L¡¯auca enverinada in¨¨dita de Pere Quart contra Dal¨ª

Arxiu vivent i apologista advertit d¡¯espectacles i manifestacions dispensadors de joia¡±, definia Ferran Canyameres Sebasti¨¤ Gasch (1897-1980). La donaci¨® del seu immens arxiu a la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC) ¨¦s una de les grans not¨ªcies culturals dels darrers anys, perqu¨¨ les 12.000 cartes s¨®n un fons sense preu per construir al detall la biografia cultural de la Barcelona del segle XX, com queda pal¨¨s a l¡¯exposici¨® que li ha dedicat la BNC.

La import¨¤ncia de l¡¯arxiu no s¡¯esgota amb les correspond¨¨ncies, ja estudiades, amb Mir¨®, Lorca, Barradas, el galerista Dalmau¡­ o (veure EL PA?S, 26 i 27 d¡¯agost del 2018) amb Dal¨ª, Calder, Ozenfant, ?ngel Ferrant, Arp, Goemans, Foix i Torres-Garcia, sin¨® que s¡¯estenen a una mir¨ªada d¡¯artistes, gent del circ, estrelles del music-hall, del flamenc i de la can?¨® francesa, cineastes, escriptors, cr¨ªtics, arquitectes, galeristes, periodistes¡­

L¡¯aventura period¨ªstica de Gasch comen?a quan, fill ¨²nic, orfe de pare des dels cinc anys, es vesteix amb xalina i barret d¡¯ala ampla, i deriva la seva vocaci¨® frustrada de pintor cubista cap a la cr¨ªtica. A la Barcelona dels anys vint, ansiosa de modernitat, el noucentista Joaquim Folch i Torres accepta publicar el 1925 a La Gaseta de les Arts l¡¯article que Gasch, amb revisi¨® del text feta per Josep Francesc R¨¤fols, dedica a Joan Mir¨®: ¡°Estimo ¡ªescriu Folch a Gasch¡ª els seus treballs com els m¨¦s interessants que sobre temes de teoria de la pintura es publiquen avui¡±. Folch i Torres (45 anys) mantenia una posici¨® oberta als nous corrents per tal de fer una Catalunya semblant a pa?sos com Fran?a (¡°No cal enutjar-se amb l¡¯art d¡¯avantguarda¡±).

El polemista

Bondad¨®s, ventrut com un bisbe, bon vivant amb pocs diners, fl?neur impenitent del llicenci¨®s Districte Cinqu¨¨, escriptor afrancesat de verb ardent i polemista de frases feridores, Gasch va estar al centre de les tempestes art¨ªstiques del final dels anys vint. Una de les m¨¦s llargues i sonades va ser la que va mantenir amb Rafael Benet, pintor i coordinador de les p¨¤gines art¨ªstiques de La Veu de Catalunya. Les disputes provocades per la publicaci¨® del Manifest Groc (mar? de 1928) i la defensa aferrissada de Picasso, Dal¨ª i Mir¨® van tenir un final malastruc, quan el cr¨ªtic, al Full Groc del 15 de desembre de 1929, escriu: Rafael Benet, ¡°no us heu conven?ut encara que la vostra pintura ¨¦s una MERDA?¡±. Tanta virul¨¨ncia no s¡¯explica sense saber que el 15 d¡¯octubre de 1929 Benet havia acomiadat Gasch de La Veu: ¡°Sento molt haver de prescindir de la vostra col¡¤laboraci¨®¡­ amb el temps espero, per¨°, que podreu tornar a col¡¤laborar¡­ Mentrestant tingueu-me com a bon amic vostre¡±.

