Catalunya, el preuat trampol¨ª de Vox
El partit d'extrema dreta dispara el seu nombre d'afiliats i intenta penetrar en la pol¨ªtica catalana amb dirigents procedents del PP, la Falange i Plataforma per Catalunya
S¨®n petits adhesius en fanals i parets de la pla?a Art¨®s de Barcelona, a l'acomodat barri de Sarri¨¤. Tots llancen un missatge similar. ¡°Est¨¤ entrant a zona nacional¡±, resa una de les Joventuts de la Falange. ¡°Espanya no es rendeix¡±, clama una altra d'est¨¨tica feixista sobre un fons d'espases al?ades i flames. A un carrer, hi ha pintades amb les lletres ¡®Vox¡¯ sobreposades sobre lla?os grocs independentistes, s¨ªmbol dels pol¨ªtics catalans empresonats. La pla?a ha estat en els ¨²ltims anys epicentre de concentracions de grups espanyolistes. Poc despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal d'independ¨¨ncia de l'1 d'octubre, va comen?ar all¨¤ mateix una marxa a favor de la unitat d¡¯Espanya i que demanava l'empresonament de Carles Puigdemont, el llavors president catal¨¤. Un dels participants era Santiago Abascal, el l¨ªder de Vox.
M¨¦s d'un any despr¨¦s, Sarri¨¤ i altres zones de Barcelona i el seu cintur¨® s'han convertit en un laboratori per al partit d'extrema dreta, que aspira a reeditar a tot Espanya en les eleccions de maig el seu ¨¨xit en els comicis andalusos del 2 de desembre, en els quals va aconseguir dotze escons i ha tingut la clau per forjar un govern de PP i Ciutadans. L'auge de Vox, fundat el 2014, no pot entendre's sense Catalunya. La crisi independentista ha catapultat la formaci¨®, que ha abra?at una encesa defensa de la unitat d¡¯Espanya i ha reclamat la fi de l'estat de les autonomies.
Vox ha aconseguit un poder¨®s altaveu en impulsar una agressiva estrat¨¨gia de querelles contra els l¨ªders separatistes catalans, que l¡¯han convertit en acusaci¨® popular en el judici contra el proc¨¦s. El partit ¡ªque es vana de les cotilles de la correcci¨® pol¨ªtica i emula el llenguatge de por i empipament d'altres populistes de dretes¡ª defensa suspendre l'autonomia catalana ¡°fins a la derrota sense pal¡¤liatius del colpisme¡± i il¡¤legalitzar els partits independentistes.
Amb una estructura incipient a Catalunya, la formaci¨® d'ultradreta ha multiplicat la seva pres¨¨ncia i tentacles mentre es prepara per a les municipals i europees de maig. Encara no ha revelat en quines ciutats es presentar¨¤ i quins seran els seus candidats. El 2015, va fracassar en postular-se a Barcelona (va obtenir un 0,22% de vots) i a Sant Cugat del Vall¨¨s (1,32%).
Difer¨¨ncies amb Plataforma per Catalunya
Xavier Casals, historiador especialitzat en extrema dreta, subratlla que Vox no es pot comparar amb Plataforma per Catalunya (PxC), el partit xen¨°fob que va irrompre en alguns municipis catalans el 2007 i 2011. ¡°S¨®n dues realitats molt diferents¡±, diu. PxC, afirma, ¨¦s un ¡°nacionalpopulisme catal¨¤¡± que es proclama autonomista, nascut a la Catalunya interior i que fins i tot va donar suport al dret a l'autodeterminaci¨®. ¡°La majoria de votants procedien de CiU i, de la zona metropolitana, el 50% procedien del PP i el PSOE¡±, afegeix Joan L¨®pez Alegre, que va ser responsable de pol¨ªtica municipal al PP d¡¯Alejo Vidal-Quadras i tamb¨¦ va treballar per ell al Parlament Europeu.
