¡®Trenquin t¨°pics¡¯, m¨¦s pirot¨¨cnia que fonament

El t¨°pic ¨¦s un clix¨¦ d¡¯un espai cultural determinat, una banalitat que circula sobre les maneres de pensar i de fer d¡¯una comunitat. Perqu¨¨, com han teoritzat Anossy i Rosen, el clix¨¦ rebutja la individualitzaci¨®. ?s una propietat comuna. A Trenquin t¨°pics, a pesar del nom, agraden els clix¨¦s locals perqu¨¨ s¨®n atributs ¡ªno importa si s¨®n encertats o no¡ª d¡¯un col¡¤lectiu, el catal¨¤. ?s un mecanisme identitari, que homogene?tza el col¡¤lectiu i fa m¨¦s f¨¤cil definir-lo, amb una maniobra falsa des de l¡¯arrel. L¡¯atribuci¨® de conductes determinades, diferents de les dels ve?ns m¨¦s propers, ressalta la personalitat de la tribu. Tant ¨¦s que la construcci¨® dels t¨°pics estigui presidida per la mandra intel¡¤lectual, que siguin una manifestaci¨® de gregarisme i prejudicis. Ens singularitzen.

El primer cap¨ªtol va estar dedicat al concepte de garrepa. El diccionari de la llengua el defineix amb una paraula, gasiu, i aquest mot vol dir ¡°que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat¡±. Molt pitjors s¨®n els sin¨°nims de garrepa: avar, ranci, gany¨®, mesqu¨ª, miserable, taqu¨ª, agarrat, arraix. En canvi, al web del programa, quan resumeixen de qu¨¨ va el cap¨ªtol sobre si som garrepes o no, es diu literalment: ¡°Som estalviadors? Per qu¨¨ ens fa vergonya ensenyar el que tenim? Respondrem aquestes preguntes viatjant a Madrid amb el periodista Carles Torra, perqu¨¨ Madrid t¨¦ una relaci¨® diferent amb els diners. Queco Novell viatja amb Ferrari per Argentona i descobreix que els ve?ns que hi pugen passen una mica de vergonya¡±. Una cosa ¨¦s ser estalviador o ser una persona discreta, que no fa ostentaci¨®, i una altra de ben diferent, ser un avar. L¡¯exemple principal que ens proposa el programa no t¨¦ res a veure amb garrepejar, sin¨® amb l¡¯administraci¨® consensuada d¡¯uns diners col¡¤lectius. Una colla d¡¯amics tenen un tresorer que porta els comptes a l¡¯hora de dinar. Una escocesa, sense evitar el t¨°pic, va fer la correcci¨® de la nit: els catalans no som garrepes, som cautelosos amb els diners. Ser un poble de comerciants, com es va dir al programa, segurament porta a un tracte m¨¦s prec¨ªs amb els diners. Indubtablement hi ha casos massa excepcionals com el de Millet, que va ser oportunament recordat, i que danya aquesta teoria.

El programa vol ser divertit, i com que Queco Novell no sembla refiar-se de la gr¨¤cia dels convidats (cas del malaguanyat Pepe Colubi), agafa un protagonisme enorme a l¡¯hora de fer els acudits, d¡¯encert desigual, amb l¡¯ajuda d¡¯un doble seu, la seva consci¨¨ncia. Al segon cap¨ªtol, el seu paper fins i tot va augmentar.

Aquest segon cap¨ªtol va estar dedicat a si els catalans som pactistes. I un altre cop es va fugir d¡¯estudi m¨¦s d¡¯una vegada. Per exemple, amb unes llargu¨ªssimes i ensopides escenes de Novell fent d¡¯¨¤rbitre no autoritari de futbol. Es va teoritzar que la tradici¨® pactista venia de les Corts catalanes amb el rei havent-se d¡¯entendre amb els bra?os (eclesi¨¤stics, noble i militar). Per¨° tamb¨¦ ho havia de fer el rei de la corona de Lle¨® (clergat, noblesa i... ciutats) i, segons sembla, el tarann¨¤ pactista no s¡¯ha encomanat. El millor del programa van ser les entrevistes locals amb un Ernest Maragall dient que ens hem acostumat al pacte d¡¯elits i Joan Tard¨¤ lamentant que la voluntat de pacte sigui vista com una feblesa, una derrota. ¡°Paga penyora¡±, ser pactista. A Trenquin t¨°pics agrada convidar ciutadans d¡¯altres tribus. Al segon programa, van ser su?ssos, i quan Novell va preguntar al president del club su¨ªs de Barcelona si els catalans s¨®n pactistes... ell va respondre, amb tota convicci¨®, que no. I Novell ho va deixar c¨®rrer. Res no arriba massa lluny en aquest programa amb m¨¦s pirot¨¨cnia que fonament.