La televisi¨® que conv¨¦

En un fil de Twitter del novembre passat, un ciutad¨¤, Miquel Strubell (que es presenta com a editor de TV, independentista i del Bar?a), escrivia un post per defensar el pluralisme informatiu davant dels qui sostenien que les televisions han d¡¯agradar al p¨²blic que tenen. Deia: ¡°L¡¯audi¨¨ncia de TV3 ¨¦s independentista en un, qu¨¨, 90%? Fem que la tele p¨²blica s¡¯adapti solament a aquest p¨²blic? Seria molt f¨¤cil, per¨° no ¨¦s la tele que vull per al meu pa¨ªs¡±.

Per¨° ¨¦s un problema cultural, i pol¨ªtic, que els ciutadans busquem escoltar el que volem escoltar. A TV3 no s¨®n estranys els missatges de teleespectadors en qu¨¨ es queixen per la pres¨¨ncia d¡¯alg¨² que contradigui les tesis sobiranistes en una tert¨²lia. Les entrevistes amb In¨¦s Arrimadas no solen gaudir de molta audi¨¨ncia, per a satisfacci¨® d¡¯aquest tipus d¡¯espectadors. I, fins i tot, des de les xarxes s¡¯han organitzat intents de boicot a programes protagonitzats per personatges que no agraden a aquest col¡¤lectiu, unes crides que a vegades fracassen, com a l¡¯octubre passat amb un Sense Ficci¨® sobre Joan Manuel Serrat.

Hi ha qui no dubta de la parcialitat de TV3, que la nega sense pal¡¤liatius i que la justifica per compensar un mapa informatiu audiovisual hostil als postulats independentistes. El gran defensor de la pluralitat de TV3 ¨¦s el Consell de l¡¯Audiovisual Catal¨¤ (CAC), que en tots els seus informes la reivindica com la m¨¦s imparcial. Unes dades que el seu president, Roger Loppacher, assegurava al novembre que s¨®n ¡°incontestables¡±. En l¡¯¨²ltim informe (maig-agost del 2018), hi constava, per exemple, que el PP-PPC (12%) era el partit amb m¨¦s temps en els ¡°teleinformatius¡±, seguit del PDeCat (7%) i JxC (4,1%). Aquesta primacia informativa del PP responia als canvis en la seva organitzaci¨® i no era exclusiva d¡¯aquesta emissora. No obstant aix¨°, el di¨¤leg institucional entre els governs catal¨¤ i espanyol ocupava el tercer lloc a TVE, pel que fa al temps dedicat a aquesta not¨ªcia, i el vuit¨¨, a TV3. I, al rev¨¦s, el Govern catal¨¤ era el primer en ¡°temps de paraula¡± a TV3, mentre que el de l¡¯Estat ho era a TVE.

En les dades, enormes, d¡¯aquest informe del CAC hi ha informatius, el M¨¦s 324 o FAQS, per¨° no hi ha espais dedicats, aparentment, a l¡¯entreteniment com Tot ¨¦s mou, que acullen tert¨²lies pol¨ªtiques o editorials diaris sempre d¡¯un mateix signe. D¡¯altra banda, una cosa ¨¦s el temps de not¨ªcies dedicat a un partit i una altra de molt diferent si aquestes s¨®n positives o negatives, un aspecte que no es tenen en compte en les dades de l¡¯informe del CAC. Tot i que es presenta com a ¡°incontestable¡±, els consells de l¡¯audiovisual mateix s¨®n conscients de la seva debilitat metodol¨°gica a l¡¯hora d¡¯avaluar la imparcialitat d¡¯un mitj¨¤. El 2014, el Consell Audiovisual d¡¯Andalusia va publicar una veritable antologia sobre les dificultats d¡¯aquest mesurament, i el mateix CAC, el 2017, va fer un ¡°assaig metodol¨°gic¡± amb un seguiment dels espais d¡¯opini¨® i la idiosincr¨¤sia ideol¨°gica dels tertulians convidats. No n¡¯hi ha prou amb una pluja de dades. Cal entrar en l¡¯apreciaci¨® qualitativa.

El lideratge creixent de TV3 a remolc del proc¨¦s va associat a l¡¯afalac a un sector de l¡¯audi¨¨ncia, absolutament fidelitzat. Per¨° ¨¦s la televisi¨® que conv¨¦ al pa¨ªs? La maniobra dels partits, quan poden, sobre les televisions p¨²bliques no dona gaires esperances.