¡°En aquest pa¨ªs costa que et diguin les coses a la cara¡±

Carregat amb mig segle de professi¨®, un Shakespeare acabat d¡¯estrenar al Teatre Nacional de Catalunya que fa olor d¡¯¨¨xit (gaireb¨¦ totes les entrades venudes), un llibre a punt i molts, molt¨ªssims records, Pere Planella espera a la porta del bar Plac¨ªdia al costat de l¡¯espectre de les velles atraccions Caspolino i d¡¯esquena al barri de Gr¨¤cia, on viu. Arrossega, com mitja ciutat, un refredat d¡¯upa. Entrem al bar i al llarg de la conversa demana un parell de tallats descafe?nats. Intel¡¤ligent, fidel a la seva forma de veure la vida, tossut, sobri, resistent, entranyable Planella. Si treus el cap al fons dels seus ulls, darrere de les gruixudes ulleres, hi veur¨¤s coses tan sorprenents com el vell i esplendor¨®s festival de Nancy, Grotowski menjant ous, una Venus de lluentons i barret de copa o el M¨¨tode de Stanislawski, ni m¨¦s ni menys. A la jaqueta de plomes hi porta una xapa amb el lema ¡°Llibertat presos pol¨ªtics¡±.

Pere Planella (Olot, 1948) ¨¦s un dels grans directors de la hist¨°ria recent de Catalunya, autor d¡¯espectacles que han deixat una empremta inesborrable en la mem¨°ria del p¨²blic, com La Bella Helena, Abraham i Samuel, Hedda Gabler, Mort accidental d¡¯un anarquista, Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Goethe, absent o Dansa d¡¯agost, per esmentar-ne nom¨¦s alguns. Comen?a, noblesse oblige, recordant vells amics i mestres, Fabi¨¤ Puigserver, Iago Pericot, William Layton, Coralina Colom, i parlant de Shakespeare, que ja ¨¦s tema. Est¨¤ entusiasmat amb el que ha muntat al TNC, Afanys d¡¯amor perduts, en nova traducci¨® de Salvador Oliva i ambientat en l¡¯¨¨poca del sufragisme femen¨ª. Est¨¤ encantat d¡¯haver descobert que llavors ja hi havia patinets. ¡°Has de veure els teus antics companys de l¡¯Institut del Teatre, Oriol Gen¨ªs i Pep Anton Mu?oz, estan incre?bles!¡±.

No ha fet gaire Shakespeare Planella, en la seva carrera. ¡°Vaig fer el Hamlet que va protagonitzar Enric Maj¨®, aquell Hamlet que no s¨¦ si era de Terenci Moix o de Shakespeare i que va triomfar tant¡±. A Planella se¡¯l tenia pel gran stanislawski¨¤. ¡°B¨¦, va ser a partir que va arribar Layton, que va estar dos anys formant gent a l¡¯Institut, i despr¨¦s alguns vam anar a Nova York, Ferm¨ª Reixach i jo primer, despr¨¦s Llu¨ªs Homar, Imma Colomer... Hi vaig estar tres mesos i vaig con¨¨ixer els del M¨¨tode de llavors, Lee Strasberg, Stela Adler. Jo era un stanislawski¨¤ pragm¨¤tic...¡±.

¡°Qui hauria d¡¯explicar la vida sexual del Teatre Lliure ¨¦s Guillem-Jordi Graells; seria un best-seller¡±

Fa 50 anys de professi¨®. ¡°S¨ª, vaig comen?ar el 1962. Vaig venir a Barcelona a la universitat, i vaig con¨¨ixer Ricard Salvat, em va aconseguir una beca per estudiar a Nancy el 1968-1969, estava al costat del centre de recerca que llavors portava Jack Lange¡±. Hi havia precedents familiars? ¡°B¨¦, el meu oncle era un gran rapsode local a Olot, per¨° en realitat a mi el que m¡¯interessava era el cinema. Nom¨¦s despr¨¦s va venir el teatre¡±. Hi va haver un temps en qu¨¨ ell encarnava Stanislawski com Pepe Sanchis Sinisterra Brecht, la gran dicotomia llavors. ¡°Vam trobar un punt intermedi, que era la Commedia dell¡¯Arte. Recordo la primera vegada que va venir Ferruccio Soleri, l¡¯Arlequino del Piccolo de Strehler¡±. Avui, Planella considera que ¡°hi ha molts camins que porten a Roma¡±.

