L¡¯edificaci¨® es desploma a Barcelona mentre creix a Catalunya

L'edificaci¨® es recupera a Catalunya, tot i que sense agafar gaire embranzida, despr¨¦s de l'esclat de la bombolla immobili¨¤ria el 2006 i un desastre que va tocar fons el 2013. El Col¡¤legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha fet p¨²bliques aquest dilluns les dades de l'any passat, quan els projectes visats van augmentar un 15% respecte al 2017, amb 4,5 milions de metres quadrats. Per¨° si la futura construcci¨® creix a tot Catalunya, a Barcelona es desploma per segon any consecutiu i suma una caiguda del 20% a la del 2017, quan va ser del 13%.

La caiguda, que afecta sobretot els projectes m¨¦s grans (de m¨¦s de 10.000 metres quadrats) coincideix amb canvis normatius que ha impulsat el govern de l'alcaldessa Ada Colau,?que s¨®n significatius per al sector de la construcci¨®. ?s el cas del Pla d'hotels (PEUAT, que limita molt el creixement d'aquests establiments) i l'obligatorietat que els promotors reservin un 30% dels pisos que construeixin a habitatge social. La degana dels arquitectes, Assumpci¨® Puig, ha respost diplom¨¤ticament a la pregunta de si vincula la caiguda de projectes amb la gesti¨® de l'alcaldessa: "Les dades parlen per si soles. Fa dos anys que cauen i han passat una s¨¨rie de coses, si ¨¦s causa-efecte no ho dir¨¦ jo".

Sobre Barcelona, Puig ha citat tamb¨¦ la lentitud amb la qual l'Ajuntament tramita les llic¨¨ncies. "En els dos ¨²ltims anys hem anat a pitjor, s'ha redu?t el temps de resposta, i en alguns districtes m¨¦s que en d'altres", ha lamentat. La degana ha adm¨¨s que aquesta lentitud es deu en part al fet que s'han jubilat molts t¨¨cnics i "les plantilles van al l¨ªmit, a Barcelona i fora de Barcelona". "No ¨¦s una lentitud per raons pol¨ªtiques, per¨° afecta la pol¨ªtica de la ciutat", ha dit, i ha afegit: "Els diners [els inversors] no volen dificultats".

M¨¦s enll¨¤ de Barcelona, la degana ha expressat diverses preocupacions del sector: la caiguda dels projectes de rehabilitaci¨®, que la construcci¨® d'habitatges no ¨¦s suficient per satisfer la demanda i que gaireb¨¦ no es construeix si no ¨¦s habitatge, la qual cosa apunta a una nova crisi. Respecte a la rehabilitaci¨®, en qu¨¨ els projectes visats cauen un 3%, els arquitectes ho consideren alarmant, i recorden que el 70% del parc residencial catal¨¤ t¨¦ gaireb¨¦ 40 anys.

Sobre la xifra total de projectes d'habitatge visats (que sumen 14.515 pisos, un 29% m¨¦s que el 2017), Puig recorda que s¨®n "encara lluny dels 26.000 que el Pla Sectorial d'Habitatge situa com a ¨°ptims per donar resposta a la demanda". De la xifra total de pisos, nom¨¦s un 10% correspon a rehabilitacions, la resta ¨¦s obra nova. A m¨¦s, 9.000 es concentren a l'¨¤rea de Barcelona (excloent la capital), on hi ha m¨¦s s¨°l disponible.

La tercera preocupaci¨® que expressa la degana dels arquitectes ¨¦s la caiguda de la superf¨ªcie visada que no correspon a habitatge sin¨® a hotels, naus industrials, comer?, oficines, sanitat o educaci¨®. El 2018 es van visar 952.851 metres quadrats per a aquests usos, lluny del gaireb¨¦ mili¨® de metres de l'any 2017 o dels 1,2 milions del 2016. Puig apunta que aquesta caiguda ¨¦s alarmant perqu¨¨ afecta l'edificaci¨® que resulta m¨¦s productiva. "En la construcci¨® d'habitatge l'ocupaci¨® s'acaba quan es lliuren els pisos, per¨° en qualsevol altra edificaci¨®, es genera ocupaci¨® tamb¨¦ despr¨¦s", assenyala. Les ¨²niques pujades de superf¨ªcies visades que es van registrar el 2018 corresponen a projectes concrets: hotels, un hospital i un centre comercial a Girona.