L¡¯edat de la ira

Hi ha vegades que s¡¯amplia la dist¨¤ncia entre l¡¯expert, segur dels seus coneixements, i el ciutad¨¤ com¨², l¡¯experi¨¨ncia de la vida del qual no coincideix amb el que reflecteixen les dades. Aquesta bretxa pot ser perillosa, perqu¨¨ els ciutadans acaben pensant que els estan enganyant, i no hi ha res m¨¦s demolidor per a la democr¨¤cia que aquesta desconfian?a.

Un veter¨¤ editor del Financial Times, David Pilling, opina que estem vivint en una ¡°edat de la ira¡±, definida per una reacci¨® popular desfavorable i el rebuig a institucions i ideals que abans eren benvolguts, incl¨°s el liberalisme occidental mateix. Moltes explicacions contradict¨°ries proven d¡¯interpretar que ¨¦s el que ha causat aquesta ira popular en pa?sos que, si s¡¯ha de jutjar per les mesures convencionals, mai havien estat tan rics. En totes elles hi ha un element com¨²: la gent no veu la realitat de la seva vida reflectida en el relat oficial (El delirio del crecimiento, Taurus).

L¡¯economia espanyola va creixent des de fa diversos anys seguits, i en la majoria dels casos per sobre dels principals pa?sos del nostre entorn (el 2018 va cr¨¦ixer un 2,5% i aguanta sorprenentment enmig de l¡¯alentiment global). No obstant aix¨°, la percepci¨® de molts ciutadans no es correspon per res amb aquesta situaci¨® de creixement a llarg termini, perqu¨¨ ells no se¡¯n beneficien. Per exemple, el m¨¦s d¡¯un mili¨® de fam¨ªlies en les quals encara no entra cap sou per sobreviure, perqu¨¨ cap dels seus membres t¨¦ una ocupaci¨®. Fa uns anys, en un gest de sinceritat, el president franc¨¨s Nicolas Sarkozy va pronunciar una sent¨¨ncia que serveix per a aquests casos: ¡°Una de les raons per les quals la major part de la gent percep que est¨¤ pitjor, encara que el producte interior brut (PIB) pugi, ¨¦s perqu¨¨ efectivament est¨¤ pitjor¡±.

Hi ha analistes que opinen que una de les raons per les quals la crisi econ¨°mica va sorprendre a tanta gent per la seva profunditat i durada ¨¦s que els sistemes de mesurament van fallar i els actors del mercat i els funcionaris governamentals no es van fixar en el conjunt d¡¯indicadors apropiats. En la seva opini¨®, ni els sistemes de comptabilitat privats ni els p¨²blics van ser capa?os d¡¯alertar a temps, i no van avisar que el bon comportament previ de l¡¯economia mundial es podia estar aconseguint a costa del creixement futur, i que una part d¡¯aquests resultats eren un miratge, at¨¨s que eren beneficis basats en preus inflats per una bombolla.

En el llibre citat, David Pilling s¡¯uneix a les iniciatives que suggereixen que el PIB ¨¦s cada vegada m¨¦s limitat per reflectir el benestar d¡¯una societat, i que caldria construir un conjunt senzill de mesures que reflecteixin les principals inquietuds de la nova economia (entre d¡¯altres, mesurar la renda mitjana, la pobresa, l¡¯esgotament dels recursos, etc¨¨tera). Per exemple, quan es produeixen grans canvis pel que fa a la desigualtat, pot ser que el PIB, o qualsevol altre c¨¤lcul agregat per c¨¤pita, no proporcioni una avaluaci¨® adequada de la situaci¨® en qu¨¨ es troba la majoria de la poblaci¨®. Si la desigualtat augmenta bastant en relaci¨® amb l¡¯increment mitj¨¤ del PIB, aquesta porci¨® de la gent es pot trobar en pitjor situaci¨®, tot i que la renda mitjana hagi crescut.

Al Regne Unit de Tony Blair i David Cameron es van engegar projectes per mesurar el benestar, a m¨¦s del creixement econ¨°mic. Van defallir. Com tamb¨¦ ho van fer les recomanacions de la Comisi¨®n sobre la Medici¨®n del Desempe?o Econ¨®mico y el Progreso Social, que Sarkozy va encarregar a Joseph Stiglitz, Amartya Sen i Jean-Paul Fitoussi.

Tamb¨¦ hi ha l¡¯?ndex de Desenvolupament Hum¨¤ del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, que introdueix tres dimensions fonamentals per al benestar: tenir una vida llarga i saludable, adquirir coneixements i gaudir d¡¯un nivell de vida digne.

En la seva reeixida novel¡¤la Ordesa, Manuel Vilas escriu: ¡°Tant de bo es pogu¨¦s mesurar el dolor hum¨¤ amb n¨²meros clars i no pas amb paraules incertes. Tant de bo hi hagu¨¦s una manera de saber quant de patiment hem sofert, i que el dolor tingu¨¦s mat¨¨ria i es pogu¨¦s mesurar¡±.