El 1976, Planella va ser un dels fundadors del Teatre Lliure. ¡°El nucli ¨¦rem el Fabi¨¤, Carlota Soldevila, Llu¨ªs Pasqual i jo. ¡®Pere, he de parlar amb tu¡¯, em va dir el Fabi¨¤, al qual li havien ofert la sala. Ja hav¨ªem fet coses junts, Els cants de Maldoror, el 1973, L¡¯escola dels bufons, el 1975, ens coneix¨ªem b¨¦. Ten¨ªem molt clar el que vol¨ªem fer al Lliure: un teatre d¡¯art per a tothom. Amb el model del Piccolo, que incid¨ªs a Gr¨¤cia per¨° tamb¨¦ a la resta del m¨®n. No hi havia tant idealisme i innoc¨¨ncia com s¡¯ha dit despr¨¦s. Sab¨ªem molt b¨¦ el que vol¨ªem¡±.

Explica que el Lliure va poder arrencar perqu¨¨ disposaven del seu sou de professors de l¡¯Institut del Teatre. Com era Puigserver? ¡°Un apassionat, no va fer mai res en contra dels seus principis. Quan ens en vam anar del Lliure amb Muntsa Alca?iz i Guillem-Jordi Graells, va intentar que torn¨¦ssim¡±. Aquesta hist¨°ria ¨¦s la del primer gran cisma del Lliure, i va marcar la vida de Planella, que ho recorda com si fos avui. Era el 1980. Van muntar El concili d¡¯amor d¡¯Oskar Panizza. I la van classificar S, cosa que significava que no hi hauria subvenci¨® del Ministeri de Cultura. ¡°Es va votar i va guanyar l¡¯opci¨® de no fer l¡¯obra, retirar-la de la programaci¨®. Els que no hi est¨¤vem d¡¯acord vam decidir anar-nos-en. El Fabi¨¤ va fer l¡¯impossible perqu¨¨ no ens n¡¯an¨¦ssim. I despr¨¦s vam seguir col¡¤laborant amb ell i la nostra companyia Zitz¨¤nia fins i tot va coproduir amb el Lliure¡±. Per¨° alguna cosa s¡¯havia trencat. ¡°No hi vaig tornar fins al 1993 amb Dansa d¡¯agost, despr¨¦s vaig fer El pare de Strindberg el 1999, i no hi he fet res m¨¦s¡±.

Planella assenyala altres persones que es van quedar fora de les fam¨ªlies teatrals, ni al Lliure ni despr¨¦s al TNC: Salvat, Mesalles... ¡°Aquestes coses s¡¯han d¡¯explicar perqu¨¨ no tornin a passar. Si hem de fer un pa¨ªs nou, no s¡¯han de repetir¡±.

¡°Llu¨ªs Pasqual s¡¯ha posat massa gent en contra. ?s un dels nostres grans directors, per¨° com a gestor...¡±

Considera que hi ha hagut i hi ha molt joc subterrani i molta hipocresia a Catalunya, en el teatre, en la cultura, i en la pol¨ªtica ni et dic. ¡°En aquest pa¨ªs costa que et diguin les coses a la cara, p¨²blicament; la gent te la fa i mira cap a una altra banda¡±.

Hi va haver en all¨° del Concili un xoc de personalitats? ¡°Tamb¨¦, per¨° va ser b¨¤sicament un tema econ¨°mic, i de por¡±. Era una obra arriscada. D¨¦u pare amb orinal, la Verge convertida en putain, Crist t¨ªsic. ¡°S¨ª, molta disbauxa sexual, molt corrosiva, i a m¨¦s el muntatge va n¨¦ixer com una r¨¨plica al judici contra La torna. Panizza tamb¨¦ havia estat condemnat per la pe?a. Era jugar-se-la. Per¨° el concepte Lliure aqu¨ª va trontollar una mica¡±.

