Imatges que tallen la mirada

Ja fa un temps que les imatges han agafat vida pr¨°pia. Sobretot des que l¡¯era digital els garanteix una superproducci¨® autom¨¤tica que difumina la seva depend¨¨ncia de la nostra mirada. Cada segon rebem imatges que no hem demandat, i cada segon enviem imatges que ni tan sols hem triat.

Aquesta desconnexi¨® entre mirada i imatge ¨¦s, paradoxalment, la base sobre la qual avui se sustenta la visualitat del m¨®n. Aquesta incomunicaci¨® activa la nostra interconnexi¨®.

Contra aquest ordre de coses es regira L¡¯ull i la navalla; contra aquesta ganivetada que va anticipar Bu?uel i que ha guillotinat, definitivament, el nexe entre ull i imatge que els occidentals carreg¨¤vem des dels antics grecs. El llibre de la realitzadora, productora i assagista Ingrid Guardiola (Girona, 1980) ¨¦s, alhora, una actualitzaci¨® dels estudis sobre la interf¨ªcie i una cr¨ªtica a la imatge que nom¨¦s es pot concebre des de l¡¯era de la imatge, de la mateixa manera que la seva sospita de la connectivitat nom¨¦s es pot projectar des de la hiperconnectivitat en qu¨¨ estem atrapats.

Jutgessa i part, aqu¨ª, no comparteixen la mateixa culpa per¨° s¨ª la mateixa xarxa. Per aquest motiu, aquest assaig ¨¦s tamb¨¦ un manifest sobre la pertin¨¨ncia de prendre dist¨¤ncia i experimentar una contracci¨® en l¡¯escala del paisatge visual dels nostres dies. ?s un ajust en l¡¯enfocament del camp de batalla i un manual d¡¯¨²s sobre els ensenyaments que, en aquesta mat¨¨ria, ja havien aportat des del Paul Virilio de l¡¯acceleraci¨® fins al Regis Debray de la grafosfera. Tot aix¨°, sense oblidar actualitzacions tan l¨²cides com les de Michel de Certau o David Harvey, Joel Schumpeter o Jean Baudrillard, Elias Canetti o Jean-Luc Godard, Aby Warburg i Jacques Ranci¨¨re.

Malgrat algun vestigi de tesi doctoral que treu el cap per moments, L¡¯ull i la navalla sost¨¦ arguments prou s¨°lids per obrir una perspectiva singular en un assumpte ja tractat en incomptables estudis. Un tema en el qual s¡¯amunteguen q¨¹estions tecnol¨°giques, econ¨°miques, culturals, est¨¨tiques o directament pol¨ªtiques. I el mateix passa si tractem l¡¯empla?ament tecnout¨°pic de Sillicon Valley o la reconversi¨® l¨²dica de l¡¯espai p¨²blic, el poder intr¨ªnsec de l¡¯arxiu d¡¯imatges o la necessitat pol¨ªtica de compartir el seu capital simb¨°lic, la dimensi¨® tecnol¨°gica de la interf¨ªcie i l¡¯obligaci¨® humanista de reconduir-la.

El llibre transmet amb solv¨¨ncia la manera en qu¨¨ la nostra vida transcorre com una pel¡¤l¨ªcula en temps real, o ¨¦s presa d¡¯un judici a la vista de tots pel qual serem premiats o castigats, o s¡¯ha convertit en un continu tr¨¤fec de dades i algoritmes que l¡¯encaminen cap a una ¡°mort a dist¨¤ncia¡±.

Res s¡¯escapa, doncs, d¡¯aquesta interf¨ªcie el substrat econ¨°mic de la qual ha convertit el que ¨¦s gratu?t en negoci, l¡¯acc¨¦s en rendici¨®, el despla?ament en un experiment de control per GPS, cada biografia en una cursa zigzaguejant entre una aplicaci¨® i una altra.

En aquest Nou Ordre Visual, tal com l¡¯ha definit Joan Fontcuberta, la imatge ha deixat de ser l¡¯expressi¨® de l¡¯¡°instant decisiu¡± de la nostra immortalitat per convertir-se en la captura fuga? d¡¯una condici¨® intranscendent i mortal. En aquest punt, L¡¯ull i la navalla s¡¯ofereix com una ¨¤ncora per aguantar l¡¯allau; un llast per resistir aquesta allau que ens arrossega combinant la velocitat extrema amb la immobilitat, el super¨¤vit amb el buit, la voracitat amb l¡¯apatia.

Des de la seva experi¨¨ncia com a programadora i com a cr¨ªtica, Guardiola ens alerta que tot all¨° que s¡¯escapa del nostre control acaba per lliurar-nos al control dels altres; per aix¨° la seva convicci¨® que, per habitar en aquesta Era de la Imatge, de vegades cal aprendre a tancar els ulls.