Sebasti¨¤ Bennassar: ¡°La gran novel¡¤la negra per fer en catal¨¤ ¨¦s el cas Pujol¡±

L¡¯escriptor, editor, periodista i, des del 2012, tamb¨¦ comissari negrecriminal, Sebasti¨¤ Bennassar (Palma, 1976), va fer possible el primer festival de novel¡¤la negra en catal¨¤, un Tiana Negra que est¨¤ a punt d¡¯arrencar la setena edici¨®, l¡¯¨²ltima que dirigir¨¤ el seu art¨ªfex. Aquest any destaca l¡¯alt¨ªssima pres¨¨ncia de la literatura valenciana ¡ªal capdavant, segons Bennassar, de la literatura negra espanyola ¡°pel seu sentit de l¡¯humor¡±¡ª, l¡¯homenatge a dues autores consagrades, Margarida Aritzeta i Teresa Juv¨¦, i una cloenda dissabte de car¨¤cter internacional amb Francisco Moita Flores, autor portugu¨¨s tradu?t recentment a Pag¨¨s Editors ¡ªdins d¡¯una col¡¤lecci¨® que dirigeix el mateix Bennassar: Lo Marraco Negre. Tot plegat, des de dem¨¤ a la Sala Alb¨¦niz del petit municipi cada cop m¨¦s noir del Maresme.

Pregunta. Diu adeu a la seva creaci¨®, per qu¨¨?

Resposta. Crec que els directors no s¡¯han d¡¯eternitzar en els c¨¤rrecs. Ja fa set anys que hi estic al capdavant i est¨¤ b¨¦ que vingui gent nova que faci altres coses. Aquesta podria ser una ra¨®, per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres que s¡¯han anat sumant i m¡¯han fet veure que era hora de marxar, que havia de deixar pas a alg¨² altre. S¨®n raons que potser no tenen gaire a veure amb el festival, per¨° que hi sumen, com per exemple que marxo a viure fora, una mica lluny, a Olot.

¡°La qualitat mitjana ¨¦s la m¨¦s alta de la hist¨°ria, per¨° aprofitant el fenomen tamb¨¦ s¡¯est¨¤ publicant molta merda¡±

P. En aquests set anys s¡¯han posat en marxa un munt de festivals negres arreu de Catalunya seguint les passes de Tiana Negra: el Cubelles Noir, el Vilassar Noir, el Sabadell Negre, el Segre de Negre. Compet¨¨ncia o complement?

R. Complement, sempre.

P. I com ¨¦s la relaci¨® amb BCNegra? Cr¨¦ixer a la vora d¡¯un festival aix¨ª pot arribar a fer for?a ombra.

R. No! Al contrari. Tiana Negra podria ser compet¨¨ncia amb els petits, per¨° no pas amb BCNegra. El que ha passat des que existim ¨¦s que BCNegra ha reconsiderat la seva pol¨ªtica amb els autors en catal¨¤. Abans els dedicaven una taula espec¨ªfica, un dels dies, i ara els posen a la mateixa taula que un gran de fora, en peu d¡¯igualtat de condicions, perqu¨¨ han ent¨¨s que no tenia sentit fer-ho d¡¯aquella manera. O sigui que hem aconseguit el nostre objectiu: donar visibilitat a la novel¡¤la negra en catal¨¤ fins al punt que es garanteixi la igualtat de condicions. En cap cas s¡¯ha generat compet¨¨ncia; al contrari: el que hi ha entre tots nosaltres, fins i tot els editors, s¨®n sinergies. Tampoc ens hi juguem tant: en el cas de festivals com el nostre, ens hi va una paella com a molt.

P. I en aquests anys com a lector, autor i expert en el noir en catal¨¤, hi ha trobat trets distintius? Diria que s¡¯adscriu a l¡¯anomenada novel¡¤la negra mediterr¨¤nia?