El periodista, poeta i dibuixant Josep Maria Junoy ja li havia escrit, amb motiu d¡¯una pol¨¨mica anterior a causa de Salvador Dal¨ª, que ¡°el vostre car¨¤cter impulsiu ¡ªdel que us feu retret¡ª ¨¦s una prova precisament de la vostra generositat. Passi¨®, en el cas vostre, no vol dir sin¨® pur desinter¨¨s¡±. L¡¯escriptor J.V. Foix l¡¯havia encoratjat a publicar a La Publicitat: ¡°Crec que seria (¨¦s clar, sempre que us interessi) avinent que us decid¨ªssiu a enviar un article a Les Arts a En Carles Capdevila. Poseu-li uns mots dient-li que jo us ho he dit. Ell ja en sap alguna cosa. Fa?¡±. Gasch va comen?ar a escriure el novembre de 1929 a la secci¨® Les Arts de La Publicitat, on va continuar uns mesos m¨¦s la seva pol¨¨mica amb Benet.

Amb el temps, Gasch es va penedir sincerament dels seus dicteris contra Benet i despr¨¦s el va elogiar amb entusiasme. A Dal¨ª, en canvi, no el va perdonar mar. A Gasch li agradava l¡¯ordre moral, l¡¯art espiritual i pur i el pensament cat¨°lic del franc¨¨s Jacques Maritain, no pas les consignes dissolvents del comunista Andr¨¦ Breton, que acabava d¡¯expulsar Mir¨® del grup surrealista.

L¡¯home que volia patir

Gasch no s¡¯ent¨¦n sense Barcelona i Barcelona no s¡¯ent¨¦n sense Gasch. Mir¨®, Dal¨ª, tothom, li deien que per escriure d¡¯art del present havia de con¨¨ixer a fons les galeries modernes de Par¨ªs. Per qu¨¨ no va marxar a la capital francesa? Per no deixar tota sola la seva mare v¨ªdua? Pel seu tarann¨¤ poc lluitador i gens aventurer? Tal vegada, per tot plegat. Solter, sense parents, morta la mare el 1938, la seva estimada Barcelona en mans dels revolucionaris, Gasch va fugir de les tropes franquistes i de les batudes de la policia francesa per aixoplugar-se en una caseta annexa al Ch?teau de Roissy-en-Brie.

L¡¯escriptor Ferran Canyameres explica amb fidelitat al conte L¡¯home que volia patir les pen¨²ries de la guerra i de l¡¯exili: ¡°Tot i els seus quaranta anys, al rostre de Cebri¨¤ Balast [Sebasti¨¤ Gasch] hi havia sempre una expressi¨® esbala?da, i en abandonar Barcelona es convert¨ª en expressi¨® de por¡±. Quan va albirar per primer cop la ciutat de Par¨ªs ¡°no es perdonava d¡¯haver-se resignat fins aquell dia de con¨¨ixer-la nom¨¦s per les cr¨°niques¡±. Gasch pensa que ¡°¨¦s a Barcelona on radiquen tots els elements de la meva vida: van quedar penjats a la branca d¡¯un pl¨¤tan de la Rambla del Mig, al penja-robes d¡¯una llotja de music-hall, al fanal d¡¯una cantonada del carrer Nou, als braons d¡¯una d¡¯aquelles dones del nostre poble que ni en el vici no perden els aires casolans¡±. I Par¨ªs? ¡°Hi he caigut a deshora¡±, respon Balast-Gasch.

Quan els nazis van entrar a Par¨ªs, Gasch va perdre els subsidis que li arribaven del PEN de M¨¨xic i va haver de viure de la caritat i dels ajuts d¡¯amics com Canyameres. All¨¤ es va enamorar sense ser correspost d¡¯una artista jueva, Lotty, hi va con¨¨ixer una tarda Picasso i el 1943 va tornar a la seva ciutat, on va passar unes setmanes a la pres¨® abans de casar-se el 1944 amb Caritat Grau-Sala, la germana del pintor Emili.

Carta in¨¨dita de Mir¨®

D¡¯entre els epistolaris encara no publicats, destaquen els de l¡¯escultor ?ngel Ferrant i el del ceramista Josep Llorens Artigas, i sobretot el de Vicente Escudero, el ballar¨ª d¡¯avantguarda, el qual, entre altres assumptes, li demana que convenci Mir¨® per fer els decorats i el vestuari d¡¯un ballet flamenc (Muerte gitana). Tamb¨¦ hi ha el cas del pintor i gravador Francesc Domingo, molt ric en confid¨¨ncies al voltant de la pintura (1927), els seus contactes a Par¨ªs (Trabal, Picasso, Supervielle, Jouhandeau, Reverdy, Ismael de la Serna, Ramon Gaya¡­.) i la malaltia terminal (tuberculosi) de la seva dona bretona H¨¦l¨¨ne Le Gard.