"El missatge de Vox va per a tothom. Estic absolutament conven?ut que aconseguirem que persones que han votat Podem ens votin a nosaltres i que han votat el partit Socialista a Catalunya", diu en una entrevista telef¨°nica Jorge Buxad¨¦, vocal en el comit¨¨ executiu nacional i un dels rostres de Vox a Catalunya. Buxad¨¦ dona per fet que atrauran electors de Ciutadans, primera for?a parlament¨¤ria amb 36 escons, i del PP, que frega l'ostracisme amb nom¨¦s quatre diputats al Parlament. Busquen mobilitzar tres col¡¤lectius: abstencionistes "que se senten al marge", el "vot espanyol" i el de cr¨ªtics amb la socialdemocr¨¤cia.
Buxad¨¦, de 43 anys, va ser el 2009 l'advocat encarregat de rec¨®rrer en nom de l¡¯Estat la consulta d'autodeterminaci¨® a Arenys de Munt. En les eleccions catalanes del 1995, va integrar la llista a Tarragona de la ultradretana Falange Espanyola de les JONS. I en les generals d'un any despr¨¦s, va formar part de la candidatura a Barcelona de la Falange Espanyola Aut¨¨ntica. Preguntat pel seu passat en aquestes formacions feixistes, esgrimeix que "no ¨¦s rellevant" perqu¨¨ "llavors tenia 20 anys". Buxad¨¦ critica que es qualifiqui Vox de partit d'extrema dreta o xen¨°fob. Argumenta que ¨¦s un "partit patriota" i que la seva dimonitzaci¨® de la immigraci¨® irregular ¨¦s una defensa de la llei.
Una altre dels caps m¨¦s visibles de Vox a Catalunya ¨¦s Ignacio Garriga, portaveu al comit¨¨ nacional. Nascut el 1987 de mare de Guinea Equatorial, va ser designat el 2015 president del partit a Sant Cugat, on va militar inicialment al PP.
Alejo Vidal-Quadras, que va ser president provisional de Vox i el seu candidat a les europees de 2014 en les quals no va aconseguir representaci¨®, no creu que tingui "gaire recorregut" a Catalunya perqu¨¨, addueix, l'espai de fermesa davant l'independentisme l¡¯ocupa Ciutadans i el PP pot resistir gr¨¤cies al gir a la dreta promogut per la nova c¨²pula de G¨¦nova. "No crec en absolut que Vox pugui a Catalunya fer-se un buit tan gran com el que ha tingut a Andalusia", sost¨¦ l'exl¨ªder del PP catal¨¤ als noranta. Vidal-Quadras va abandonar Vox despr¨¦s de les europees per difer¨¨ncies amb el partit i diu renegar del seu euroescepticisme i nacionalisme identitari.
Amb una pres¨¨ncia activa a les xarxes socials i els carrers, Vox ha intentat penetrar en col¡¤lectius de joves conservadors de barris acomodats de Barcelona aix¨ª com en zones del cintur¨® metropolit¨¤ amb la seva ret¨°rica de pulsions ultranacionalistes i contr¨¤ria a la immigraci¨®, al feminisme i a bona part del consens constitucional. Algunes de les seves trobades en bars amb joves a Barcelona i les seves concentracions a Girona o Terrassa han propiciat protestes i xocs violents entre grups independentistes i la policia.
L'estrat¨¨gia li est¨¤ donant fruits a Catalunya. El juny passat, va aconseguir reunir al voltant de 2.000 persones en un hotel de Barcelona. I el nombre d'afiliats en aquesta prov¨ªncia s'ha disparat: d¡¯aproximadament 80 el gener de 2018 a m¨¦s de 1.100 al desembre, segons xifres divulgades pel partit. Vox diu tenir pres¨¨ncia en tots els districtes de la capital catalana i s'ha refor?at en el cintur¨® obrer. Un exemple ¨¦s l'Hospitalet de Llobregat, hist¨°ricament un basti¨® del PSC per¨° on va guanyar Ciutadans en les eleccions al Parlament el 2017. All¨¤ el l¨ªder de Vox ¨¦s Daniel Clemente, que va ocupar el mateix c¨¤rrec per a la xen¨°foba Plataforma per Catalunya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.