R. Per comen?ar, no hi crec, en la novel¡¤la negra mediterr¨¤nia. Nosaltres, qu¨¨ hem llegit de novel¡¤la negra mediterr¨¤nia? Nom¨¦s la del nord, no pas la del sud. No hem llegit novel¡¤la negra marroquina, ni libanesa, ni d¡¯Alg¨¨ria. No hem llegit novel¡¤la negra eg¨ªpcia. Nom¨¦s coneixem la del nord, que prefereixo considerar novel¡¤la negra del desencant, i aplegaria la de la riba nord de la Mediterr¨¤nia i l¡¯Am¨¨rica Llatina. La de V¨¢zquez Montalb¨¢n ¨¦s una novel¡¤la del desencant de la Transici¨®; la de M¨¢rkaris, de la pol¨ªtica a Gr¨¨cia; la de Camilleri, de la conviv¨¨ncia amb la m¨¤fia. I el seu estil, la manera de parlar de la societat, ¨¦s molt semblant al de Leonardo Padura o Ricardo Piglia. Hi ha en ells tamb¨¦ molt desencant. Comparteixen el desencant pol¨ªtic, i aix¨° uneix m¨¦s que el fet de tenir el Mediterrani a la vora. ?s un desencant relacionat, en molts casos, amb dictadures, de dreta o d¡¯esquerra.

P. I el tret propi del polic¨ªac catal¨¤?

R. No el sabria trobar. El que s¨ª que trobo ¨¦s que, en conjunt, els autors valencians s¨®n els que estan renovant el g¨¨nere. I no nom¨¦s en catal¨¤. Crec que a tot l¡¯Estat. Tenen un punt d¡¯humor salvatge molt d¡¯agrair. Quan es passen, es passen 17 pobles, a l¡¯estil Tarantino. Crec que no ¨¦s casualitat que tant BCNegra com Tiana Negra tinguin enguany taules rodones espec¨ªfiques per als autors valencians. Coincidim perqu¨¨ es nota que hi ha una tend¨¨ncia. Per a mi, ara, Jordi Juan ¨¦s el millor escriptor del g¨¨nere d¡¯Espanya.

P. Es nota una pres¨¨ncia m¨¦s gran de les dones? O la novel¡¤la negra queda al marge del #MeToo?

R. Crec que igual. Sempre hi ha hagut dones protagonistes. Molts homes les han triat com a personatge principal de les seves hist¨°ries. I pel que fa a les autores, jo mateix, a la col¡¤lecci¨® Lo Marraco Negre, de set t¨ªtols, cinc han estat escrits per dones: N¨²ria Queralt¨®, N¨²ria Gras, Marta Al¨°s, Montse Sanjuan, Montserrat Espallargas... Les dones hi s¨®n des de sempre, i ara potser m¨¦s, per¨° el problema ¨¦s la visibilitat. De fet, ara mateix, qui m¨¦s b¨¦ escriu en catal¨¤ ¨¦s Esperan?a Camps. O sigui que potser no n¡¯hi ha tantes de les que fan novel¡¤la negra a seques, per¨° s¨ª de les que fan novel¡¤la que t¨¦ a veure amb el g¨¨nere.

P. Novel¡¤la negra a seques?

R. La novel¡¤la negra no t¨¦ a veure amb gavardines i detectius nom¨¦s. Jo crec, com diu Padura, que la novel¡¤la negra ¨¦s un estat d¡¯¨¤nim. Que no pots sentir-te confortat despr¨¦s de llegir-ne una. T¡¯has de sentir desconfortat. No seran mai novel¡¤la negra Donna Leon ni Camilleri. Quan l¡¯ordre queda restitu?t no hi ha novel¡¤la negra. Es pot dir que s¨®n novel¡¤les que aprofiten les estructures del noir per explicar altres coses, per¨° no que s¨®n noirs com cal. La puresa del g¨¨nere t¨¦ a veure amb aquest estat d¡¯¨¤nim de devastaci¨®. El polic¨ªac ¨¦s de perdedors, i els perdedors no guanyen mai.

<CS8.6>P. I la pol¨ªtica? No ¨¦s pura pol¨ªtica, la novel¡¤la negra?

R. S¨ª, i en el nostre cas, m¨¦s. Som hereus del neopolar franc¨¨s, que era purament pol¨ªtic. Penso en autors com Jean-Patrick Manchette, no nom¨¦s Boris Vian. Quan Jaume Fuster va posar en marxa La Negra de La Magrana, la primera col¡¤lecci¨® de novel¡¤la negra en catal¨¤ que hi va haver, va anar a buscar els autors del neopolar franc¨¨s. De fet, la col¡¤lecci¨® va n¨¦ixer dirigida per gent del PSAN, el Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional dels Pa?sos Catalans, i el que volien era fer llibres pol¨ªtics. Podien ser nacionalistes o no, per¨° sempre eren llibres d¡¯esquerres, i l¡¯editorial demanava als escriptors que carreguessin les tintes. ?s veritat que sempre es parla de La Cua de Palla, per¨° per a mi ha tingut molta m¨¦s influ¨¨ncia La Negra i el fet pol¨ªtic. I no nom¨¦s a Catalunya i a Fran?a, en la majoria de casos la novel¡¤la negra ¨¦s pol¨ªtica. Pensem en Collita roja, de Dashiell Hammett, un llibre que tracta de rebentar una vaga de treballadors. O en Els sudaris no tenen butxaques, d¡¯Horace McCoy, que parla del feixisme als Estats Units.

