Parlem d¡¯Eslov¨¨nia

El president de la Generalitat, Quim Torra, no ¨¦s un l¨ªder pol¨ªtic en ¨²s. Normalment, es veu a si mateix com el vicari d¡¯un altre president per¨° de vegades decideix anar per lliure i deixa anar el seu esperit m¨¦s ind¨°mit: un dia demana als CDR que ¡°pressionin¡±, amb el esglai conseg¨¹ent del conseller que els ha de mantenir a ratlla, i un altre advoca per la via eslovena cap a la independ¨¨ncia, saltant-se el programa electoral de Junts per Catalunya, el seu propi discurs d¡¯investidura i el mateix Pla de Govern.

L¡¯entorn del president va venir a dir que el que havia volgut destacar Torra no era la derivada violenta del cas sin¨® la determinaci¨® del poble eslov¨¨ per aconseguir la independ¨¨ncia. Si el tema ¨¦s la determinaci¨®, no hi ha gaire a discutir: en el refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia d¡¯Eslov¨¨nia del 23 de desembre del 1990 va votar a favor el 88% del cens, la qual cosa ¨¦s molta determinaci¨®, si ho comparem amb el 37% del cos electoral que van suposar els vots afirmatius en el refer¨¨ndum de l¡¯1-O o la suma de JxCat, ERC i la CUP en les eleccions del 21 de desembre del 2017.

Ning¨² ha parlat del tipus d¡¯estat que el poble eslov¨¨ va aconseguir amb la seva indiscutible determinaci¨®. Abans que l¡¯ocurr¨¨ncia eslovena s¡¯oblidi, no fa cap nosa una petita reflexi¨® sobre el que aquest petit pa¨ªs exiugoslau pot tenir de mod¨¨lic per al cas catal¨¤. La pregunta que podem fer-nos ¨¦s si a l¡¯Europa posterior a la caiguda del Mur el simple fet d¡¯aconseguir la independ¨¨ncia proporciona per se una democr¨¤cia de m¨¦s qualitat, menys grau de corrupci¨®, m¨¦s felicitat general, o una riquesa superior a la mitjana.

Si ens fixem en el PIB per habitant, Eslov¨¨nia continua sent clarament m¨¦s pobre que la mitjana europea

En el Democracy Index del 2017 de la revista The Economist, Eslov¨¨nia es va situar en la posici¨® n¨²mero 36, dins del grup de les democr¨¤cies defectuoses (flawed democracies). Significativament, en el selecte club de les 19 democr¨¤cies plenes del m¨®n que encap?alava Noruega i tancava Espanya no hi havia cap rep¨²blica exiugoslava ni exsovi¨¨tica. L¡¯associaci¨® Freedom House tamb¨¦ mesura la democr¨¤cia dels pa?sos. El 2018 Eslov¨¨nia va obtenir una puntuaci¨® de 2,07 en una escala que va de l¡¯1 (m¨¤xima democr¨¤cia) al 7 (m¨ªnima democr¨¤cia). Des de l¡¯1,89 del 2013, l¡¯¨ªndex d¡¯Eslov¨¨nia fa quatre anys seguits que va empitjorant.

L¡¯ep¨ªgraf en qu¨¨ Eslov¨¨nia va puntuar pitjor en l¡¯¨ªndex de Freedom House ¨¦s el de la corrupci¨® (2,75). En aquest ¨¤mbit Eslov¨¨nia no est¨¤ en una situaci¨® especialment pr¨°spera. Segons l¡¯edici¨® del 8 de maig del 2013 del peri¨°dic digital brussel¡¤l¨¨s EUobserver, Cro¨¤cia i Eslov¨¨nia eren els pa?sos m¨¦s corruptes de la Uni¨® Europea. El diari citava una enquesta de la companyia Ernst & Young en la qual el 96% dels entrevistats eslovens va declarar que les pr¨¤ctiques corruptes eren freq¨¹ents al m¨®n empresarial del seu pa¨ªs ¡ªmolt per davant d¡¯Espanya, on el percentatge era del 65, i a una dist¨¤ncia sideral del 10% de Su?ssa. (No hi havia cap rep¨²blica exiugoslava o exsovi¨¨tica que s¡¯aprop¨¦s a aquest guarisme.)

Si Eslov¨¨nia no ¨¦s una democr¨¤cia mod¨¨lica ni un pa¨ªs lliure de corrupci¨®, tampoc ¨¦s una societat especialment feli?. El World Happiness Report t¨¦ un ¨ªndex sofisticat de felicitat que combina variables com el PIB per habitant, l¡¯esperan?a de vida, el sentiment de llibertat o la percepci¨® de corrupci¨®. Prenent les dades del per¨ªode compr¨¨s entre el 2014 i el 2016, Eslov¨¨nia se situa en la posici¨® n¨²mero 62 del r¨¤nquing, molt lluny del podi que ocupen Noruega, Dinamarca i Isl¨¤ndia, i 28 graons per sota d¡¯Espanya. (La primera rep¨²blica exiugoslava o exsovi¨¨tica de la llista ¨¦s l¡¯Uzbekistan, que ocupa el lloc 47.)

Si ens fixem en el PIB per habitant, Eslov¨¨nia continua sent clarament m¨¦s pobre que la mitjana europea. Si la Uni¨® Europea de 28 membres t¨¦ un ¨ªndex 100, Eslov¨¨nia est¨¤ en el 85, per darrere del 92 d¡¯Espanya i a anys llum del 253 de Luxemburg, el 156 de Su?ssa o el 146 de Noruega. (Cap rep¨²blica exiugoslava ni exsovi¨¨tica s¡¯apropa m¨ªnimament al 100.)

En resum: la gran determinaci¨® del poble eslov¨¨ li va conduir a l¡¯anhelada i, probablement, merescuda independ¨¨ncia, per¨° amb la perspectiva que donen els lustres transcorreguts des de llavors ja podem dir que la independ¨¨ncia en si mateixa no ha convertit Eslov¨¨nia en la Noruega o en la Su?ssa ¡ªni tan sols en l¡¯Holanda¡ª de l¡¯Est d¡¯Europa.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB