¡®El rodamon i la princesa¡¯

Els meus prop¨°sits per aquest any inclouen segrestar un general alemany a Creta i enamorar-me d¡¯una princesa centreeuropea. El primer m¡¯enxampa una mica tard perqu¨¨, ¨¦s clar, ja no hi ha generals alemanys a Creta, afortunadament. Quant al segon, tamb¨¦ ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ les princeses, les centreeuropees i les altres, em temo que acostumen estar totes promeses, si no estan definitivament pescades.

Aquests dos prop¨°sits del 2019 s¨®n el resultat, ¨¦s clar, d¡¯haver passat el Nadal amb l¡¯escriptor i heroi de guerra Patrick Leigh Fermor. No directament, ja que l¡¯estimat Paddy va morir el 2011, sin¨® a trav¨¦s dels llibres, que ¨¦s l¡¯¨²nica manera amb qu¨¨, malauradament, em puc relacionar amb alguns amics. A part de la relectura de les seves meravelloses obres, especialment la trilogia composta per El tiempo de los regalos, Entre los bosques y el agua, i la inconclusa part final, El ¨²ltimo tramo ¡ªcom n¡¯¨¦s, d¡¯incre?blement bella la seva escriptura!¡ª, aquests dies he gaudit amb dues novetats. Una ¨¦s el segon lliurament de les cartes de Paddy que ha seleccionat, com en el primer, Adam Sisman (More dashing, further letters of Patrick Leigh Fermor, Bloomsbury, 2018), entre les quals hi ha algunes missives sensacionals, com la que va escriure a Creta el 1944, la de la ?ndia a la recerca de Kim o en les que parla sobre les seves visites a Barcelona (incloses les copes a casa de Xavier Corber¨®, una missa en catal¨¤ en la Sagrada Fam¨ªlia i una batussa en un bar de la Rambla). L¡¯altra novetat ¨¦s la deliciosa The vagabond and the princess, Paddy Leigh Fermor in Romania, d¡¯Alan Ogden (Nine Elm Books, 2018) que tracta, com qualsevol fan de Paddy haur¨¤ endevinat pel t¨ªtol, de la rom¨¤ntica relaci¨® entre l¡¯escriptor i el seu primer gran amor, la princesa Marie-Blanche Cantacuceno (en roman¨¨s Cantacuzino), Balasha, fruit d¡¯una de les grans dinasties nobili¨¤ries de l¡¯Europa Oriental, cap militar de Mold¨¤via i Val¨¤quia i, fins i tot, amb un emperador de Bizanci en la seva genealogia, que ja ¨¦s parent.

Arraulit davant de la xemeneia mentre la foscor r¨¤pida de l¡¯hivern all¨¤ fora es feia seus els boscos i les muntanyes i feia callar els ¨²ltims refilets dels ocells i feia comen?ar a revestir els prats de gel guspirejant, m¡¯he submergit, mentre feia anar alhora el llibre d¡¯Ogden, les cartes, l¡¯espl¨¨ndida biografia d¡¯Artemis Cooper (Patrick Leigh Fermor, una aventura, RBA, 2013) i els meus propis records ¡ªPaddy mateix em va deixar entreveure algunes parts d¡¯aquest episodi sentimental¡ª, en el roman? de Leigh Fermor i Balasha, una de les aventures m¨¦s belles i, finalment, tristes que va viure el nostre vell heroi i, sens dubte, una de les grans hist¨°ries d¡¯amor del segle XX.

Patrick Leigh Fermor no va trobar Balasha en el seu fam¨®s viatge d¡¯un any a peu per Europa que explica en la seva trilogia, sin¨® despr¨¦s d¡¯acabar aquest extraordinari passeig que el va portar des d¡¯Holanda fins a ¡°Constantinoble¡±, com s¡¯anomenava Istanbul, on va arribar el 31 de desembre del 1934, i que va ser el germen de la seva obra ins¨ªgnia. Es van con¨¨ixer a Atenes l¡¯estiu del 1935 i es van enamorar bojament. Ella, sofisticada, maca, elegant, 16 anys m¨¦s gran que Paddy (que, cortesament sempre redu?a la xifra a 12), llavors un jove de 20, era la dona del diplom¨¤tic espanyol Francisco de Amat y Torres. El matrimoni s¡¯havia dissolt despr¨¦s que ell s¡¯entengu¨¦s amb l¡¯esposa d¡¯un altre diplom¨¤tic, Billy Cavendish, que despr¨¦s va ser el nov¨¨ duc de Portland. Paddy i Balasha, que compartien la passi¨® per la cultura (i que visqui la cultura!) es van convertir en amants (¡°terrific pals¡±, diria ell) i es van buscar un niu d¡¯amor en un mol¨ª vell a Lemonodassos, amb vista a la illa de Poros, on van passar una temporada feli?os, com nom¨¦s ho pots ser quan descobreixes un cos nou, nedes nu al seu costat i llegeixes, junts, els cl¨¤ssics.

