Catalunya rep 900 milions m¨¦s i absorbeix el 18,2% de la inversi¨®

Catalunya ¨¦s aquest any la comunitat m¨¦s beneficiada en el projecte de Pressupostos en mat¨¨ria d'inversions. Rebr¨¤ 2.251 milions d'euros, 900 milions m¨¦s que el pressupostat el 2018, fet que suposa un salt del 66%. Amb aquestes xifres, Catalunya absorbeix el 18,2% del conjunt de la inversi¨® territorialitzada i s'aproxima aix¨ª als pactes de l¡¯Estatut, en un gest de l¡¯Executiu de Pedro S¨¢nchez al bloc independentista al Congr¨¦s (PDeCAT i ERC), que necessita per aprovar els comptes. La millora inversora a Catalunya ¨¦s molt superior a la del conjunt de les inversions regionalitzables, que creixeran un 18,1%.

Des del 2011, quan les obres de l¡¯AVE encara cuejaven a la comunitat, Catalunya no disposava d¡¯una xifra d'inversi¨® tan alta com la prevista per aquest any (270 euros per cada 1.000 habitants). Amb els 2.251 milions d'inversi¨® prevista, el Govern espanyol s'aproxima a les condicions incorporades a la disposici¨® addicional tercera de el Estatut, que preveia que, durant un per¨ªode de set anys ¡ªnom¨¦s se¡¯n va complir un¡ª, s'invertiria l'equivalent a l'aportaci¨® catalana al PIB nacional, que el 2017 va ser del 19,2%.

La veritat ¨¦s que aquesta aproximaci¨® arriba gr¨¤cies a una aportaci¨® pactada en una comissi¨® mixta d'assumptes econ¨°mics Estat-Generalitat, en la qual el Govern de S¨¢nchez va assumir que, arran d'una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem, retornaria aquest any 200 milions a compte dels 789 que s'haurien d'haver invertit el 2008 a la comunitat. Inicialment, el Govern central volia que fos el Ministeri de Foment el que articul¨¦s aquests recursos a trav¨¦s d'inversions pr¨°pies, fet al qual es negava la Generalitat, que volia una transfer¨¨ncia de recursos per utilitzar-los segons el seu criteri. Al final, el Govern espanyol ha assumit el criteri del Govern catal¨¤ i transferir¨¤ els recursos a l¡¯Administraci¨® catalana, que els podr¨¤ incorporar als seus comptes. Sense aquests 200 milions addicionals, la inversi¨® territorialitzable a Catalunya se situaria al 16,8% (2.051 milions d'euros).

La millora de recursos destinats a Catalunya supera en molt el creixement general de les inversions totals de l¡¯Estat, que arriben als 12.181,9 milions en el cas de les regionalitzables (un 18,1%) i de les totals, que creixeran un 13,8% i se situaran en els 16.947 milions d'euros.

Andalusia, que estrena nou Govern amb l'alian?a PP, Ciutadans i Vox una vegada destronat el PSOE de la Junta, ser¨¤ la segona comunitat que rebr¨¤ m¨¦s inversions aquest any: 2.132 milions, un 43,5% m¨¦s. Si no es comptessin els 200 milions d'euros que arribaran arran de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem, seria la que absorbiria m¨¦s inversi¨® estatal: un 17,5%. I la Comunitat de Madrid ¨¦s la tercera que m¨¦s es beneficiar¨¤ de l'aposta inversora del Govern espanyol, amb 1.249 milions. No obstant aix¨°, la xifra suposa una lleu disminuci¨®, del 0,5%, respecte al previst el 2018. ?s la cinquena comunitat amb menys inversi¨® per cada 1.000 habitants: 190 euros. Amb Madrid, el Pa¨ªs Basc, Gal¨ªcia, La Rioja i Balears s¨®n les altres comunitats on caur¨¤ la inversi¨® estatal.

Val¨¨ncia, un 60% m¨¦s

La Comunitat Valenciana guanya 447 milions respecte a un any abans i ¨¦s una de les que m¨¦s creixen respecte al 2018 (un 60,2%), fins als 1.189,8 milions d'euros. El president d'aquesta comunitat, el socialista Ximo Puig, havia demanat al Govern central que la inversi¨® regionalitzable fos equivalent al seu pes poblacional, calculat en el 10%. Finalment, es queda amb el 9,8% de la inversi¨® total.

Per¨° on m¨¦s creix percentualment la inversi¨® ¨¦s a Navarra. L'augment de 51 milions a la comunitat foral suposa una progressi¨® del 90% respecte als comptes anteriors, si b¨¦ ¨¦s, amb La Rioja ¡ªexcloses les ciutats aut¨°nomes de Ceuta i Melilla¡ª, de les que menys recursos rebran el 2019: 108,5 i 38,5 milions d'euros, respectivament.

En despesa per habitant, les comunitats m¨¦s beneficiades s¨®n Extremadura (458 euros), Castella i Lle¨® (454 euros), Cant¨¤bria (425 euros) i Arag¨® (412 euros). La que menys, La Rioja, amb nom¨¦s 121,9 euros.

L¡¯aposta pel ferrocarril assenyalada en diversos actes pel ministre de Foment, Jos¨¦ Luis ?balos, t¨¦ trasllat als comptes. Dels 10.069 milions d'euros que es destinaran a xarxes de transport, m¨¦s de la meitat, 5.041 milions d'euros, es destinen al ferrocarril. Les carreteres absorbeixen 2.328 milions. Mentrestant, infraestructures hidr¨¤uliques (852 milions), ports de l¡¯Estat (830 milions) i aeroports (689 milions) es repartiran la resta. Les vuit autopistes rescatades per l'Estat l'any passat absorbiran aquest any una inversi¨® p¨²blica de 433 milions d'euros.

Reestructurar el deute regional amb l¡¯Estat

Catalunya ser¨¤ una de les comunitats m¨¦s beneficiades per la injecci¨® de diners procedents del finan?ament auton¨°mic el 2019, segons figura als Pressupostos del 2019. El Govern rebr¨¤ 20.729 milions d'euros per finan?ar la sanitat, l'educaci¨® i les prestacions socials. En total, ingressar¨¤ 1.560 milions m¨¦s que l'any passat (un 8,1% m¨¦s). ?s la comunitat, despr¨¦s de Can¨¤ries, on m¨¦s creixer¨¤ el finan?ament. El sistema aportar¨¤ aquest any, a trav¨¦s dels Pressupostos, un total de 110.448 milions a les autonomies, un 6,4% m¨¦s. Aquests recursos seran 2.000 milions superiors al que es va comunicar inicialment. Aix¨° es deu a la nova liquidaci¨® de el Sistema Immediat d¡¯Informaci¨® de l¡¯IVA. Amb aquesta injecci¨®, les autonomies podran gestionar m¨¦s diners que mai.

La Generalitat tamb¨¦ rebr¨¤, dins del finan?ament auton¨°mic, 33 milions d'euros addicionals per finan?ar els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una regularitzaci¨® de partides pendents de pagament d'anys anteriors.

El Govern espanyol ha incl¨°s, tamb¨¦, en els Pressupostos del 2019 mesures per facilitar la reestructuraci¨® del deute, tant de les comunitats aut¨°nomes com dels ens locals, traslladant els avantatges de finan?ament que obtingui el Tresor a aquestes administracions.

D'alltra banda, estableix el requisit d'un informe vinculant d¡¯Hisenda previ a la concessi¨® de subvencions o la subscripci¨® de convenis per part de comunitats que incompleixin els objectius pressupostaris de d¨¨ficit o deute p¨²blic.