Ferrer i Gu¨¤rdia i el canvi clim¨¤tic

Greta Thunberg, una estudiant sueca de secund¨¤ria de 15 anys, va decidir que els divendres deixaria els llibres a casa i es plantaria amb una pancarta contra el canvi clim¨¤tic davant del Parlament del seu pa¨ªs. En poc m¨¦s de tres mesos, havia parlat davant dels l¨ªders mundials a la cimera de Katowice i a Davos. ¡°Vost¨¨s no s¨®n prou madurs per explicar les coses tal com s¨®n. Fins i tot aquesta c¨¤rrega la deixen als seus fills¡±, els va etzibar en un discurs que va fer la volta al m¨®n.

La Gran Recessi¨® deixar¨¤ com a her¨¨ncia als qui ara s¨®n als instituts un m¨®n pitjor: un Estat del benestar en versi¨® redu?da, un mercat laboral m¨¦s precari i una bola de neu de deute que hauran de pagar de la seva butxaca (i potser tornar¨¤ a ser el llegat per als seus fills). Per¨° encara pot ser pitjor: es poden trobar amb un m¨®n inhabitable pels efectes del canvi clim¨¤tic. El darrer informe del grup cient¨ªfic que assessora l¡¯ONU adverteix que aquesta cat¨¤strofe es pot accelerar si no hi ha canvis ¡°r¨¤pids, profunds i sense precedents¡± en les pol¨ªtiques de medi ambient.

M¨¢s informaci¨®n

Canvi clim¨¤tic: Les emissions mundials de CO2 tornen a cr¨¦ixer el 2017

Qui tem Ferrer i Gu¨¤rdia?

El G7 exposa la bretxa entre Trump i els seus socis occidentals

La popularitat de Thunberg podria haver estat nom¨¦s una an¨¨cdota. Per¨° no ha estat aix¨ª. La protesta de l¡¯adolescent sueca s¡¯ha est¨¨s a altres pa?sos, per¨° sobretot ha agafat embranzida a B¨¨lgica. Des de fa un mes, cada dijous milers d¡¯estudiants fan campana i, des de diverses ciutats del pa¨ªs, van cap a la capital per manifestar-se i exigir al precari Govern de Charles Michel un pla contra el canvi clim¨¤tic. N¡¯han arribat a ser 70.000, per¨° esperen ser-ne m¨¦s. El moviment ¨Cencap?alat per tres dones d¡¯entre 17 i 19 anys¨C creix a mesura que s¡¯hi afegeixen les universitats i les escoles superiors.

El xup-xup als instituts i les universitats coincideix amb el 110¨¨ aniversari de l¡¯afusellament de Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, que t¨¦ una est¨¤tua a l¡¯avinguda de Franklin Roosevelt, just al davant de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les. El pedagog, anarquista i ma?¨® catal¨¤ va ser el creador de l¡¯Escola Moderna a Barcelona el 1906, que precisament advocava per un nou m¨¨tode pedag¨°gic, llibertari i de pensament cr¨ªtic basat en la ra¨® i no en les creences religioses. Ferrer i Gu¨¤rdia ¨¦s probablement el catal¨¤ m¨¦s conegut a B¨¨lgica. Desenes de carrers arreu del pa¨ªs i una escola superior a la capital porten el seu nom.

A finals del segle XIX i comen?aments del XX, Ferrer i Gu¨¤rdia anava sovint a Par¨ªs i Brussel¡¤les, on es van constituir les primeres societats de lliure pensament. Segons el professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UNED Juan Avil¨¦s, amb els diners que va heretar d¡¯una dama francesa, el 1906 va obrir l¡¯Escola Moderna de Barcelona. El model revolucionari d¡¯educaci¨® que va impulsar el va enfrontar amb l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica i amb els sectors conservadors espanyols. Tres anys despr¨¦s, les autoritats el van condemnar a mort arran de la Setmana Tr¨¤gica despr¨¦s d¡¯un judici sense proves i amb testimonis falsos, acusat d¡¯haver instigat la rebel¡¤li¨® del 1909.

L¡¯afusellament va tenir un gran ress¨° internacional i va ser especialment intens a Brussel¡¤les, on hi va haver manifestacions contra Alfons XIII que van durar gaireb¨¦ una setmana. Els cercles liberals van decidir llavors erigir un monument a la seva mem¨°ria amb car¨¤cter internacional. Amb el temps, es convertiria en l¡¯est¨¤tua de la disc¨°rdia, com b¨¦ explica el professor d¡¯Hist¨°ria de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les Jeffrey Tyssens en el treball acad¨¨mic Le monument Ferrer ou l¡¯histoire d¡¯une statue mal aim¨¦e. Despr¨¦s d¡¯una col¡¤lecta popular, el 5 de novembre del 1911 es va inaugurar l¡¯est¨¤tua d¡¯August Puttemans a la Place du Samedi, al costat de Sainte-Catherine.

El monument a Ferrer i Gu¨¤rdia va enfurismar Alfons XIII, que es va negar a assistir a l¡¯Exposici¨® Universal de Gant el 1913. La comuna de Brussel¡¤les va rebutjar les pressions per retirar l¡¯est¨¤tua, per¨° finalment la va acabar retirant l¡¯ex¨¨rcit alemany quan va ocupar B¨¨lgica durant la Primera Guerra Mundial. Acabat el conflicte armat, les autoritats del pa¨ªs buscaven f¨®rmules per tornar-la a la ciutat sense molestar Espanya. Segons Tyssens, fins i tot es va estudiar una proposta arribada de Barcelona despr¨¦s de la proclamaci¨® de la II Rep¨²blica per dur-la a la capital catalana. Per¨° despr¨¦s de diversos debats i empla?aments, el 1984 va trobar el seu lloc definitiu. No va ser al c¨¨ntric i inquiet barri de Sainte-Catherine, sin¨® davant de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les. ¡°La instal¡¤laci¨® del monument de Ferrer va ser, en certa manera, l¡¯¨²ltima gran fita simb¨°lica del pensament lliure cl¨¤ssic a B¨¨lgica. El dest¨ª d¡¯aquest monument despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial va ser un dels primers signes de l¡¯a?llament progressiu del pensament lliure¡±, conclou el professor.

B¨¨lgica, que no oblida Ferrer i Gu¨¤rdia, commemorar¨¤ el 110¨¨ aniversari de l¡¯afusellament amb actes, ofrenes al monument o vestint el Manneken Pis. Per¨° de ben segur, Ferrer i Gu¨¤rdia i la seva generaci¨® haurien celebrat amb m¨¦s entusiasme les onades d¡¯estudiants que recorren Brussel¡¤les per protestar contra el llegat d¡¯una Europa que podria ser m¨¦s ambiciosa a l¡¯hora de fer un gran salt endavant en la lluita contra el canvi clim¨¤tic i uns Estats Units liderats per un negacionista. La ra¨® que defensava Ferrer i Gu¨¤rdia davant de la propaganda i la indecisi¨®.