S¨ª, el primer orgasme po¨¨tic!

Agraeixo que el gran poeta i activista Josep Pedrals hagi volgut dedicar-me, des de les p¨¤gines de QUADERN (2 de desembre de 2018), un dels seus magn¨ªfics articles d¡¯opini¨®, arran de la meva edici¨® commemorativa d¡¯Ecce homo d¡¯Agust¨ª Bartra. He de confessar, per¨°, que em sap molt de greu que jo hagi estat la causa que un poeta de l¡¯autoritat de Pedrals hagi limitat el seu comentari a una frase del meu pr¨°leg. Hauria preferit que l¡¯autor hagu¨¦s dirigit el seu immens saber po¨¨tic a donar-nos not¨ªcies de la seva lectura d¡¯Ecce homo, un dels veritables cims de la l¨ªrica catalana, en ocasi¨® dels 50 anys de la publicaci¨® de la primera edici¨®.

Pedrals presenta objeccions davant del fet que jo hagi afirmat que la Cinquena elegia del llibre de Bartra contingui ¡°el primer orgasme a la poesia catalana¡±. A partir d¡¯aqu¨ª, l¡¯autor d¡¯Els l¨ªmits del Quim Porta, fa gala del seu coneixement de la tradici¨® a la busca i captura, ir¨°nicament, del primer orgasme po¨¨tic com si fos un concurs televisiu.

La seva genealologia el porta al Rector de Vallfogona, Pitarra i el seu entorn, Anicet Pag¨¨s, Salvat-Papasseit, Foix, Palau i Fabre, Riba, Pedrolo, Vinyoli i Ferrater.

Agraeixo l¡¯atenci¨® que m¡¯ha dispensat en Pedrals, per¨° sostinc el que vaig dir al pr¨°leg d¡¯Ecce homo, sobretot per dues raons. La primera, que seria m¨¦s aviat secund¨¤ria, ¨¦s la ra¨® cronol¨°gica. El poema de Bartra arrenca de dues experi¨¨ncies er¨°tiques seminals, mai m¨¦s ben dit, del 1939: la seva uni¨® amb Anna Muri¨¤ el 26 d¡¯octubre i el seu viatge de noces a Par¨ªs del 7 al 9 de novembre. El poema va comen?ar a quallar a la Rep¨²blica Dominicana el 1940. Aix¨° deixa fora de concurs, per exemple, tots els poetes a partir de Foix. La veritat ¨¦s que, en aquest terreny, Bartra va ser continuador de Maragall i Salvat i la seva tasca de la normalitzaci¨® i naturalitzaci¨® del sexe a la poesia catalana, la qual cosa deixaria fora de concurs el bo del Rector, Pitarra i Pag¨¨s.

La segona ra¨® ¨¦s qualitativa. A hores d¡¯ara, despr¨¦s de m¨¦s d¡¯un segle de treball sexol¨°gic, tothom sap que quan parlem d¡¯un orgasme ens referim a alguna cosa m¨¦s que al cl¨ªmax, ens referim a tot el proc¨¦s que desemboca a la culminaci¨®. I cap poeta abans del 1968 ha explicitat l¡¯experi¨¨ncia de fer l¡¯amor com Bartra a les quatre p¨¤gines (!) que hi dedica a la Cinquena elegia.

Per una altra banda, a la mateixa elegia, Bartra, seguint els antecedents de Maragall i Salvat, i l¡¯exemple preclar dels poetes confessionals dels Estats Units, tracta la q¨¹esti¨® d¡¯una manera oberta, neta i desinhibida, amb la decidida voluntat de superar la parcialitat, el pudor i l¡¯ocultaci¨® de la seva tradici¨®. S¨ª, el primer orgasme. Bartra guanya el concurs.