La sant¨ªssima trinitat gramatical

Malalts de llengua com estem en aquest coi de pa¨ªs, nom¨¦s a nosaltres se¡¯ns acut elaborar una gram¨¤tica en forma de tr¨ªada que ho abasti tot, que no ens hi posem per poc: llengua formal i informal, llengua est¨¤ndard i variaci¨® geogr¨¤fica, norma i descripci¨®, entorn web i format f¨ªsic (all¨° que no fa tant se¡¯n deia llibre). Si molts vam carregar contra l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans per dilatar l¡¯infantament de la nova gram¨¤tica normativa, ara la Secci¨® Filol¨°gica ha contraatacat a fi d¡¯anorrear-nos per saturaci¨®: quan encara no hem pa?t la nova Gram¨¤tica de la llengua catalana (GIEC), ja est¨¤ a l¡¯abast de l¡¯usuari la virtual Gram¨¤tica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i s¡¯anuncia l¡¯adveniment de la Gram¨¤tica b¨¤sica de la llengua catalana (aficionats com som a les sigles, pressuposem que ser¨¤ la GBIEC). A l¡¯acte de presentaci¨® de la GEIEC ja va c¨®rrer el s¨ªmil f¨¤cil de la sant¨ªssima trinitat.

No ¨¦s el primer cop que fem les coses d¡¯aquesta manera, tot i que ¨¦s in¨¨dita tanta profusi¨® gramatical. La c¨¨lebre i normativa gram¨¤tica de Fabra de 1918 era sobretot un tractat essencial de la gram¨¤tica escrita pel Mestre el 1912 (segons Joan Coromines, l¡¯estudi m¨¦s exhaustiu i complet de Fabra), una obra descriptiva escrita en castell¨¤ amb el pretext de fer con¨¨ixer la llengua catalana als espanyols (l¡¯autor, per¨°, no n¡¯era gaire optimista, ¡°contados ser¨¢n los espa?oles que sientan deseos de conocer un idioma que es hablado por m¨¢s de tres millones y medio de espa?oles¡±, diu a l¡¯inici). Fent un paral¡¤lelisme de m¨¦s de cent anys, podr¨ªem suggerir que la recent GIEC de 2016 fa el paper de la gram¨¤tica de 1912, mentre que la futura GBIEC hauria d¡¯exercir de gram¨¤tica normativa a semblan?a de la de 1918.

En l¡¯entremig, l¡¯IEC ens ha prove?t d¡¯una mena de gram¨¤tica interm¨¨dia, la GEIEC, que t¨¦ b¨¤sicament tres caracter¨ªstiques: la primera, que es tracta d¡¯una s¨ªntesi de la GIEC, i que per tant no incorpora cap novetat normativa; la segona, que simplifica els nivells de descripci¨®, i que all¨° que a la GIEC apareix explicat amb multitud de matisos, aqu¨ª es redueix a formulacions m¨¦s esquem¨¤tiques; i la tercera, l¡¯adaptaci¨® al web, que ha transformat una gram¨¤tica escrita en prosa (la GIEC pr¨¤cticament narra la llengua, sense ni tan sols separar els exemples de les explicacions) en un sistema de navegaci¨® que aprofita tots els avantatges de la intertextualitat. Hem de celebrar, aqu¨ª, l¡¯adaptaci¨® a la modernitat.

El m¨¦s interessant de les tres caracter¨ªstiques ¨¦s la reducci¨® dels nivells de descripci¨®, no sense riscos. D¡¯una banda, se simplifiquen els registres de la llengua a nom¨¦s tres: formal, molt formal i informal (dins de l¡¯informal hi queda subsumit el col¡¤loquial), mentre que les prescripcions normatives es limiten tamb¨¦ a tres, en la l¨ªnia de no voler prescriure amb els cl¨¤ssics ¡°correcte¡± i ¡°incorrecte¡±: ¡°no acceptable¡±, ¡°s¡¯evita¡± i ¡°¨¦s preferible¡±, sempre en registres formals. El problema, per¨°, ¨¦s la falta de pedagogia, encara, respecte del concepte de registre, i el fet que, per a la majoria d¡¯usuaris, un concepte com ¡°registre formal¡± pot connotar coses tibades que no s¨®n. En el fons, podr¨ªem considerar registre formal (poc o molt formal tant ¨¦s) tot all¨° que no sigui informal, i l¡¯informal es limita a menys textos dels que ens pensem: algunes coses de narrativa (sobretot di¨¤legs i narradors peculiars), guions que reprodueixin la col¡¤loquialitat, teatre, textos de marcat to personal (diaris, mem¨°ries, blogs, etc.) i poca cosa m¨¦s.

Tota la resta, doncs, ¨¦s registre formal: bona part de la narrativa i l¡¯assaig, l¡¯est¨¤ndard dels mitjans de comunicaci¨®, el catal¨¤ de l¡¯ensenyament, el llenguatge de l¡¯administraci¨® i llibres de text i un etc¨¨tera bastant llarg. I ¨¦s per a aquest registre que haur¨¤ de donar consignes clares la futura GBIEC, sense concessions a la informalitat (prou descrita a la GIEC i la GEIEC) ni ventalls de prefer¨¨ncies en funci¨® del registre. Si tenim clar de quin registre parlem, els usuaris hem de saber sense titubejos qu¨¨ hi pertoca i qu¨¨ no. I si a m¨¦s ens hi poseu un compendi ortogr¨¤fic (qualsevol gram¨¤tica b¨¤sica de qualsevol llengua inclou l¡¯ortografia), llavors la sant¨ªssima trinitat gramatical durar¨¤ d¨¨cades.