¡°Barcelona mira molt poc a Val¨¨ncia¡±

El soci¨°leg Vicent Flor (Val¨¨ncia, 1971) ha revolucionat l¡¯esllanguit Institut Alfons el Magn¨¤nim-Centre Valenci¨¤ d¡¯Estudis i Investigaci¨®, que forma part de l¡¯?rea de Cultura de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia per¨° que aspira a ser, de nou, d¡¯¨¤mbit auton¨°mic. El passat 28 de desembre va complir tres anys al capdavant del centre valenci¨¤, i la seva primera decisi¨® va ser modificar el nom oficial que havia tingut durant els mandats del Partit Popular. ¡°Un petit homenatge a la prestigiosa Instituci¨® Valenciana d¡¯Estudis i Investigaci¨® (IVEI) i al seu director, el soci¨°leg Josep Pic¨®¡±, assenyala satisfet l¡¯autor dels assajos Noves gl¨°ries a Espanya i Societat an¨°nima, despr¨¦s de complir amb una de les primeres promeses que va fer el dia del seu nomenament. L¡¯editorial ha publicat, en l¡¯¨²ltima etapa, 120 llibres, que va presentar en la recent fira de Frankfurt.

Pregunta. Qu¨¨ m¨¦s ha canviat en aquest temps al centre?

Resposta. Ja no ¨¦s nom¨¦s un institut d¡¯humanitats. ?s un centre de pensament que col¡¤labora amb les principals universitats i centres d¡¯investigaci¨®. I, el que ¨¦s molt important: ¨¦s un centre de debat. Acabem de publicar La fantasia de la hist¨°ria feminista, de la soci¨°loga nord-americana Joan Wallach Scottsobre, un llibre sobre la hist¨°ria del pensament feminista que no s¡¯ha tradu?t mai al valenci¨¤ ni al castell¨¤, i l¡¯Antologia de poetes valencians; un altre sobre el capitalisme, i, m¨¦s recentment, Populisme. Una breu introducci¨®, de Cass Mudde i Crist¨®bal Rovira. Abans nom¨¦s es parlava de temes gens pol¨¨mics i ara s¡¯ha convertit en un centre de debat de temes d¡¯actualitat. Estem molt satisfets perqu¨¨ comen?a a veure¡¯s el resultat de l¡¯esfor?.

P. Qu¨¨ es va trobar en arribar aqu¨ª?

R. El centre ha complert 70 anys i ha passat per diversos per¨ªodes. Durant el franquisme es va intentar legitimar el r¨¨gim amb una mica de gust regional. Despr¨¦s va tenir la seva millor ¨¨poca, la que va dirigir Pic¨®, amb un pressupost important; despr¨¦s va arribar el declivi: sense personal, sense pressupost, va deixar de ser auton¨°mic. Sense contactes amb altres institucions. El prestigi costa molt de guanyar i poc de perdre. Recuperar l¡¯IVEI no ¨¦s f¨¤cil, per¨° en aix¨° estem. L¡¯editorial del Magn¨¤nim no estava en l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors del Pa¨ªs Valenci¨¤ ni a l¡¯UNE, que engloba les editorials universit¨¤ries. Una altra assignatura pendent ¨¦s la distribuci¨® d¡¯aquests llibres, resultat d¡¯un concurs. No funciona b¨¦ ni a Madrid ni a Barcelona.

P. Editen m¨¦s llibres en valenci¨¤?

R. S¨ª. El percentatge de llibres en valenci¨¤ ha crescut molt. El 2015 no superava el 10% i ara dos de cada tres llibres s¨®n en catal¨¤, i de vegades hem tret les dues edicions, en valenci¨¤ i castell¨¤, d¡¯una mateixa obra. ?s el per¨ªode d¡¯aquesta instituci¨® en qu¨¨ m¨¦s llibres s¡¯editen en catal¨¤. Ara som una editorial amb pretensi¨® universal i un centre de pensament m¨¦s proper als problemes actuals. Amb l¡¯editorial Capitan Swing tamb¨¦ estem portant pensadors que, d¡¯una altra manera, nom¨¦s visitarien Madrid i Barcelona. Com Enzo Traverso, que va parlar sobre l¡¯Europa actual i el feixisme creixent; Axel Honneth, que va dissertar sobre la idea del socialisme; i Sharon Weinberger, que va explicar qu¨¨ ¨¦s DARPA, l¡¯Ag¨¨ncia Nord-americana de Projectes d¡¯Investigaci¨® Avan?ats de Defensa. Tractem temes actuals i amb molta m¨¦s pres¨¨ncia del valenci¨¤. No volem que el Magn¨¤nim s¡¯encaselli en una sola tem¨¤tica.

P. I el p¨²blic ha respost a les propostes?

R. S¨ª, i molt b¨¦. Hem omplert tots els debats. No vull semblar arrogant, per¨° quan diuen que la cultura no interessa, ¨¦s mentida. Potser ¨¦s que Val¨¨ncia, potser, modestament, ha de ser centre de debat a Espanya. No nom¨¦s Madrid i Barcelona. La Comunitat Valenciana ha estat coneguda per la corrupci¨® i altres problemes negatius, no dic que el Magn¨¤nim estigui canviant aquesta percepci¨®, seria exagerat, per¨°, per qu¨¨ no pot transformar-se en un espai de pensament? Fent coses amb qualitat i de manera ¨²til per als ciutadans. Sense sectarismes, publicant gent d¡¯ideologies diverses, contrastant. Busquem l¡¯equilibri.