Quan va arribar la tardor, Balasha li va proposar d¡¯instal¡¤lar-se a la resid¨¨ncia de la seva fam¨ªlia a Mold¨¤via, la famosa (pels que som lectors de Paddy) i m¨¤gica mansi¨® o conac, que ¨¦s com denominen en roman¨¨s una manor house, de Baleni, un lloc id¨ªl¡¤lic en el qual encara van ser fins i tot m¨¦s feli?os, els dos enamorats. La decadent casa pairal dels Cantacuceno, plena de banyes (de c¨¦rvols), pells d¡¯os, una biblioteca nodrida i selecta, m¨²sica de piano i c¨ªtara i servents tan entranyables com el xofer polon¨¨s Pan, el majordom ucra?n¨¨s Ilfin, el turc Mustaf¨¢ i la criada Niculina. La portaven la germana de Balasha, Pomma, i el seu marit Constantin (que s¡¯havia batut en duel diverses vegades), els pares de la jove Ina, la bellesa prerrafaelita de la qual Paddy comparava amb l¡¯Of¨¨lia de Millais. En The vagabond and the princess, Ogden descriu detalladament aquest m¨®n crepuscular en el qual la parella va viure el seu amor. Boscos de roures en els quals brillaven els daurats oriols, camps plens de puputs i cels amples en els quals s¡¯encastava la pintada bellesa dels abellerols. A Balasha els camperols li besaven la m¨¤ de genolls. Paddy va passar quatre anys a Baleni ¡ªamb un imp¨¤s a Londres el 1937¡ª que ni els explico, com si s¡¯hagu¨¦s ficat en un relat de Tolstoi o Tx¨¦khov. Si ets un mit¨°man de l¡¯anyenc centreeuropeu, els h¨²ssars, els arist¨°crates, l¡¯equitaci¨®, els z¨ªngars i les grues, viuries a la Mold¨¤via dels trentes com en un somni, veient com la nit s¡¯omplia del cant dels rossinyols i el sol sortia per Bessar¨¤bia. Tot va acabar amb un despertament sobtat per les canonades del 1939.

En esclatar la guerra, Paddy va marxar cap a Gran Bretanya per allistar-s¡¯hi i va acabar a les forces especials, infiltrat a la Creta ocupada pels nazis. ¡°Des d¡¯un m¨®n trist que s¡¯enfonsa en un buit absolut¡±, ella li escrivia cartes sense saber on era mentre Centreeuropa es precipitava a l¡¯abisme i Paddy combatia i esdevenia un heroi. No es van tornar a veure fins al 1965, 26 anys despr¨¦s del seu comiat. Entremig, els russos havien arribat a Baleni. Balasha i la seva germana, despullades de tot pels comunistes ¡ªels van donar 15 minuts per abandonar la finca, requisada¡ª, malvivien en un pisset a Pucioasa i amb prou feines guanyaven per menjar impartint classes particulars de franc¨¨s. Leigh Fermor va aconseguir travessar el Tel¨® d¡¯acer amb un visat de 48 hores i va trobar la seva princesa. Per¨° d¡¯aquella dona que va estimar amb prou feines en quedava res. Amb 66 anys, despr¨¦s de patir pres¨®, humiliacions, mis¨¨ria i penalitats a dojo i d¡¯haver vist la fi del seu m¨®n, era ¡°una ru?na ambulant¡±; fins i tot havia perdut bona part del llegendari cabell, i de la dentadura. A Paddy, cam¨ª de convertir-se en un escriptor de fama, acostumat a l¡¯alta societat, als grans viatges i a la bona vida, i aparellat ja amb la que va ser l¡¯altre gran amor de la seva vida, la bella, mundana, rica (el mantenia a ell) Joan Rainer, filla del vescomte Monsell, tan solar i rossa com la princesa romanesa, era bruna i lunar. El va impressionar el que va veure. Balasha sabia que no podia fer-se il¡¤lusions. Per¨° no va parar d¡¯escriure a Paddy, i tamb¨¦ despr¨¦s a Joan, fins que va morir al mar? del 1976 d¡¯un c¨¤ncer de pit, del qual no es va poder tractar. Est¨¤ enterrada a la cripta familiar a Baleni. Quan uns amics van portar all¨¤ el ta¨¹t lligat al sostre d¡¯un cotxe, els camperols es van alinear al cam¨ª de la vella finca, endiumenjats, per retre un darrer tribut a la princesa.

Paddy, un home de grans dons per¨° tamb¨¦ amb moltes ombres (Sommerset Maugham el va descriure amb molt mala llet com ¡°aquest tipus de classe mitjana que fa de gigol¨® de dones de classe alta¡±), no va tornar a veure Balasha. Les cartes que li escrivia a ella es van anar tornant m¨¦s distants i fredes. Per¨° va conservar el record d¡¯aquell amor, de Mold¨¤via i de Baleni, com una petita brasa que es resistia a morir en el seu cor, en el millor del seu cor. A la seva casa de Kardamyli, a Gr¨¨cia, va recrear la xemeneia de Baleni, una bella met¨¤fora. ¡°Tu ets part de Baleni, Paddy¡±, li va escriure Balasha una vegada que va poder visitar la seva vella mansi¨® moldava devastada i convertida en una ¡°casa per a ¨¤nimes trencades¡± que alllotjava ¡°tota la tristesa del m¨®n¡±. Tots pertanyem a cases i persones perdudes.

El 2001, Patrick Leigh Fermor em va portar, havent dinat, a una llibreria a Chelsea, John Sandoe Books. Ho va fer per regalar-me una fant¨¤stica primera edici¨® de Ill Met by Moonlight, el relat de Billy Moss de l¡¯operaci¨® de tots dos per segrestar el general Kreipe a Creta. Per¨° mentre passej¨¤vem i parl¨¤vem de guerrillers i aventures, em va explicar que havia mantingut durant anys, des del 1965, un compte obert en aquesta llibreria perqu¨¨ Balasha pogu¨¦s demanar tots els llibres que volgu¨¦s i els hi enviessin a Romania. La vida sense amor no val gaire, per¨° sense amor i sense llibres¡­ Paddy va al?ar els ulls humits cap al cel de tardor i en la seva mirada hi havia tota la pena del record, l¡¯enyoran?a i el remordiment del jove vagabund que un dia va deixar per sempre la seva princesa.