Els dos darrers abats de Montserrat van encobrir els abusos d¡¯un monjo denunciat el 1999

Els dos darrers abats del monestir de Montserrat, Sebasti¨¤ Bardolet i l¡¯actual, Josep Maria Soler, sabien des del 1999 que hi havia una den¨²ncia d¡¯abusos d¡¯un menor contra un monjo, Andreu Soler, i no van prendre cap mesura. Nom¨¦s el 2000 l¡¯acusat va ser traslladat a un altre centre de l¡¯ordre, El Miracle, a Lleida, per¨° l¡¯abadia reconeix, a trav¨¦s del seu portaveu, Bernat Juliol, que no ho va denunciar a la policia, ni va obrir cap procediment can¨°nic, segons les regles de l¡¯Esgl¨¦sia, ni ho va notificar al Vatic¨¤. Aix¨° malgrat que la Santa Seu va obligar des del 2001 a comunicar a Roma les den¨²ncies d¡¯abusos. Tampoc es va informar dels motius del trasllat a la resta dels frares. Aquest monjo, que va morir el 2008, era una personalitat molt coneguda a Catalunya, perqu¨¨ el 1959 va fundar el grup scout cat¨°lic de Montserrat, els Escoltes de Servei, o els Nois de Servei, i en va ser el seu director durant 40 anys. Tampoc es va explicar a les fam¨ªlies i als membres de l¡¯organitzaci¨® els motius de la seva marxa. La v¨ªctima, Miguel Hurtado, que va patir els abusos quan tenia 16 anys, i el frare en tenia 65, ha revelat per primera vegada la seva hist¨°ria a EL PA?S. Tamb¨¦ apareixer¨¤ en el documental Examen de consciencia, d¡¯Albert Sol¨¦, que Netflix estrenar¨¤ divendres que ve. El monestir de Montserrat, arran de les preguntes d¡¯aquest diari i un mitj¨¤ catal¨¤, ha decidit divulgar una nota reconeixent els fets aquesta tarda.

El monestir de Montserrat va donar credibilitat a les acusacions, tot i que el monjo negava els fets. L¡¯abat actual, Josep Maria Soler, es va reunir dues vegades amb Hurtado i li va assegurar que se¡¯l creia. ¡°Em va dir que no tenia dubtes del que jo deia ni del dany que havia patit¡±, relata la v¨ªctima. L¡¯abadia fins i tot li va pagar 7.200 euros com a compensaci¨® per a ajuda terap¨¨utica, una xifra que la nota de premsa de Montserrat augmenta fins a 8.600. Segons Hurtado, la difer¨¨ncia s¡¯explica perqu¨¨ van pagar tamb¨¦ les costes de la seva advocada. A m¨¦s, detalla que els hi van abonar en negre i amb un comprom¨ªs de silenci de la v¨ªctima, perqu¨¨ no revel¨¦s l¡¯esc¨¤ndol: ¡°L¡¯¨²nica cosa que han volgut fer sempre ha estat tapar-ho, i aix¨° ha estat pitjor que l¡¯ab¨²s. Tenint en compte que durant 40 anys Soler va ser el responsable de centenars de menors temo que jo no hagi estat l¡¯¨²nica v¨ªctima¡±. Hurtado va guardar el secret durant anys, per¨° va acabar perdent la confian?a en l¡¯abadia. Sobretot des que l¡¯editorial del monestir, ja coneixedor dels abusos, va publicar el 2007 un llibre de Soler sobre els seus m¨¨rits i la seva traject¨°ria, amb un pr¨°leg de Jordi Pujol, un gran amic seu. Decebut, Hurtado va decidir retornar-los els diners que havia rebut.

El portaveu de l¡¯abadia, Bernat Juliol, reconeix tot el relat dels fets d¡¯Hurtado, per¨° fa matisos sobre l¡¯actitud del monestir: ¡°En cap cas s¡¯ha volgut ocultar ni amagar res, aix¨° ha de quedar clar, i l¡¯¨²nica cosa que hem buscat sempre ¨¦s ajudar Hurtado en el que ens ha demanat, amb diners i rebent-lo quan ha volgut venir. Des del comen?ament hem estat disposats a acollir i escoltar¡±. Afirma que Soler sempre va negar les acusacions, que, tot i aix¨°, es va prendre la mesura preventiva d¡¯allunyar-lo de l¡¯activitat pastoral i aquesta ha estat l¡¯¨²nica den¨²ncia contra ell, i tamb¨¦ l¡¯¨²nica que ha rebut mai el monestir contra un frare. Un proc¨¦s can¨°nic hauria hagut d¡¯establir la veracitat de les acusacions, amb un arxiu o una condemna, per¨° l¡¯abat es va limitar a ¡°una investigaci¨®¡±.

