Sis dones darrere de l¡¯empremta gitana del Raval

A les mitgeres del n¨²mero 57 i 6 del carrer de la Cera, a les entranyes del Raval, s'erigeixen uns murals de 12 metres. Hi ha dibuixats els or¨ªgens de la gran fam¨ªlia de la rumba catalana. Molts diuen que aquesta via barcelonina ¨¦s un dels bressols del g¨¨nere musical i el cor dels gitanos catalans. ¡°En aquest barri ha nascut la rumba i molts cantaores, bailaores i palmeros¡±, afirma Sinai Batista, gitana i ve?na orgullosa del Raval. Amb cinc altres companyes, ¨¦s una de les ¨¤nimes del projecte Coneixent el passat per construir el nostre futur, en marxa des de fa poc menys d'un any. La mem¨°ria gitana ha anat passant de generaci¨® en generaci¨® mitjan?ant el boca-orella, i ara es vol materialitzar amb la recuperaci¨® de fotografies, can?ons i entrevistes orals a persones grans del col¡¤lectiu.

¡°En un inici estava pensat per motivar els m¨¦s joves¡±, apunta Sam Garc¨ªa, ide¨°leg del projecte i president de l'Associaci¨® Carabuts¨ª, que agrupa la comunitat gitana del carrer de la Cera. Per¨° finalment van ser elles les que en van agafar les regnes. ¡°Per trencar amb els estereotips de la cultura gitana cal contrarestar la imatge de la dona gitana com a figura passiva, i elles ho estan aconseguint¡±, afegeix C¨¦sar Mart¨ªnez, de l'entitat Inter-Acci¨®, l'altre motor de la iniciativa. "Elles" s¨®n Sinai i Naiara Batista, Naomi Amaya, Miriam Vidal-Ribas, Carmen L¨®pez i Talita Gabarre, la neta de Ramonet, el fam¨®s autor del ?Marcha, marcha!.

En un futur pretenen replicar la iniciativa en altres zones de Catalunya per crear un gran banc de mem¨°ria col¡¤lectiva sobre els gitanos catalans. La informaci¨® es podr¨¤ consultar en un web i en un museu urb¨¤, un espai cultural al mateix Raval creat per la comunitat gitana i dedicat a la seva identitat. Per¨° tamb¨¦ volen convertir la recerca en una sortida laboral per a les dinamitzadores, que es convertiran en guies tur¨ªstiques amb el projecte Rumb a la Rumba: passat i present dels gitanos i gitanes catalans. La idea ¨¦s crear unes rutes que incorporin codis QR, on els visitants segueixin el rastre de la comunitat gitana del Raval i descobreixin els llocs on la rumba catalana va cr¨¦ixer, com la sala Apolo o l'Studio 54, l'actual sala Barts. Un espectacle d'ombres donar¨¤ el tret de sortida a les rutes, que comen?aran el mar? o l'abril d'aquest any, i acabaran amb un concert-taller de rumba.

Bona part de la investigaci¨®, que t¨¦ el suport econ¨°mic de l'Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Obra Social de La Caixa, es fa a les llars dels entrevistats. Per¨° les associacions Carabuts¨ª i Inter-Acci¨® es van posar en contacte amb Santi Figuera, educador social del Casal de Barri Folch i Torres, per demanar-li un espai per instal¡¤lar els esc¨¤ners que digitalitzen les imatges recuperades i les fitxes amb les seves dades rellevants. Per al Santi el projecte s'ha convertit en una de les seves ¡°millors experi¨¨ncies professionals dels ¨²ltims 17 anys¡± i assegura que ¨¦s la primera vegada que veu cr¨¦ixer una iniciativa tan r¨¤pid i en tan poc temps. ¡°Hem estat a quatre cases i ja hem recopilat m¨¦s de 3.000 fotografies¡±, apunta la Naomi. Quan el Santi es va adonar de la seva potencialitat, va relacionar el grup de dones gitanes amb el Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC).

L'arque¨°leg Juan Gibaja, de l'Institut Mil¨¤ i Fontanals, tamb¨¦ del CSIC, ¨¦s un dels cient¨ªfics que les ha assessorat. Ell les va posar en contacte amb l'antrop¨°loga Araceli Gonz¨¢lez i el music¨°leg Emili Ros F¨¢bregas perqu¨¨ aconseguissin bastir una base de dades amb m¨¨todes cient¨ªfics. ¡°Des de fa cinc anys fem divulgaci¨® cient¨ªfica al carrer i treballem amb aquells col¡¤lectius ¡®oblidats¡¯ per la investigaci¨®, com el gitano¡±, exposa el Juan. L'arque¨°leg valora positivament el projecte perqu¨¨ aporta llum a una comunitat que ha estat hist¨°ricament invisibilitzada, per¨° molt present a Catalunya. Existeixen documents que daten la seva arribada al territori catal¨¤ al segle XV i, al Raval, al segle XVIII. Encara que els censos per ¨¨tnia o religi¨® estan prohibits, els pocs estudis actuals indiquen que encara viuen unes 500 persones de la comunitat gitana al barri.

Des de les associacions Carabuts¨ª i Inter-Acci¨® celebren que es tracti d'una iniciativa nascuda des de baix. ¡°Els documents hist¨°rics sobre la comunitat gitana sempre han estat escrits per tercers i ara, per primera vegada, els gitanos tenen l'oportunitat d'explicar la seva hist¨°ria en primera persona¡±, remarca C¨¦sar Mart¨ªnez. Ells mateixos s'han sorpr¨¨s amb les troballes. ¡°Hem descobert en una entrevista que una de les meves ties va tenir una professora gitana¡±, exclama la Naiara, que subratlla el component sentimental de la investigaci¨®. La Sinai tamb¨¦ destaca que ha apr¨¨s sobre inform¨¤tica o a valorar la import¨¤ncia de l'angl¨¨s. ?s per aquests detalls que per a elles el projecte pren sentit.