¡°Hi ha m¨²sics que toquen per 50 euros¡±

Si es parla de jazz i de flamenc, un nom conjumina els dos mons: el baixista Carles Benavent (Barcelona, 1954), refer¨¨ncia inevitable en tots dos i, sens dubte, el jazzista catal¨¤ m¨¦s internacional. Va formar part de la primera l¨ªnia de la m¨²sica laietana amb M¨²sica Urbana, abans de posar el seu baix en el millor flamenc, de Paco de Luc¨ªa a Camar¨®n de la Isla, i en el millor jazz internacional, de Chick Corea a Miles Davis. Ara ha publicat dos ced¨¦s (un acompanyat d¡¯un deved¨¦) amb els seus treballs recents m¨¦s personals: Vida i Ag¨¹ita que corre revisited(tots dos a Bebyne).

Pregunta. El seu ¨²ltim disc data del 2012. A qu¨¨ es deu una espera tan llarga?

Resposta. Sempre he trigat molt. Abans de l¡¯enregistrament, primer has de compondre els temes, que t¡¯agradin prou i que estiguin una mica rodats en directe. I compondre vol un temps.

P. Doncs al m¨®n del pop rock cal treure un disc a l¡¯any, i es graven sempre abans de les gires per no desvelar els temes...

R. En aquests circuits es viu de les tend¨¨ncies. La m¨²sica que jo faig ¨¦s atemporal. Aquests discos podrien haver sortit fa uns anys o d¡¯aqu¨ª uns anys, i seria el mateix. No he tingut mai en compte modes o tend¨¨ncies.

P. Com defineix la seva m¨²sica?

R. No ho s¨¦. La m¨²sica que fa cadasc¨² ¨¦s el resultat de tot el que du a la motxilla, tot el que l¡¯ha marcat. En el meu cas, ha estat ser al costat de Paco de Luc¨ªa 21 anys. Vulguis o no, quan faig un tema sempre surt una mica de Paco, per¨° tamb¨¦ de Joan Albert Amarg¨®s, Jorge Pardo, Kitflus... la gent que m¡¯ha marcat.

P. Per¨° treure dos discos i un deved¨¦ quan, precisament, no es venen discos...

R. Hi ha una ra¨®. Fa poc ens va deixar Roger Blavia, el bateria de tots els meus projectes personals. He volgut treure tot el que tenia gravat amb ell com un homenatge.

P. Pocs dies despr¨¦s d¡¯apar¨¨ixer, Vida ja es podia descarregar gratis en algun web pirata...

R. S¨ª? Ni idea, visc als n¨²vols... Si ¨¦s aix¨ª, ¨¦s que anem de cul, aix¨° no est¨¤ prou controlat. A mi se m¡¯escapa de les mans. Qui vengui molts discos ho ha de notar molt, per¨° jo el que he guanyat sempre amb els meus discos ha estat anecd¨°tic. No he viscut mai dels discos, ni jo ni la gent que est¨¤ al meu voltant al m¨®n del jazz i del flamenc. Per¨° si ha d¡¯arribar a la gent fent el treball gratis...

A Paco de Luc¨ªa li agradava m¨¦s tocar a l¡¯estranger, aqu¨ª tenia la sensaci¨® que cada actuaci¨® era un examen¡±

P. Si els discos no donen diners, de qu¨¨ viu un m¨²sic de jazz o flamenc?

R. Es pot viure de les actuacions, per¨° va per ¨¨poques. La f¨®rmula ¨¦s tenir diverses canyes. I aix¨ª vas fent. El que ¨¦s horror¨®s ¨¦s el que es paga en els clubs: ¨¦s incre?ble que s¡¯estigui caient tan baix. Hi ha m¨²sics que toquen per 50 euros. Si s¡¯acostuma tothom al fet que amb 50 euros el m¨²sic ja queda satisfet, qui en pagar¨¤ m¨¦s?

P. I qui en t¨¦ la culpa? El m¨²sic per acceptar-ho, l¡¯organitzador per explotar el m¨²sic o el p¨²blic per no voler pagar m¨¦s?

R. ?s una mescla de les tres coses. Sempre m¡¯ha fet r¨¤bia quan alg¨² es queixa per pagar 30 euros per una entrada, per¨° despr¨¦s se¡¯n gasta 50 en una cal?otada. Qu¨¨ val m¨¦s: una cal?otada o una actuaci¨® d¡¯una hora i mitja d¡¯uns m¨²sics i tot el treball que hi ha darrere? No es valora la feina del m¨²sic. Quan era jove era normal que et preguntessin si a m¨¦s de ser m¨²sic tenies alguna feina. Molta gent tenia la sensaci¨® que els m¨²sics ens ho pass¨¤vem pipa i, a m¨¦s, vol¨ªem cobrar.

P. Ha actuat en els locals m¨¦s grans del m¨®n amb Paco de Luc¨ªa o Chick Corea. Despr¨¦s de fites com aquestes, com es toca davant cent persones en un local com Jamboree, on ha gravat els seus nous discos?

R. L¡¯emoci¨® ¨¦s la mateixa. Fins i tot, en un local petit l¡¯emoci¨® ¨¦s m¨¦s intensa. Amb Paco o Chick toc¨¤vem en grans locals que sempre s¡¯omplien, bons viatges, bons hotels, tot magn¨ªfic... Quan vas tu amb la teva hist¨°ria, t¡¯has de saber posar en el lloc que et correspon i adaptar-te. ?s l¨°gic, ells omplien locals que jo no omplo. A m¨¦s, als m¨²sics de jazz o flamenc ens cal de tant en tant tocar en llocs en qu¨¨ tinguis la gent a dos pams.