¡°No el vam denunciar perqu¨¨ ell mateix, Hurtado, va dir que no el volia denunciar i respectem la seva decisi¨®¡±, assegura el portaveu. Per¨° ell ho nega i explica que l¡¯abat va cridar a la seva mare i la va conv¨¨ncer perqu¨¨ no present¨¦s cap den¨²ncia, at¨¨s que amb el trasllat de Soler el cas no es tornaria a repetir. ¡°La meva mare em va dir que l¡¯abat l¡¯havia felicitat per no denunciar, que havia pres la decisi¨® correcta perqu¨¨ aix¨ª ho podrien solucionar internament¡±.

Respecte als 7.200 euros i la forma de pagament, Juliol al¡¤lega que l¡¯abadia va preferir deixar aquest assumpte en mans dels seus advocats, i ells van decidir la f¨®rmula. Nega que es volgu¨¦s comprar el seu silenci, tot i que repeteix que la gesti¨® va ser dels lletrats. Apunta que l¡¯abat va informar finalment al Vatic¨¤ el 2016, vuit anys despr¨¦s de la mort de l¡¯acusat. No obstant aix¨°, a la Santa Seu no consta cap notificaci¨® del cas. El monestir explica que es va fer de manera verbal, en una conversa de l¡¯abat amb el prefecte de la Congregaci¨® de Doctrina de la Fe, que llavors era l¡¯alemany Gerhard M¨¹ller. Quan se li ha preguntat per qu¨¨ van donar aquest pas el 2016, Juliol ha respost: ¡°Vam pensar que seria bo saber si es va actuar correctament i quan ho vam consultar res van dir que s¨ª. No es va fer abans perqu¨¨ hi havia una bona relaci¨® amb Hurtado, res feia pensar que s¡¯hagu¨¦s d¡¯anar m¨¦s enll¨¤¡±. La veritat ¨¦s que en aquell moment Hurtado ja els havia advertit que trauria a la llum el cas, despr¨¦s d¡¯una reuni¨® amb l¡¯abat al desembre del 2015.

La hist¨°ria de Miguel Hurtado va comen?ar el 1997, quan tenia 15 anys i va comen?ar a anar els caps de setmana al grup scout de l¡¯abadia de Montserrat, on passava la nit. El director d¡¯aquesta associaci¨® juvenil era Andreu Soler, una figura c¨¨lebre del santuari i de la societat civil catalana. ¡°Els abusos van comen?ar quan tenia 16 anys i van durar un any, fins que vaig ser capa? de parar-ho. Ell sabia el que feia, tenia un m¨¨tode molt estudiat, perqu¨¨ en aquella ¨¨poca jo tenia problemes personals, era m¨¦s reservat, i va comen?ar a apropar-se a mi. Es va anar guanyant la meva confian?a com a adult de refer¨¨ncia, li vaig anar explicant els meus problemes¡±. Com que els nois hi passaven el cap de setmana, les converses tenien lloc a la cuina o a les zones comunes, per¨° despr¨¦s van passar a ser a l¡¯habitaci¨®. ¡°Aqu¨ª va passar de parlar de temes neutres a temes sexuals, i va comen?ar amb els tocaments, quan jo estava en pijama. Va ser un xoc molt fort per a mi, perqu¨¨ jo era creient. No m¡¯ho podia creure, em vaig negar a mi mateix que aix¨° estigu¨¦s passant. El dia que va intentar fer-me un pet¨®, ficar la seva llengua a la meva boca, va ser el detonant perqu¨¨ deix¨¦s de negar la realitat¡±.

Hurtado va deixar d'anar a Montserrat, per¨° va decidir explicar-li el que havia passat a un monjo de confian?a, Josep Maria Sanrom¨¤. Encara era menor, tenia 17 anys. Segons relata, aquest frare li va confessar que ja havia sentit rumors sobre Soler. ¡°Per¨° em va aconsellar no dir res als meus pares i em va dir que parlaria amb l'abat¡±, assegura. Anys despr¨¦s va tornar a reunir-se amb aquest religi¨®s i li va confirmar que havia informat l'abat, Sebasti¨¤ Bardolet, "perqu¨¨ li fessin un toc d¡¯atenci¨®, per¨° no va fer res¡±. Al maig del 2000 Bardolet va ser substitu?t al capdavant del monestir per Josep Maria Soler. Va ser aquest any, a l'octubre, quan va haver-hi un petit terratr¨¨mol a la vida de Montserrat: EL PA?S va publicar diverses informacions sobre les tensions internes a l'abadia per l'exist¨¨ncia de conductes homosexuals i lluites de poder. Aquest diari tamb¨¦ va revelar que Bardolet i l'anterior abat, Cassi¨¤ Just, havien estat cessats arran d¡¯inspeccions del Vatic¨¤.

