La democr¨¤cia avorrida

Vaig entrar trist al Parlament i en vaig sortir content. La causa de la tristesa ¨¦s molt prosaica: plovia, va estar plovent l¡¯estona justa per complicar l¡¯arribada al Parc de la Ciutadella. Un dia en qu¨¨, a veure, qui era el guapo que agafava un taxi i li demanava: ¡°Porti¡¯m al Parlament¡±. Total, que quan vaig entrar a l¡¯edifici, les meves sabates estaven enfangades com un cara a cara de Carlos Carrizosa i Eduard Pujol.

I malgrat aix¨°, els deia, en vaig sortir content. Perqu¨¨ a la porta, al migdia, em vaig topar amb un grup d¡¯estudiants de prim¨¤ria que anaven a visitar el Parlament. El professor els comentava: ¡°Teniu sort perqu¨¨ avui hi ha ple i podreu veure els diputats en directe¡±, i en dir-ho, sonava com si anunci¨¦s una visita al Papa. O a la Rosal¨ªa. Per¨° encara m¨¦s, els llan?ava un advertiment: ¡°Aqu¨ª dins no molesteu els diputats, perqu¨¨ han de treballar molt dur. Fer una llei no ¨¦s f¨¤cil¡±. B¨¦ pel pedagog que encomiava la tasca parlament¨¤ria en aquests temps. Aquests nens i nenes entraven al Parlament sentint en el seu cos la solemnitat de l¡¯¨¤gora, i se¡¯ls havia avisat que no es comportessin com a fans de Cristiano Ronaldo davant del jutjat, demanant aut¨°grafs, no s¨¦, a Anna Tarr¨¦s, el m¨¦s semblat a una celebrity de l¡¯esport que hi ha per aqu¨ª.

O sigui, el meu estat d¡¯¨¤nim va anar de menys a m¨¦s, i en cap cas pel que sentia a l¡¯hemicicle. El to aqu¨ª era baix, i sap greu, perqu¨¨ cal admetre que aquest dimecres la sessi¨® de control al Govern es va apropar al que seria la seva funci¨® te¨°rica: controlar l¡¯acci¨® governamental: s¡¯hi parlava de llistes d¡¯espera, dels problemes a urg¨¨ncies, de funcionaris¡­ I, en canvi, el debat caminava baix de passions. Vaig recordar el difunt Joaquim Xicoy, l¡¯expresident del Parlament dels Ensopits Anys Pujol, que afirmava: la democr¨¤cia ¨¦s avorrida (en la seva ¨¨poca ho era, no s¨¦ si per ser democr¨¤cia o per tanta majoria absoluta).

Aquest Parlament no se sol encendre amb temes tan banals com la sanitat. Tot i que s¨ª que hi havia un assumpte que podria haver provocat sang: la decisi¨® espinosa de Carles Puigdemont de denunciar la taula del Parlament ¡ªamb el seu president d¡¯ERC, Roger Torrent, al capdavant¡ª davant del nefand Tribunal Constitucional, perqu¨¨ li va negar la delegaci¨® de vot. Els independentistes ventilant les seves difer¨¨ncies a la seu on es defensa la unitat d¡¯Espanya: mel per a l¡¯oposici¨®, i les antenes posades en qualsevol comentari que sort¨ªs d¡¯Esquerra Republicana. Per¨° res. Els tres partits indepes van usar l¡¯estrat¨¨gia habitual: buidar la pilota fora de l¡¯¨¤rea amb ret¨°rica contra algunes accions recents de l¡¯Estat (que ho posa f¨¤cil). En 24 hores, des que es va con¨¨ixer la iniciativa de Puigdemont, JuntsxCat i ERC van poder refer-se del xoc: Twitter ja havia fet la seva feina despr¨¦s de convertir un s¨ªmptoma clar de fractura interna en una jugada mestra, justa i necess¨¤ria.

Tampoc l¡¯oposici¨® va mossegar molt per aqu¨ª. Fins i tot el cartell del dia que va ensenyar In¨¦s Arrimadas anava per un altre cam¨ª (¡°La Rep¨²blica no existeix, senyor Torra¡±). Per cert, em permeto demanar a la cap de l¡¯oposici¨® que quan faci les seves instastories les mostri a tot l¡¯hemicicle, perqu¨¨ els que estem al darrere, diputats o p¨²blic, ens quedem amb la incertesa de si est¨¤ ensenyant un gr¨¤fic de l¡¯evoluci¨® del PIB o un calendari de bombers en vestit de bany.