Montserrat, mite i realitat

La sortida a la llum p¨²blica de la den¨²ncia dels presumptes abusos sexuals que va patir Miguel Hurtado quan tenia 16 anys (1998) per part del monjo de Montserrat Andreu Soler, responsable del grup scout del monestir, ha sacsejat l'imaginari catal¨¤. Eren molts els qui creuaven els dits per no veure esquitxada l'abadia per l'esc¨¤ndol de la peder¨¤stia. L'encobriment de dos abats ¨CCassi¨¤ Just i Sebasti¨¤ Bardolet¨C va intentat tapar l'assumpte i arribar a un acord amb la v¨ªctima. Els actuals responsables del monestir van assegurar que, si pass¨¦s ara, portarien el cas davant la just¨ªcia civil. La veritat ¨¦s que, quan fa anys va tenir coneixement dels fets, la jerarquia abacial va adoptar una actitud de defensa corporativa i va tractar ¨Cen la millor tradici¨® eclesial¨C de tancar el cas sense soroll. En aquest moment, la millor not¨ªcia d'aquesta crisi ¨¦s la creaci¨® d'una comissi¨® de transpar¨¨ncia que indagar¨¤ den¨²ncies sobre suposats abusos a menors que afectin els benedictins. Es tracta d'afrontar la realitat i deixar de brandir com a arma el Montserrat m¨ªtic.

La jerarquia abacial va desmentir fa 18 anys el que va publicar aquest diari sobre un grup de monjos que cada vegada feien m¨¦s expl¨ªcites manifestacions de la seva sexualitat, malgrat les den¨²ncies d'alguns companys i de l'assetjament del qual eren suposadament v¨ªctimes integrants de la comunitat. Un moviment promogut des de l'entorn jer¨¤rquic, tan propici a conrear imatge sobre la base del mite, va negar aquesta eventualitat amb tota l'artilleria a la seva disposici¨®. Manifestos de personalitats c¨ªviques i pol¨ªtiques van voler posar au dessus de la m¨ºl¨¦e el santuari mari¨¤, com si en aix¨° hi an¨¦s el prestigi de la naci¨®. Era obstinar-se a no afrontar el problema i seguir el deixant d¡¯Aureli Escarr¨¦, a qui el mite ha situat com l'abat que va haver d'anar-se¡¯n a l'exili. La realitat, en canvi, ha mostrat que el seu mandat va ser controvertit internament.

Escarr¨¦ va fer el 1963 unes c¨¨lebres declaracions a Le Monde en les quals afirmava: ¡°En una gran majoria, nosaltres els catalans no som separatistes (¡­) Nosaltres som espanyols, no castellans (¡­). Col¡¤lectivament els nostres homes pol¨ªtics no s¨®n cristians!¡±. Una ma?ada d'afirmacions que, paradoxalment, no va obtenir resposta del franquisme. La seva marxa a l¡¯¡°exili¡± de Viboldone, prop de Mil¨¤, no es va produir fins 18 mesos despr¨¦s, el 1965. La laxitud temporal empleada amb Escarr¨¦ xoca amb la celeritat que el r¨¨gim franquista va emprar en el cas A?overos, el 1974. En aquella ocasi¨®, el bisbe de Bilbao va ser posat en arrest domiciliari tres dies despr¨¦s de pronunciar la seva homilia en defensa de la identitat basca. En canvi, l'endem¨¤ passat que apareguessin les seves declaracions a Le Monde, Escarr¨¦ va viatjar a It¨¤lia i un dels seus secretaris va escriure: ¡°Repetidament va manifestar el temor, que semblava m¨¦s aviat un desig, que veuria impedida l'entrada en la seva tornada a Espanya¡±. Res d'aix¨° va passar. I ¨¦s que fins que es va descarar amb les seves declaracions, Escarr¨¦ era considerat ¡°un dels nostres¡± per la dictadura nacional-cat¨°lica. Rebia Franco sota pal¡¤li i s'alternava amb les anomenades primeres autoritats civils i militars. El periodista Llu¨ªs Permanyer a Sagarra, vist pels ¨ªntims (Edhasa, Barcelona, 1982) explica un di¨¤leg entre l'escriptor i l'abat: ¡°Paco [aix¨ª deia Escarr¨¦ a Franco] ¨¦s molt cat¨°lic¡±, va afirmar l'abat i l'escriptor va replicar: S¨ª? Doncs avui n¡¯ha fet afusellar uns quants al Camp de la Bota!¡±

Durant el seu mandat, les den¨²ncies a Roma per ab¨²s de poder i mal fer intramon¨¤stic s'acumulaven, per¨° alguna complicitat vaticana els posava sordina o directament les traspaperava. Finalment, el 1961 va ser destitu?t sense soroll, molt eclesialment. Gabriel Bras¨® amb el benepl¨¤cit de la majoria va ser nomenat abat coadjutor amb dret a successi¨®, la qual cosa en llenguatge civil significa que era qui ostentava el comandament en pla?a. Despr¨¦s van arribar les c¨¨lebres declaracions. Escarr¨¦ mai va haver de prendre la via de l'exili i va morir i va rebre sepultura a Catalunya. Per¨° va triomfar el relat del m¨¤rtir exiliat, que va actuar d'estacada enfront de les cr¨ªtiques de despotisme.

Per¨° aix¨° ja forma part de la hist¨°ria. Actualment, el monestir continua sent un referent religi¨®s i pol¨ªtic-patri¨°tic per a molts catalans. Ara b¨¦, pel que fa als drets humans reconeguts per la just¨ªcia civil ¨Cl'¨²nica realment existent¨C ¨¦s hora d'afrontar els fets. La resta cal deixar-ho per a la literatura.