Taxi sense control

En una societat democr¨¤tica, els conflictes laborals i socials es resolen mitjan?ant la negociaci¨®, l¡¯arbitratge i l¡¯acceptaci¨® de les normes establertes per escenificar les protestes, entre les quals, evidentment, hi ha la vaga. Per¨° els taxistes pretenen resoldre el seu conflicte de compet¨¨ncia amb els vehicles de transport concertat (VTC) bloquejant els principals carrers de Madrid i Barcelona, vulnerant de forma molt greu un dret fonamental dels ciutadans com la lliure circulaci¨®, amb agressions i viol¨¨ncies, respostes parcialment pels VTC. Les autoritats p¨²bliques, encarregades de salvaguardar els drets de tots els barcelonins i madrilenys, no han reaccionat davant aquesta protesta descontrolada amb la rapidesa que hauria calgut. La vaga del taxi s¡¯ha convertit en una demostraci¨® impune de for?a dels seus gremis davant d¡¯una Administraci¨® molt lenta en la defensa dels drets generals.

El principi d¡¯acord entre el Govern catal¨¤ i els taxistes s¡¯ha cobrat un preu molt alt: la imatge de la Generalitat cedint a les pressions del taxi i l¡¯amena?a d¡¯Uber i Cabify d¡¯abandonar Barcelona davant d¡¯un pacte que obliga els seus conductors a contractar els seus clients amb una hora d¡¯antelaci¨®. Les condicions de l¡¯acord dif¨ªcilment es poden interpretar com les m¨¦s adequades per elevar la compet¨¨ncia i millorar la qualitat del transport urb¨¤. L¡¯acord per a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, signat sota pressi¨®, est¨¤ lluny de garantir un bon transport a Barcelona.

El gremi del taxi t¨¦ dret, per descomptat, a defensar les seves reivindicacions, per¨° no en t¨¦ a sembrar el caos i a prendre com a ostatges els ciutadans per imposar unes exig¨¨ncies cada vegada m¨¦s extremes, que nom¨¦s juguen al tot o res i pretenen expulsar del mercat els competidors. Tampoc t¨¦ dret a tancar el pas als aeroports o als centres emblem¨¤tics com Ifema. Les carreteres tallades a Madrid, amb detinguts i ferits en les protestes, s¨®n fets inadmissibles en un pa¨ªs que presumeix de tenir vies per resoldre els conflictes d¡¯interessos.

Els taxistes han de comprendre que el mercat del transport urb¨¤ ha canviat de manera irreversible, i que aquest canvi ha d¡¯estar sotm¨¨s a una regulaci¨® compartida nova que distribueixi els costos de transici¨® entre tots els agents. Les condicions que es poden exigir s¨®n que el taxi i els VTC treballin en les mateixes condicions fiscals i socials en el marc d¡¯aquesta regulaci¨® comuna. Les administracions p¨²bliques s¨®n responsables d¡¯establir aquest marc pactat. Per¨° fins ara han gestionat malament l¡¯enfrontament entre el taxi i els VTC. El Govern es va treure el problema de sobre transferint a les comunitats aut¨°nomes i als municipis la facultat de negociar la proporci¨® de llic¨¨ncies entre les parts en conflicte, i va traslladar a les ciutats la responsabilitat de mantenir o anul¡¤lar les llic¨¨ncies dels VTC despr¨¦s de quatre anys.

Madrid ¨¦s a temps d¡¯imposar una negociaci¨® que tingui en compte els interessos dels usuaris, dels taxistes i dels VTC. ?s a dir, un acord a tres bandes que reguli la coexist¨¨ncia entre els operadors. Per¨°, per a aix¨°, cal que acabi la pressi¨® dels taxistes als carrers.