Planella havia experimentat poc abans una altra crisi, per¨° de tipus personal, la seva separaci¨® de Muntsa Alca?iz. El Lliure de l¡¯¨¨poca era tota una muntanya russa sentimental. ¡°Es creaven moltes relacions personals¡±. Caldria escriure de tot all¨°. ¡°El Graells podria explicar la hist¨°ria sexual del Lliure i seria un best-seller¡±. Tamb¨¦ hi havia relacions de poder. ¡°Moltes relacions es van portar m¨¦s enll¨¤ del que era professional. Amb el criteri d¡¯avui aix¨° no s¡¯aguantaria¡±. Com cal dirigir per evitar els problemes? ¡°Jo he discutit amb actors i actrius, ¨¦s clar. Un cop amb una al carrer, tant que un gu¨¤rdia urb¨¤ ens va cridar l¡¯atenci¨®. ?s un problema quan hi ha falta de respecte, agressions o insults. Hi ha un l¨ªmit¡±. Qu¨¨ opina de l¡¯afer Pasqual? ¡°No hi era, no hi puc entrar. No m¡¯agrada com s¡¯ha portat el tema. No em sembla que sigui una ra¨® per a la seva sortida del Lliure. Suposo que hi ha tingut a veure la manera de gestionar del Llu¨ªs, s¡¯ha posat a massa gent en contra. El Llu¨ªs ¨¦s un dels grans directors d¡¯aquest pa¨ªs, per¨° com a gestor... T¨¦ llistes negres, en les quals m¡¯ha incl¨°s¡±. Va signar el manifest a favor de Pasqual? ¡°No¡±. Planella no creu que la pol¨ªtica hagi tingut rellev¨¤ncia en el cas. ¡°Ha estat la mala maror dins del Lliure¡±.

Es va sentir orfe en sortir del Lliure? ¡°No, nom¨¦s trist i dolgut¡±. De la hist¨°ria del Lliure i del teatre del pa¨ªs, diu que cal reivindicar m¨¦s Pep Montany¨¨s, ¡°gran gestor i gran amic, gr¨¤cies a ell tenim el nou Institut del Teatre i el nou Lliure, dues infraestructures fant¨¤stiques¡±. La seva carrera l¡¯ha portat per tot Espanya. ¡°He treballat en totes les lleng¨¹es de la pen¨ªnsula. En gallec, en basc, en castell¨¤...¡±.

Al setembre, a l¡¯editorial Angle, apareixer¨¤ el seu llibre. ¡°Es titula provisionalment Desmem¨°ries d¡¯un director d¡¯escena. Explico les moltes coses que he viscut, si se¡¯n pot treure alguna cosa positiva. El to ¨¦s desenfadat i divertit, amb moltes an¨¨cdotes¡±. Es guarda alguna cosa? ¡°Vaig amb compte amb les persones mortes, aqu¨ª no pots parlar m¨¦s del compte¡±.

Pol¨ªticament, Planella est¨¤ ¡°perqu¨¨ puguem ser una rep¨²blica catalana¡±. Del proc¨¦s, ¡°em desanima la manca d¡¯unitat pol¨ªtica, per¨° em reconforta la societat civil, tan forta, tan de pedra picada. A la llarga ens en sortirem. Hi hem de ser tots, ¨¦s clar¡±.

Per acabar amb Shakespeare i els seus Afanys d¡¯amor perduts. ¡°?s una festa del llenguatge, i hi ha quatre dones molt fortes, en Shakespeare totes ho s¨®n, enginyoses, davant d¡¯homes pallussos. ?s una com¨¨dia. Em sento molt c¨°mode en el g¨¨nere¡±. I una reflexi¨® final sobre l¡¯ofici: ¡°Els mestres s¨®n essencials; Brecht deia que el vi nou i el vell no fan bona parella, per¨° s¨ª la saba jove i la vella. Qu¨¨ seria de mi, de tots nosaltres, sense els grans mestres que hem tingut¡±.