Allioli vermell, tan rar

Vet ac¨ª un menjar secret destapat. Allioli vermell estrany i enormement sabor¨®s que afegeix al seu tarann¨¤ extravagant ¨¦sser just el complement substantiu per a un ¨²nic plat que es menja un dia a l¡¯any. El misteri es desvelar¨¤ si es localitza qui en t¨¦, el fa o el sap desfer.

Existia, segur, emper¨° potser ¨¦s un rastre perdut d¡¯un complement d¡¯una cuina solit¨¤ria, pagesa, personal. ?s possiblement un endemisme que no duu llinatge, no t¨¦ fama, tradici¨® estesa ni denominaci¨® d¡¯origen. Tampoc cap cappare de les gens isolades tribus de xefs, papets i narradors en dona pistes ni ra¨®. No ho saben.

Com d¡¯altres meravelles de la terra aquesta salsa no t¨¦ recepta escrita, pare ni mare, apunts de cuina de casa bona o plagueta de monges o frares. La troballa no est¨¤ documentada m¨¦s que en la mem¨°ria de qui la fa o feia i d¡¯aquells pocs que no s¨®n morts i retenen ( mig segle m¨¦s tard) la raresa, el fet del descobriment de l¡¯allioli vermell a una casa de fora vila al llogaret de son Negre.

Era el temps de les cireres i ex¨¤mens, primera setmana de juny, l¡¯hora clavada per a un festival de caragols bovers frits, un altre endemisme felanitxer. Queda dit. El gran esdeveniment succe¨ª dues vegades, dos anys i mai m¨¦s es repet¨ª all¨¤ o a d¡¯altra banda. Per¨° ¨¦s veritat i no ¨¦s profecia, va passar i no es repet¨ª en aquelles contrades ni arreu del territori.

Ning¨² serva el relat dels or¨ªgens, el motiu, l¡¯entorn i el per qu¨¨ s¡¯intent¨¤, s¡¯invent¨¤, aquella alian?a dels fruits de la terra de tast i textura bastant diversa i contradict¨°ria, tan sols per agombolar la celebraci¨® de caire r¨²stic i pantagru¨¨lic. A qui i perqu¨¨ se li va oc¨®rrer la reuni¨® de distints, interfer¨ª la norma.

Tampoc ¨¦s necess¨¤ria l¡¯explicaci¨® dels fets i els uts de la cosa colorista. Perdut el blanc cru del tub¨¨rcul bullit, el toc de color no disfressa o ennobleix la mat¨¨ria, segurament l¡¯enalteix sense desnuar-la de la seva entitat contundent, abstracte.

Les closques dels caragols sacrificats a la pella, la llimona, la sal, el pebre i l¡¯oli, servaven el cossos de banyes arrufades, tot tan sabor¨®s, el contenidor llepat, xuclat i l¡¯animal emmascarat d¡¯allioli vermell. Ni els caragols frits s¨®n men¨² com¨² i per aix¨° la raresa singular de la companyia tamb¨¦ singular i de color roig/rosa.

Una punxa de donarda o palmera, res de palillos de finolis urbans, servia per a la captura d¡¯aquells animalons immolats que per ventura foren la primera o segona menja dels nouvinguts originals a la terra illenca. Qui sap.

Devora del festival de bitxos enganats en viu, giscant, fent sabonera i contorsions hi havia els platets de la companyia vermella, per mullar i untar, per punyir amb una crosta de pa per gaudir furtivament de l¡¯aparici¨® nova a la taula. Pa, vi, caragols boquers/bovers feien aturar els di¨¤legs emper¨° no el soroll de la fantasia.

El blanc bullit de la patata s¡¯esflora, es desf¨¤ i es tenyeix a la contra d¡¯un roig torrat que ve de la tom¨¤tiga de ramellet o de penjar, feta quasi pasta, sense llavors ni pell i degudament torrada. Pocs misteris en aquest cas, mat¨¨ria duta d¡¯Am¨¨rica, molt moderna al camp i rebost europeu, es casen rarament.

Un magma lent, esmorte?t per l¡¯oli bo i un rastre d¡¯all cru, vermell d¡¯oro si de cas, sanglota ofegat al morter de test o de pedra viva, com el que usa Santi Taura a la seva cuina d¡¯IB3. El maneig de la ma?a, el domini del temps i la for?a marquen el cam¨ª de l¡¯¨¨xit o la desfeta.

T¨¦ el tast de contrast ¨¤cid, dolcenc i mineral dels vegetals aliats a la for?a, esclafats i fets salsa s¨°lida, el bitxo enganat en viu, salvatge, fent sabonera gemec, enganat i frit.

A prop de son Negre hi ha documentada una sala de tom¨¤tigues torrades i ametlles que s¡¯emprava, precisament, per adesar el consum dels caragols. La troballa, la casualitat, de l¡¯allioli vermell ¡ªde tom¨¤tiga en deien tamb¨¦¡ª resta al misteri de la boira, a la mem¨°ria d¡¯abs¨¨ncies enyorades.