Amb una mica de sucre

Alcem la vista al firmament: hi ha un puntet negre que es va fent gros i se¡¯ns acosta. Faldilles llargues, cames juntetes, tal¨® contra tal¨®. Una senyora descendeix del cel agafada al m¨¤nec d¡¯un paraigua obert i, pel que sembla, t¨¦ la intenci¨® d¡¯aterrar brit¨¤nicament a casa dels Banks. L¡¯esperen. ¡°?s ella!¡±, exclamen uns nens rossets des de la finestra. ¡°?s la que hav¨ªem demanat: la mainadera sense berrugues, que no ens esbronqui mai, una que canti, que tingui les galtetes rosades, molt alegre i confiada; que s¨¤piga fer pastissos i xiular; que ens porti a passeig i que no faci olor de naftalina!¡±.

Llavors una altra dona apareix a l¡¯escena. Sense antecedents, texans el¨¤stics i anorac negre fins als genolls. No troba la m¨¤gia ni sota les pedres: podries ser tu. De sota l¡¯abric, treu una retallada i apunta a la senyora del paraigua obert. Al mig dels ulls. PUM. Li rebenta el cap, que, contra tot pron¨°stic, resulta estar ple com una magrana. Els nens baixen a veure-ho de prop. Toquen el seu cos inert amb un bastonet i, un punt afectats, es diuen que n¡¯hauran de demanar una altra.

La dona de l¡¯anorac negre sospira d¡¯alleujament. Enfunda l¡¯escopeta i es perd carrer enll¨¤. No l¡¯excusarem per¨° no hi ha res com veure una persona que pensa haver posat les coses a lloc. Arribada a casa, mentre es neteja els esquitxos de sang davant del mirall, engega la r¨¤dio. Si podia haver tingut un bri de penediment, ja no: diuen que aquella dona que ha mort, en realitat, era una mare horrible, despietada, una senyora insuportable, una malcarada de manual, racista i mal educada. Es deia Pamela Lyndon Travers, per¨° la coneixem com ¡°la que va escriure Mary Poppins¡±. O sigui: la que va escriure com havia de comportar-se una mare ideal (la mena de mare que no necessita mainaderes perqu¨¨ s¡¯est¨¤ a casa amb els fills i no anant pel m¨®n fent altres coses).

¡°Execrable mare horrible¡±, diuen d¡¯ella els tertulians. ¡°Pobra senyora-que-va-escriure-Mary-Poppins, com es passen!¡±, pensa ara, soror¨ªsticament, la rabi¨¹da de l¡¯anorac. ¡°Qu¨¨ va fer de tan gros perqu¨¨ l¡¯ataqui el patriarcat?¡±. Ho expliquen: va separar dos bessons en n¨¦ixer. Un creixia al seu costat supercalifragil¨ªsticaespialidosament, l¡¯altre s¡¯enfonsava en les immund¨ªcies de Dubl¨ªn (es veu que ser pobre fa m¨¦s mal que tenir una mala mare). A m¨¦s, la senyora Lyndon Travers els va prohibir veure¡¯s, cosa que els va fer molt desgraciats. Que qu¨¨ va fer de tan gros? Convertir-se en l¡¯antipoppins, causa eficient d¡¯infelicitat infantil. Una madrastra esbroncadora, amb berrugues i una olor de naftalina que ho empastava tot, el seu record tamb¨¦. Per¨° aix¨° potser s¡¯oblida amb una mica de sucre, dues tones al cim de l¡¯assumpte i tot enterrat.