P. Canvia la resposta del p¨²blic?

R. La recepci¨® sempre ¨¦s bona, per aix¨° m¡¯estranya que hi hagi poca feina, perqu¨¨ quan fem un bolo la gent surt sempre entusiasmada. Aix¨° nostre ¨¦s un ofici, per¨° t¨¦ l¡¯avantatge de ser un intercanvi d¡¯emocions, est¨¤s llan?ant una energia al p¨²blic i te la retornen amb les seves cares o els seus ¡°Oooh, qu¨¨ maco!¡±. Es crea aquest punt de m¨¤gia; els flamencs en diuen duende; els jazzistes, feeling... Jo en dic emoci¨® o m¨¤gia. ?s un ofici que es transforma en una cosa m¨¦s espiritual, ¨¦s un art, per¨° en el fons ¨¦s l¡¯ofici de transmetre emoci¨®. Si amb el teu instrument ets capa? de transmetre aquesta emoci¨®, per a tu ¨¦s una ter¨¤pia, per¨° tamb¨¦ ho ¨¦s pel que ho escolta i veus que est¨¤s fent una bona tasca i, despr¨¦s d¡¯un bolo, te¡¯n vas a dormir m¨¦s content que unes pasq¨¹es.

P. Com arriba un m¨²sic barcelon¨ª a convertir-se en un puntal del flamenc actual?

R. Aix¨° sona molt fort... No, les circumst¨¤ncies m¡¯han portat sempre als llocs on he estat. Per exemple, toco el baix amb pua perqu¨¨ volia tocar la guitarra i vaig pensar que el baix seria m¨¦s f¨¤cil pel fet de tenir quatre cordes. Copiava Clapton o Hendrix, volia fer amb el baix el que feia un guitarrista. Gr¨¤cies a aix¨° vaig arribar a asseure¡¯m al costat de Paco de Luc¨ªa amb el baix molt a prop de la guitarra, no per fer-li un acompanyament sin¨® per casar-me amb ell. El primer dia vaig veure que hi havia un cam¨ª per c¨®rrer en aquell terreny, i han estat m¨¦s de 20 anys!

P. Acceptava Paco, educat en el flamenc ortodox, els instruments el¨¨ctrics?

R. Va ser molt valent. Va tenir la inquietud i la valentia de tirar endavant perqu¨¨ li venia de gust investigar. Paco tenia una gran t¨¨cnica, per¨° tamb¨¦ les ganes de fer coses noves. Va ser una arma de doble tall, tot aix¨° a ell li representava un turment perqu¨¨ cada disc havia de ser una lli?¨®. Els passa als millors i no els tinc enveja: no vull ser el millor del m¨®n, perqu¨¨ cada cosa que fas ¨¦s una lli?¨® magistral per a tots. A Paco li agradava m¨¦s tocar a l¡¯estranger, aqu¨ª tenia la sensaci¨® que cada actuaci¨® era un examen. Deia: ¡°Vindran tots els guitarristes a veure si fico la pota¡±. A mi no em ve a veure ning¨² a veure si la cago.

P. Amb Chick Corea era diferent?

R. Amb Chick tot ¨¦s molt m¨¦s seri¨®s, amb Paco era m¨¦s familiar. Treballar amb en Paco va ser com fer-ho en una fam¨ªlia durant molts anys: Ram¨®n de Algeciras no era solament el germ¨¤ gran de Paco, era el germ¨¤ gran de tots nosaltres, era un ambient molt fora del normal. Vaig comen?ar a tocar amb Chick el 1982 i vam acabar aquella gira amb Paco. Quan em pregunten quina gira recordo m¨¦s, sempre ¨¦s aquella, perqu¨¨ jo era all¨¤ entre les dues torres i, d¡¯alguna manera, una mica fent de pont entre ells.

P. Tampoc s¡¯ha d¡¯oblidar que ha estat l¡¯¨²nic m¨²sic hisp¨¤ que ha tocat i gravat amb Miles Davis.

R. Tocar amb Miles i que, en acabar, fos l¡¯¨²nic m¨²sic al qual va saludar ¨¦s com un somni, ho tinc en un n¨²vol. Sort que d¡¯aix¨° hi ha un disc i un v¨ªdeo, si no pensaria que havia estat un somni. Me¡¯l va presentar Quincy Jones: com si et toqu¨¦s una vareta m¨¤gica.

P. T¨¦ futur, la m¨²sica no comercial?

R. Jo estic a l¡¯expectativa, com sempre. Diuen que estem en crisi, per¨° jo sempre he estat en crisi: mires enrere i no veus que hi hagi hagut una ¨¨poca d¡¯euf¨°ria. Ara es parla de la crisi social, per¨° si est¨¤s pensant en la m¨²sica, no est¨¤s pensant en les not¨ªcies del Telenot¨ªcies. Els m¨²sics vivim en un altre m¨®n. La meva filla, des de petitona, ja em deia: ¡°Papa, est¨¤s empanat¡±. ?s com una forma no de fugir, per¨° d¡¯estar en un altre pla.