Va ser llavors, sent ja major d'edat, quan Miguel Hurtado es va decidir a explicar als seus pares el que havia passat. La seva mare, indignada, va escriure una carta al nou abat. Just en aquestes dates l'acusat, Andreu Soler, va ser traslladat a un altre monestir. Segons Hurtado, ¡°els rumors sobre ell ja existien, entre els mateixos companys del grup scout es comentava que calia anar amb compte perqu¨¨ tenia les mans molt llargues¡±. Altres dos frares van ser bandejats enmig de les pol¨¨miques internes, Hilari Raguer i Evangelista Vilanova, per¨° perqu¨¨ eren considerats referents cr¨ªtics entre els monjos. De fet, van tornar despr¨¦s. El nou abat va respondre a la fam¨ªlia de la v¨ªctima amb una carta, datada el 14 de desembre del 2000, a la qual ha tingut acc¨¦s aquest diari i es pot consultar al final d'aquest text. S¡¯hi anuncia el trasllat del monjo, afirma tenir ¡°consci¨¨ncia de la gravetat del que ha pogut passar¡± i que ¡°investigar¨¤ a fons aquesta q¨¹esti¨®¡±. S'oferia a reunir-se amb Hurtado, per¨° ell va preferir oblidar-ho tot i centrar-se en els estudis. Ara ¨¦s psiquiatre a Londres. El cas va prescriure el 2003, explica Hurtado, quan va fer 21 anys, segons les lleis vigents llavors.

No obstant aix¨°, la ferida no es tancava i el 2003, despr¨¦s de tornar a entrar en crisi, va decidir escriure ell mateix una llarga carta a l'abat per explicar-li el seu cas. En la missiva l¡¯advertia que el monestir havia encobert a un criminal, que haurien d'haver informat a la policia i els reclamava que li paguessin el tractament psicol¨°gic. No va haver-hi resposta de l'abat, nom¨¦s dels seus advocats, amb una carta a la qual ha tingut acc¨¦s aquest diari. Es van posar en contacte amb Hurtado i van negociar un pagament de 7.200 euros per a despeses de ter¨¤pia. ¡°Per¨° la forma de pagament va ser curiosa, vaig haver d'anar tres vegades al despatx dels seus advocats perqu¨¨ m'ho donessin en sobres amb bitllets de 500, dues parts de 3.000 i una d'1.200, perqu¨¨ llavors 3.000 era el l¨ªmit per treure diners del banc sense deixar rastre¡±, explica.

Hurtado va tornar a la seva vida i va comen?ar a freq¨¹entar grups de ter¨¤pia. Va apar¨¨ixer en mitjans de comunicaci¨® explicant el seu cas, per¨° sense revelar noms ni detalls. Va comen?ar a superar el trauma i aix¨° el va motivar a escriure una segona carta a l'abat. Es va reunir amb ell per primera vegada al setembre del 2011. En el seu afany per tancar ferides, Hurtado tamb¨¦ es va trobar el 2012 amb Sanrom¨¤, aquell primer frare al qual va denunciar el seu cas. El monjo li va confirmar que havia informat l'abat anterior, i no va ser f¨¤cil: ¡°Em va dir que sabia que si Andreu se n¡¯assabentava a ell li cauria el p¨¨l, perqu¨¨ era capa? de denunciar-lo amb qualsevol cosa rara com havia fet amb d¡¯altres¡±. Li va recon¨¨ixer que els scouts ¡°van ser una cosa sempre absolutament tancada del germ¨¤ Soler, que ning¨² s¡¯hi podia posar¡±.

No obstant aix¨°, el llibre d'homenatge a Andreu Soler publicat per l'abadia de Montserrat va tornar a causar una crisi a Hurtado. Ho va descobrir per casualitat, buscant informaci¨® a Internet. L¡¯escoltisme i Montserrat, de 153 p¨¤gines, escrit pel mateix Soler, va ser publicat el 2007 amb motiu del 40¨¨ aniversari del grup scout. Inclo?a un DVD en el qual el fundador era el protagonista. Per aquest motiu el 2015 es va reunir de nou amb l'abat, Josep Maria Soler, per manifestar-li la seva indignaci¨®. El superior de Montserrat li va assegurar que no sabia res del llibre i va argumentar que l'editorial del monestir tenia autonomia. Per¨° li va admetre que havia estat un error i es va comprometre a retirar totes les c¨°pies existents. Aquella segona conversa va ser molt tibant i en acabar Hurtado li va retornar els 7.200 euros que li havien pagat el 2004. Ho va fer all¨¤ mateix, en un feix de bitllets que portava en un sobre. En anar-se¡¯n li va advertir que un dia faria p¨²blic el seu cas. El seu ¨²ltim contacte amb Josep Maria Soler va ser un correu electr¨°nic al gener del 2016, al que ha tingut acc¨¦s EL PA?S, en el qual l'abat li comunicava la retirada del llibre i la donaci¨® dels diners a dues ONG.