Grand¨ªssima Butterfly

El Liceu ofereix, per tercera vegada, el muntatge de Madama Butterfly que va estrenar el 2006, discreta i ben amortitzada coproducci¨® amb el Covent Garden de Londres signada amb esc¨¤s enginy teatral per Moshe Leiser i Patrice Caurier. Funciona la mar de b¨¦ la tirada de Giacomo Puccini a la taquilla, amb entrades esgotades en les deu funcions programades fins al 29 de gener. L'espectacle, de tall cl¨¤ssic, ¨¦s teatralment fluix i previsible; l'emoci¨® es dispara amb l'extraordin¨¤ria actuaci¨®, en el seu debut al Liceu, de la soprano arm¨¨nia Lianna Haroutounian, grand¨ªssima Cio-Cio San que va entusiasmar el p¨²blic sota l'apassionada direcci¨® de Giampaolo Bisanti.

Ambientada en un decoratiu i t¨ªpic Jap¨® de postal ¡ªamb vistes al port de Nagasaki incloses¡ª, la funcional posada en escena est¨¤ tan enganxada als t¨°pics que s'oblida nom¨¦s sortir del teatre. L'emoci¨® brolla en l¡¯orquestra, amb la brillant direcci¨® de Bisanti, que obt¨¦ una intensa resposta de l'orquestra. Atent a les floritures i les subtileses de l'opulenta orquestraci¨®, el director itali¨¤ dona relleu a la vena mel¨°dica pucciniana sense sobrec¨¤rrega de sucre. El pes orquestral ofega algunes veus, per¨° ¨¦s que, sense mitjans vocals s¨°lids i ben projectats, la barrera orquestral en Puccini passa factura.

Haroutounian va portar les regnes del drama amb una veu bella, plena, rica en matisos i ferma en els aguts. La seva interpretaci¨® de Cio-Cio San, emotiva i sincera, transmet l'angoixa, el patiment i la grandesa de la desgraciada geisha amb gran pres¨¨ncia esc¨¨nica i desbordant expressivitat. El colpidor final, que ¨¦s tamb¨¦ l'escena teatral m¨¦s ben resolta del muntatge, va ser memorable.

Bon elenc, amb majoria de cantants espanyols. En l'odi¨®s paper de Pinkerton, el tenor canari Jorge de Le¨®n impressiona amb una veu de gener¨®s cabal i aguts potents; el fraseig ¨¦s poc refinat i el cant poc variat, per¨° la mat¨¨ria vocal ¨¦s espectacular. De contingut i noble fraseig, el bar¨ªton andal¨²s Dami¨¢n del Castillo ofereix un Sharpless molt l¨ªric, no sempre audible. Musical, sincera en l'expressi¨® i amb instint dram¨¤tic, la mezzosoprano valenciana Ana Ibarra interpreta una molt notable Suzuki.

L'elenc t¨¦ el bon cantat i refinat Goro del tenor franc¨¨s Christophe Mortagne ¡ªtamb¨¦ en el seu debut al Liceu¡ª i les encertades caracteritzacions del bar¨ªton aragon¨¨s Isaac Gal¨¢n (pr¨ªncep Yamadori) i el baix madrileny Felipe Bou (oncle Bonzo), encara que el fragor orquestral no els posa les coses f¨¤cils. Compleix el cor del Liceu en una escena a bocca chiusa de gran efecte.