¡®La vig¨ªlia¡¯, de Marc Artigau, s¡¯end¨² el Premi Josep Pla

El Premi Nadal va arribar diumenge a Barcelona en la 75a edici¨® i, com que els temps editorials no estan per gaire aventures, va jugar fort per¨° sobre segur amb els trets que l¡¯han marcat els ¨²ltims anys: nom amb moltes vendes, trama d'intriga, certa repercussi¨® medi¨¤tica i, si pot ser, de la casa. Tot aix¨° ho compleix amb escreix el solvent escriptor argent¨ª Guillermo Mart¨ªnez, autor d'un dels grans long sellers de l'¨²ltima d¨¨cada, Los cr¨ªmenes de Oxford (2003), tradu?t a 40 lleng¨¹es i que ?lex de la Iglesia va portar al cinema. Els seus dos protagonistes, el professor de l¨°gica Arthur Seldom i l'estudiant de matem¨¤tiques G, reapareixen ara investigant uns misteriosos assassinats amb unes claus que giren a l'entorn del llibre Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles, de Lewis Carroll. Amb Los cr¨ªmenes de Alicia, Mart¨ªnez es va emportar els 18.000 euros del guard¨® deg¨¤ de les lletres espanyoles, que convoca l'editorial Destino, del Grup Planeta.

En la mateixa vetllada, el 51¨¨ Josep Pla de narrativa catalana (6.000 euros) tamb¨¦ va moure els actius medi¨¤tics i va recaure en el dramaturg Marc Artigau, conegut col¡¤laborador radiof¨°nic, amb La vig¨ªlia, on un novel¡¤lista descobrir¨¤ un t¨¨rbol episodi familiar en escriure una biografia per enc¨¤rrec.

Contista solvent forjat des de ben jove en uns concursos dom¨¨stics amb els seus tres germans instigats pel seu pare i que amb els anys ajudarien a germinar llibres com Infierno grande?(1989) o Una felicidad repulsiva (primer Premi Hispanoameric¨¤ de Conte Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, 2014), la formaci¨® de Mart¨ªnez (Bah¨ªa Blanca, Buenos Aires, 1962) com a professor de matem¨¤tiques s'ha anat traduint en construccions novel¡¤lesques ben bastides, ja des de la seva estrena en el g¨¨nere, Acerca de Roderer (2003), o a La muerte lenta de Luciana B. (2007). El gust pels elements fant¨¤stics i la imaginaci¨® desbordant de Borges (el seu gran referent i a qui va dedicar l'assaig Borges y la matem¨¤tica, el 2006) s'ha transformat en el gran ¨¨xit de les cinc novel¡¤les que tenia publicades fins avui, Cr¨ªmenes imperceptibles, amb el qual va guanyar el premi Planeta argent¨ª el 2003 i que l'any seg¨¹ent va publicar a Espanya Destino, com Los cr¨ªmenes de Oxford. El film de De la Iglesia hi va fer la resta.

Malgrat haver escrit entre mig altres llibres (la novel¡¤la Yo tambi¨¦n tuve una novia bisexual o l'assaig La raz¨®n literaria), Mart¨ªnez s'havia quedat amb les ganes de seguir subvertint les seq¨¹¨¨ncies matem¨¤tiques de Los cr¨ªmenes de Oxford i, sobretot, el joc-repte de les teories l¨°giques. ?s en el que aprofundeix amb Los cr¨ªmenes de Alicia, quan una editora que treballa en uns manuscrits de l'obra ¨¦s atropellada en estranyes circumst¨¤ncies, i s'hi afegir¨¤ l'assassinat d'un membre de la germanor liter¨¤ria de Carroll, a la qual tamb¨¦ pertany Seldom. Les seq¨¹¨¨ncies matem¨¤tiques, a m¨¦s de la rica simbologia d'Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles?sostenen una intriga en la l¨ªnia de Borges o Umberto Eco. ¡°M'interessa el g¨¨nere polic¨ªac per la seva conjectura: qu¨¨ pot ser conegut i fins on ¨¦s veritable el que coneixem¡±, va afirmar ahir Mart¨ªnez.

Les armes d'Artigau (Barcelona, 1984) passen m¨¦s pels girs psicol¨°gics. ?s el que acostuma a caracteritzar el relat diari que fa per al programa radiof¨°nic l¨ªder a Catalunya, El m¨®n a RAC1, amb Jordi Bast¨¦, amb el qual ha escrit dos llibres sobre un detectiu: Un home cau i Els coloms de la Boqueria. Amb fins ara petits premis literaris, algun llibre infantil, nou obres de teatre (com Ushua?a) i cinc poemaris (Primers auxilis, Vermella¡­), a La vig¨ªlia, la seva primera novel¡¤la en solitari, en Raimon, un contista radiof¨°nic, rep l'enc¨¤rrec de fer la biografia d'una dona gran. Descobrir¨¤ que va ser amant del seu pare i que van cometre un crim. ¡°Tenim una gran capacitat per reinventar els records. La mem¨°ria ¨¦s un mecanisme de superviv¨¨ncia¡±, va assegurar ahir l'escriptor.