Fotografiar el neol¨ªtic

Al web d¡¯Empord¨¤ Turisme, quan consultes enclavaments visitables, apareixen castells, monestirs, bas¨ªliques, ciutadelles i¡­ monuments megal¨ªtics. I ¨¦s l¨°gic, a l¡¯Empord¨¤ hi ha una singular densitat de menhirs i d¨°lmens. Entre la serra de Rodes i la de l¡¯Albera, m¨¦s d¡¯un centenar. Roses ¨¦s, segurament, el lloc m¨¦s poblat per aquests t¨²muls neol¨ªtics. Dels tres d¨°lmens que hi sobreviuen, el de la Creu d¡¯en Corbella (3.000-2.700 aC) ¨¦s el m¨¦s gran de Catalunya.

L¡¯¨²s funerari dels d¨°lmens ¨¦s obvi. Aquestes mansions dels morts, com els va definir Mircea Eliade, s¨®n obres gaireb¨¦ impossibles per la grand¨¤ria de les roques. S¡¯aixecaven amb pedres. La roca ¨¦s signe de durada infinita, de perman¨¨ncia. I els menhirs? Aquestes pedres al?ades no tenen una funci¨® sepulcral, a tot estirar indiquen la proximitat de tombes. S¨®n monuments commemoratius? Senyals fronterers? Altars f¨¤l¡¤lics per a cultes a la fecunditat? Totes les pedres dretes s¨®n menhirs?

Al que t¨¦ d¡¯encant trobar enmig d¡¯un bosc una pedra al?ada o una cambra funer¨¤ria d¡¯origen tan remot, s¡¯hi afegeix que m¨¦s d¡¯una t¨¦ la seva pr¨°pia llegenda per fantasiejar-hi sense escr¨²pols cient¨ªfics. Un menhir que conec ¨¦s la Pedra Dreta de Ma?anet de Cabrenys (3.000-2.500 aC). I diu la tradici¨®, segons Patrimoni de la Generalitat, que ¨¦s all¨ª per una derrota del diable. Hi havia una jove que volia creuar el riu de Ceret, el Tec, per veure el seu amant, i el dimoni li va prometre que li construiria un pont abans de la mitjanit a canvi de la seva ¨¤nima. Per¨° el penediment de la dama va fer que, per intervenci¨® divina, un gall negre cant¨¦s abans de la mitjanit. El diable, des de l¡¯aire, va deixar anar la pedra que portava, l¡¯¨²ltima per acabar el pont, i va caure clavada on ¨¦s ara, entre alzines i roures. Naturalment, al pont del diable de Ceret li falta aquesta pedra. Hi ha d¡¯altres variants de la llegenda, per¨° totes coincideixen que al diable li va caure la pedra.

El fot¨°graf Jordi Meli (Figueres, 1961) ¨Cfill del fot¨°graf personal de Dal¨ª, Melit¨® Casals, que es coneixia tots els camins de l¡¯Empord¨¤¨C ha dedicat cinc anys, des que va comen?ar l¡¯any 2011, a retratar aquestes construccions. Fa un parell d¡¯anys va publicar un llibre amb el seu treball, Paisatge megal¨ªtic de l¡¯Alt Empord¨¤. Hi eren totes, 144. Ara n¡¯hi ha una m¨¦s. Una troballa posterior a l¡¯edici¨® del llibre. I encara li demanen confer¨¨ncies sobre la seva experi¨¨ncia.

Paisatge megal¨ªtic¡­ no vol ser cap cat¨¤leg, explica Jordi Meli. ¡°Ja hi ha llibres cient¨ªfics amb totes les dades, mapes de situaci¨®, etc¨¨tera¡±. Es tracta de retrobar-se amb un paisatge ancestral. Abans d¡¯anar a fotografiar un menhir o un dolmen, Jordi Meli mirava el cel. Encara que hi ha fotos fetes en dies de cel absolutament ser¨¨, preferia que hi hagu¨¦s n¨²vols que creessin una atmosfera i donessin el seu propi color a la instant¨¤nia. ¡°El problema ¨¦s que, de vegades, quan arribaves al lloc, aquell cel que volia havia desaparegut i hi havia de tornar un altre dia¡±. Anava sol o amb un amic que es coneixia molt b¨¦ el terreny. ¡°N¡¯hi ha de molt accessibles que fins i tot formen part d¡¯un circuit, com a Vilaju?ga. En canvi, d¡¯altres s¨®n gaireb¨¦ inassolibles. Dif¨ªcils de trobar i d¡¯arribar-hi. L¡¯¨²ltim que vaig fotografiar, en una muntanya del Port de la Selva, demana una hora de cam¨ª molt complicat¡±. I aix¨°, continua, sense comptar els que estan gaireb¨¦ ocults per la malesa. ¡°Llocs on els camins han desaparegut i el bosc s¡¯ho menja tot¡±.

Les seves fotos, ¨°bviament, respecten l¡¯estat del monument. En algunes ocasions va netejar els voltants, un embull, per recuperar la seva visibilitat. ?nicament en unes tres ocasions va fer servir el Photoshop per fer desapar¨¨ixer algun r¨¨tol tur¨ªstic o una senyalitzaci¨® moderna, un anacronisme obvi en temps del neol¨ªtic. El que s¨ª que va utilitzar va ser la il¡¤luminaci¨® artificial. ¡°En el cas dels d¨°lmens, per exemple, era gaireb¨¦ obligada si volies tenir una idea m¨¦s exacta de l¡¯interior¡±. Per¨° no la utilitzava perqu¨¨ es vei¨¦s tot, sin¨® per donar una determinada tonalitat sense que aix¨°, assegura, perjudiqu¨¦s l¡¯aproximaci¨® at¨¤vica (¡°el cel, les muntanyes, la llum¡­ s¨®n les de sempre¡±) a un paisatge gaireb¨¦ etern.

Despr¨¦s d¡¯aquesta experi¨¨ncia, ara est¨¤ donant-li voltes a un treball fotogr¨¤fic sobre el rom¨¤nic de l¡¯Empord¨¤ i el Rossell¨®. Sense presses. Com l¡¯altra vegada.