Moncho torna a triomfar a Barcelona

Moncho va tornar ahir a la nit a l'Auditori. Va presidir des d'algun lloc lluny¨¤ una vetllada plena d'emocions que, si hagu¨¦s estat f¨ªsicament all¨¤, segur que li hauria fet vessar m¨¦s d'una ll¨¤grima. Hauria estat un magn¨ªfic comiat esc¨¨nic per a un dels nostres cantants m¨¦s honestos i entranyables per¨° Moncho va morir el 28 de desembre amb tot l'homenatge muntat. Malgrat tot, la seva pres¨¨ncia, a un costat de l'escenari la seva carism¨¤tica gorra descansava en un tamboret, va palpitar durant tota la vetllada mentre amics sobre l'escenari i admiradors que omplien la sala recordaven la seva m¨²sica i, sobretot, la seva persona.

Moncho era proper, sabia fer-se estimar independentment que a un l'entusiasm¨¦s o no el bolero. I aquest amor es va notar al llarg de dues hores que van passar amb molta rapidesa, de sobresalt en sobresalt, combinant estils musicals i sentiments a flor de pell.

No tots els amics anunciats van anar a la cita. Estrella Morente, Diego el Cigala i Rosario van excusar la seva abs¨¨ncia, una nota lliurada a l'entrada ho advertia sense especificar les causes, simplement ¡°imprevistos personals d'¨²ltima hora¡±. I potser va ser millor aix¨ª perqu¨¨ el ja llarg programa s'hauria allargat excessivament, amb el risc, gaireb¨¦ inevitable en aquests casos, de cansament. No va haver-hi temps per cansar-se i tampoc per avorrir-se. Va haver-hi nost¨¤lgia, l¨°gicament, molta, per¨° ben dosificada, sense arribar a embafar, tot i que va provocar alguns moments molt emotius. Com quan el seu nebot Yumitus, el gran pianista de l'absent Cigala, va imaginar emocionat el seu oncle, ¡°senzill, amable, amic dels seus amics¡±, cantant-li un bolero al cel al seu pare, el seu fan n¨²mero u, que havia mort poc abans.

Moncho havia nascut prop de la pla?a del Raspall i en aquest centre neur¨¤lgic de la rumba es va iniciar l'homenatge. Despr¨¦s d'un petit v¨ªdeo recordatori, Sabor de Gr¨¤cia va arrencar amb el seu contagi¨®s ritme i fins i tot va fer que el p¨²blic cant¨¦s una emotiva tornada: ¡°Moncho, a tu t'estimem¡±. La fam¨ªlia Calabuch, la fam¨ªlia de Moncho, tamb¨¦ va posar la seva nota rumbera convertint Pel teu amor en un pur moviment que va contagiar immediatament tot el personal.

Lolita (¡°ara estic dedicada al teatre, no s¨¦ si tornar¨¦ a aix¨° de la m¨²sica¡±) va compaginar un toc temperamental, gaireb¨¦ dram¨¤tic, amb el ritme del seu Saradonga. Antonio Carmona i Tamara van complir, sense m¨¦s. Dyango, amb una rosa vermella a la m¨¤, va recordar que a Moncho li agradava m¨¦s que li diguessin el Gitano del Bolero que el Rei del Bolero, es va recrear en el seu habitual romanticisme de gran import¨¤ncia i els va tocar directament el cor a la majoria d'assistents, gaireb¨¦ tots de la seva generaci¨®, la de Moncho, en interpretar La mare.

La primera sorpresa de la nit la va aportar un Pau Don¨¦s assegut davant de les seves congues i amb l'¨²nic acompanyament del piano de Kitflus. El lado oscuro i La flaca van sonar realment diferents, m¨¦s properes. Miguel Poveda va tornar a obrir-se en canal, com ¨¦s el seu costum, amb un tema de Caetano Veloso i un altre d'Armando Manzanero en qu¨¨ va canviar la lletra per cantar "No t'imagines, Moncho, com et trobo a faltar¡±. Despr¨¦s va compartir amb Serrat (i amb Kitflus i Joan Albert Amarg¨®s, que es van repartir els teclats) el seu duo, que ja comen?a a ser un cl¨¤ssic, sobre El meu carrer.

Serrat, en una forma espl¨¨ndida, va ser l'encarregat de tancar primer amb Can?¨® de bressol i despr¨¦s amb Mediterr¨¢neo. Amb el sol acompanyament de Kitflus tots dos temes van sonar immensament frescos i van fer que el p¨²blic s'aixequ¨¦s i ja no torn¨¦s a seure per a un final de festa en el qual tots els participants van interpretar un Toda una vida que va ser evolucionant fins a concloure a ritme de rumba. I es va acabar ballant, tot l'Auditori en moviment, mentre es recordava Moncho. Una manera immillorable de recordar-lo i que, de ben segur, a ell li encantaria.