La guerra declarada de Vox contra les dones

De totes les condicions que Vox podia haver posat per donar suport a la investidura d¡¯un president del PP a Andalusia ha triat la supressi¨® de les pol¨ªtiques de g¨¨nere. No ¨¦s casualitat. Si el que pretenia era diferenciar-se, marcar perfil propi i demostrar que el de Vox ¨¦s un vot ¨²til per canviar les coses, podria haver posat com a condici¨® qualsevol dels diversos punts del seu programa que trenquen amb els consensos democr¨¤tics. Per¨° no, Vox ha triat les pol¨ªtiques d¡¯igualtat i de lluita contra la viol¨¨ncia masclista perqu¨¨ el que pret¨¦n ¨¦s desafiar el feminisme. I Casado, fris¨®s d¡¯aconseguir el poder a Andalusia, ja ha comen?at a cedir.

No ¨¦s segur que aquesta andanada de Vox acabi tenint efectes pr¨¤ctics, per¨° el que explica ¨¦s que amb aquesta estrat¨¨gia ja ha aconseguit que es debati sobre unes pol¨ªtiques que havien aconseguit un ampli consens i havien estat, fins i tot, objecte d¡¯un pacte d¡¯Estat. Sabem que aquest pacte es va arrencar amb f¨°rceps al PP i que Ciutadans va vacil¡¤lar excessivament abans de signar-lo, per¨° aqu¨ª est¨¤, i ara Vox utilitza la seva posici¨® a Andalusia per provar de dinamitar-lo.

El 1993, l¡¯escriptora nord-americana Susan Faludi advertia sobre la reacci¨® del poder masclista davant dels assoliments del moviment feminista en un llibre titulat Backlash: The Undeclared War Against American Women (Reacci¨®: la guerra no declarada contra les dones americanes). En aquest llibre mostrava els arguments sinuosos amb els quals la reacci¨® masclista provava de defensar-se. Intentava fer veure a les dones l¡¯alt preu que estaven pagant pel seu alliberament, perqu¨¨ les obligava a convertir-se en superwomen i les condemnava a patir per no estar a l¡¯altura a la feina, per no ser bones mares i per no arribar a tot a casa. Professionals frustrades i mares frustrades, aix¨° ¨¦s el que els esperava si seguien els postulats del feminisme.

Aquesta guerra no declarada va fracassar. Les dones van patir les conseq¨¹¨¨ncies de la doble tasca que encara avui han d¡¯assumir, per¨° mai no van tornar a casa i ara s¨®n majoria a la doc¨¨ncia, inclosa la universit¨¤ria, a la judicatura, a la medicina i en moltes professions abans acaparades pels homes. Per¨° el masclisme sempre ha estat aqu¨ª, amagat, a la defensiva, resistint i posant pals a les rodes a les iniciatives legislatives de discriminaci¨® positiva o de protecci¨® de les dones. Ara s¡¯ha organitzat i ha passat a l¡¯ofensiva, aquesta vegada amb una guerra oberta, com hem vist amb Trump als Estats Units, amb Bolsonaro al Brasil i ara amb Vox a Espanya. Una guerra en la qual tot hi val, amb una estrategia basada a falsejar i tergiversar les dades i la realitat. ?s la reacci¨® dels qui han vist, en el moviment Me Too i la mobilitzaci¨® excepcional del 8 de mar? passat, un senyal que no hi ha volta enrere, que les dones ja no estan disposades a seguir tolerant la humiliaci¨® de l¡¯ab¨²s i la discriminaci¨®. Saben que cada pas que elles donin cap a endavant ser¨¤ un pas que ells han de donar cap a enrere. I aix¨° dol. Per aix¨°, molts masclistes que no s¡¯hi reconeixien, comencen a treure¡¯s la careta. No estan disposats a perdre els seus privilegis.

Per desacreditar el moviment feminista, els neomasclistes necessiten caracteritzar-ho com una cosa perversa, per aix¨° escometen contra la ¡®ideologia de g¨¨nere¡¯, un terme encunyat pel Vatic¨¤ amb el qual l¡¯extrema dreta pret¨¦n significar de nou el feminisme com una ideologia totalit¨¤ria que divideix la societat i persegueix una de les seves meitats, els homes. Ho ha dit Santiago Abascal, i ho ha repetit Javier Ortega, portaveu de Vox, amb tota la naturalitat.

Amb la proposta d¡¯equiparar homes i dones en el tractament de la viol¨¨ncia, el que Vox persegueix ¨¦s ocultar la viol¨¨ncia masclista entre les altres viol¨¨ncies de l¡¯¨¤mbit dom¨¨stic per despullar-la del seu car¨¤cter estructural. El que importa en el cas de la viol¨¨ncia de g¨¨nere no ¨¦s l¡¯escenari o l¡¯¨¤mbit, sin¨® la causa. I aix¨° ¨¦s el que Vox pret¨¦n camuflar. Menteix quan diu que hi ha tants homes agredits com dones que tamb¨¦ ho han estat. I menteix quan assegura que la majoria de les den¨²ncies per maltractaments s¨®n falses. Per exemple, de les 166.260 den¨²ncies presentades el 2017, nom¨¦s dues van ser considerades falses, segons les dades del Consell General del Poder Judicial.

Ja ho va advertir Simone de Beauvoir: heu de vigilar sempre perqu¨¨ n¡¯hi haur¨¤ prou de qualsevol crisi econ¨°mica, pol¨ªtica o religiosa perqu¨¨ els drets de les dones siguin q¨¹estionats de nou. Aqu¨ª estem.