamb¨¦ serveix per reflexionar sobre la l¨ªnia fina que utilitzem per diferenciar entre all¨° que considerem normal i anormal. Els seus pares, divorciats, la visitaven junts durant l¡¯ingr¨¦s, en una inusual unitat familiar; durant les dues hores di¨¤ries permeses per sortir del centre, la seva mare ca?ava pok¨¦mons amb el m¨°bil mentre passejaven pel front mar¨ªtim; un altre intern aconseguia entretenir-la col¡¤leccionant anuncis d¡¯electrodom¨¨stics que trobaven en els exemplars de premsa que tenia l¡¯hospital.

Manonelles nom¨¦s perd un moment el somriure durant l¡¯entrevista, quan al periodista se li escapa una expressi¨® de compassi¨®. El llibre comen?a amb la il¡¤lustraci¨® de dues butaques que recorden les cadires del dentista. Eren les cadires ¡°c¨°modes¡±, diu Manonelles, les que tenien vistes al mar, a la unitat. Darrere de les butaques creixen dues ombres: ¡°Representen all¨° que la gent no veu de les malalties mentals¡±. El seu interlocutor ho lamenta, per¨° ella el talla, contundent: ¡°Res de compadir-se, ¨¦s pitjor¡±.

Un santoral feminista

Maria Manonelles est¨¤ ocupada en una segona feina, sobre les dones a l¡¯esgl¨¦sia cat¨°lica. Ha participat en recessos espirituals a Montserrat, estudia la vida de monges i santes. L¡¯objectiu ¨¦s crear una mena de santoral feminista, aproximar-se a la seva hist¨°ria de manera diferent a la que trobem habitualment als museus, diu Manonelles. Posa com a exemple santa Dimpna, que va ser ermitana a Geel (B¨¨lgica), on encara avui hi peregrinen persones amb malalties mentals, o santa Eul¨¤lia, la patrona de Barcelona: ¡°L¡¯art sempre retrata el martiri de santa Eul¨¤lia, jo preferir¨¦ mostrar el moment ¨¨pic en qu¨¨, sent una nena, es planta davant el governador rom¨¤ perqu¨¨ ha prohibit el culte cristi¨¤¡±.