P. Tampoc es deu al Govern que l¡¯ha nomenat? Hi va haver alguna pol¨¨mica.

R. Jo no estic al servei de cap projecte pol¨ªtic, nom¨¦s tracte d¡¯oferir eines sense donar respostes. ?s obligaci¨® dels poders p¨²blics afavorir els debats sense dirigismes perqu¨¨ sense ciutadania cr¨ªtica el feixisme treu la poteta. ?s un moment preocupant, com s¡¯est¨¤ comprovant.

P. Vol dir, doncs, que el deixen treballar...

R. Sense que soni arrogant: no toleraria interfer¨¨ncies pol¨ªtiques. Si he de dir alguna cosa bona dels pol¨ªtics actuals, ¨¦s que no he tingut cap interfer¨¨ncia. Mai m¡¯han donat instruccions per fer un llibre o un altre. No ho permetria. Jo vaig entrar amb un programa que s¡¯est¨¤ complint. El Magn¨¤nim tamb¨¦ contribueix, amb objectius modestos, a incentivar i impulsar els debats i les investigacions a trav¨¦s dels centres d¡¯estudis comarcals. Tenim una revista que ja porta cinc n¨²meros. No nom¨¦s ens limitem als grans projectes. El centre tamb¨¦ ha de donar respostes als temes que les editorials privades no poden abordar. Per exemple, tenim dues col¡¤leccions de m¨²sica per respondre a l¡¯alta demanda que t¨¦ la Comunitat Valenciana. I una altra col¡¤lecci¨® de memorial¨ªstica que est¨¤ ajudant a con¨¨ixer millor els nostres personatges.

P. Sembla que un poemari ¨¦s el llibre que han venut m¨¦s en aquest temps...

R. S¨ª, ¨¦s una gran i agradable sorpresa que la poesia completa de Marc Granell sigui un dels llibres m¨¦s venuts del Magn¨¤nim. Ara estem comen?ant a treballar amb el teatre complet de Manuel Molins. Es tracta de persones que han fet una gran aportaci¨® a aquesta societat i ¨¦s la nostra obligaci¨® posar-los en negre sobre blanc. Tamb¨¦ estem treballant per preparar una biografia de Joan Fuster. Un personatge poli¨¨dric i menys conegut del que podria semblar. Una biografia per contextualitzar. Volem produir llibres que pensem que s¨®n necessaris i no hi s¨®n. Ara, coordinat per Gustau Mu?oz, editarem una obra sobre la hist¨°ria intel¡¤lectual valenciana dels ¨²ltims 70 anys.

P. I les vendes responen davant d¡¯aquesta aposta?

R. S¨®n modestes, sincerament, si b¨¦ les hem doblat. Per¨° ¨¦s que no hi havia divulgaci¨® dels llibres. Aquest any, per primera vegada hem estat a la Fira del Llibre de Frankfurt. A m¨¦s, la capacitat de producci¨® ¨¦s limitada. El meu prop¨°sit era editar uns 50 llibres anuals i no hem arribat a 35. Tenim 15 col¡¤leccions, per¨° no podem fer m¨¦s, de moment.

P. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ la cultura no la poden fer les m¨¤quines. Necessita treballadors, i bons especialistes. Tenim nom¨¦s sis empleats, quan l¡¯¨¤rea de Cultura en t¨¦ un centenar. Cal revisar, maquetar... Cada llibre requereix molta dedicaci¨®.

P. Quin ¨¦s el perfil del comprador? Com ¨¦s el p¨²blic? Coneix el seu perfil?

R. Amb estudis superiors. M¨¦s mascul¨ª que femen¨ª, una cosa que hem de corregir. Amb una edat mitjana de 35 a 55 anys. Tamb¨¦ tenim una assignatura pendent amb els joves.

P. Quines relacions mant¨¦ l¡¯Institut Alfons el Magn¨¤nim-Centre Valenci¨¤ d¡¯Estudis i Investigaci¨® amb l¡¯entorn cultural de Catalunya?

R. El darrer n¨²mero de la revista Debats, que tamb¨¦ es pot llegir en digital, es va presentar fa poques setmanes a la llibreria Laie de Barcelona, una de les m¨¦s importants de Catalunya. Aix¨° hauria estat impensable no fa pas gaires anys. Es tracta d¡¯un monogr¨¤fic dedicat a les ciutats liter¨¤ries. Hi ha un parell de cap¨ªtols dedicats a Barcelona: Barcelona encantada al mirall de la novel¡¤la, de Joan Ramon Resina, i La Barcelona ¨ªntima de la Colometa i Cec¨ªlia Ce, de Roxana Nadim... Per¨° la realitat ¨¦s que Barcelona mira poc a Val¨¨ncia. I a Val¨¨ncia es mira amb recel el que es fa all¨¤. Sempre dic que som dues comunitats similars separades per la mateixa llengua. Vivim d¡¯esquena els uns als altres. Aix¨° no ¨¦s bo. Nosaltres aspirem a reconstruir ponts. Les elits valencianes i catalanes no s¡¯entenen. No com ho haurien de fer. Ens aniria millor a tots col¡¤laborar m¨¦s. La nostra idea ¨¦s aquesta. Volem generar confian?a. Comen?ant per reconstruir el nostre prestigi. Precisament per tot aix¨°, estem en negociacions amb el Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona per comparar programes, poder portar aqu¨ª ponents i compartir sinergies i despeses.