P. Quan trigarem a llegir noirs ambientats en la situaci¨® pol¨ªtica actual de Catalunya?

R. M¨¦s enll¨¤ dels oportunistes, crec que en uns cinc anys tindrem una novel¡¤la negra ben feta sobre el proc¨¦s. No s¨¦ si el proc¨¦s ser¨¤ protagonista o escenari, per¨° crec que els fets seran el tel¨® de fons. L¡¯escenari ¨¦s molt llaminer. L¡¯1-O, amb el desplegament de policies cercant urnes, ¨¦s un moment perfecte per fer un gran robartori, per exemple, o qualsevol altre tipus de delicte. La ciutat estava desprotegida. Liter¨¤riament ¨¦s una mina. Per¨° encara ha de passar un temps. La novel¡¤la necessita rep¨°s.

P. I la gran novel¡¤la negra catalana per fer?

R. La gran novel¡¤la negra catalana per fer ¨¦s el cas Pujol i el cas Millet. Ll¨¤stima que els escriptors no en sabem res, d¡¯enginyeria comptable. ?s m¨¦s f¨¤cil per a nosaltres imaginar un assassinat que la manera en qu¨¨ pots cobrar mig casament de la teva filla a una entitat com el Palau de la M¨²sica. Mario Puzo va fer cre?ble la m¨¤fia, i no ¨¦s gens f¨¤cil. Els autors catalans no sabem com opera la dreta burgesa catalana, que ¨¦s la nostra m¨¤fia, i no sabem com fer-ho cre?ble.

P. I la visibilitat dels autors en catal¨¤ a la resta de l¡¯Estat? Manquen traduccions?

R. Hi ha poca visibilitat dels autors catalans a la resta de l¡¯Estat. ?s m¨¦s f¨¤cil que ens tradueixin a l¡¯itali¨¤ o al franc¨¨s que a l¡¯espanyol. A la col¡¤lecci¨® de Lo Marraco Negre intento traduir dos autors a l¡¯any al castell¨¤ per buscar traduccions fora, com a llengua pont. De fet, penso que els autors s¡¯haurien d¡¯acostumar a tenir o fer-se ells mateixos traduccions de mostra perqu¨¨ els seus agents les puguin moure, perqu¨¨ el m¨®n ideal no existeix i ning¨² vindr¨¤ a interessar-se per les seves novel¡¤les si no els ho posen f¨¤cil. Hi ha molt pocs autors fora que llegeixin en catal¨¤. Hi ha molta gent que no vol viure d¡¯aix¨°, o que creuen en el m¨®n ideal, i despr¨¦s hi ha novel¡¤les que no interessen a ning¨² fora del m¨®n en catal¨¤, per¨° per les altres, fer un esfor? de tenir una llengua de treball ¨¦s clau. Perqu¨¨ el primer que miren s¨®n les xifres de vendes i aquestes, en catal¨¤, sempre s¨®n modestes.

P. Qu¨¨ cal no perdre¡¯s aquest Tiana Negra?

R. La cloenda amb Francisco Moita Flores, autor portugu¨¨s molt fam¨®s all¨¤ que a Espanya no es coneix, i que ara t¨¦ traducci¨® al catal¨¤ de la seva novel¡¤la Estrella polar, sobre una Robin Hood moderna a un barri de Lisboa. Tamb¨¦ la taula sobre els autors valencians i una confer¨¨ncia cr¨ªtica d¡¯?lex Mart¨ªn, la primera que fem, No ¨¦s or tot el que brilla, sobre el fet que tot el que es publica en catal¨¤ dins del g¨¨nere no ¨¦s bo nom¨¦s pel fet de que sigui en catal¨¤; tot i que la qualitat mitjana ¨¦s la m¨¦s alta de la hist¨°ria, s¡¯est¨¤ publicant molta merda aprofitant el fenomen.