El 1928 Gasch demana a Mir¨® que ajudi, amb els seus contactes a Par¨ªs, dos pintors. Un ¨¦s Dal¨ª, l¡¯altre ¨¦s Domingo. Mir¨® presenta Dal¨ª al grup de Breton i aconseguir¨¤ que el galerista Goemans li organitzi la seva primera exposici¨®. ¡°He rebut ¡ªescriu Domingo¡ª una lletra de Mir¨®, que m¡¯estimo molt, d¡¯encoratge, i m¡¯encomana que vagi a veure en Pierre Loeb¡± (el galerista franc¨¨s), per¨° aviat Mir¨® diu a Domingo que li costar¨¤ obrir-se pas a Par¨ªs (¡°els surrealistes s¨®n gent que no accepten res m¨¦s que lo seu¡±) i pensa que Mir¨® l¡¯ha tra?t (¡°no tinc necessitat de lo que digui Mir¨®¡±). Domingo transcriu una carta, in¨¨dita fins ara, de Mir¨®: ha mostrat als galeristes els seus dibuixos i cinc fotos (tres del Sal¨® dels Artistes, Els jugadors de cartes i Noi malalt). A la carta li diu que un marxant jove ha comprat un quadre: ¡°Ha escollit la tela on hi han dos joves¡±, la tela que Domingo tenia compromesa amb Rafael Benet, i li prega que accepti que ell pagui el cost de les fotos. ¡°Ara que tinc material ja m¡¯anir¨¦ ocupant de tu, i creu que far¨¦ tot lo que depengui de mi¡±.

T¨¤pies

A Gasch li interessen el circ i el flamenc perqu¨¨ pensa que ¨¦s un art pur, no intel¡¤lectualitzat, per¨° mant¨¦ la seva aposta per les avantguardes durant la postguerra. Redactor de la revista Destino des de 1946, ¨¦s el primer a dedicar a T¨¤pies un comentari (1948), baldament dos anys abans Junoy ja havia publicat el retrat que havia fet al seu avi, el llibreter Francesc Puig i Alonso. A l¡¯arxiu de la BNC es conserva una dura carta de T¨¤pies contra Cuixart (15-7-1956), arran d¡¯una entrevista de Gasch a Cuixart a Destino. ¡°Dels oportunistes canvis de camisa (que ara es veu que ja s¨®n cada tres setmanes) no cal ni parlar-ne¡±; del que vol parlar T¨¤pies ¨¦s de ¡°l¡¯argumentaci¨® per situar-se per sobre de tot, autrisme incluido, esgrimint precisament conceptes del mateix inventor de l¡¯expressi¨® un art autre¡­ ?s ben veritat que el que manlleva alguna cosa d¡¯un altre no solsament no li agraeix sin¨® que ja mai li perdona¡±. ¡°Com pot veure ¡ªescriu a Gasch¡ª el seu interviuat est¨¤ molt mal documentat, o li interessa estar-ho¡±. El ¡°rancor¡± de Cuixart contra ¡°els pocs reductes de llibertat que existeixen a Par¨ªs¡± s¨®n, segons T¨¤pies, deguts ¡°que ¨¦s ell precisament el que ha sigut vist all¨ª poc independent i poc nou, com em consta¡±.

Quatre anys m¨¦s tard, en una carta del 4 de mar? de 1960 conservada a la Fundaci¨® T¨¤pies, i en un moment que considerava que Picasso i Mir¨® es repetien sense aportar creativitat, reconeix que li ha costat bastant identificar-se amb la seva pintura, per¨° ¡°ara m¡¯interessa prodigiosament. Potser ¨¦s l¡¯¨²nica pintura que m¡¯interessa actualment per la seva puresa, per la seva espiritualitat, per la seva vida interior i per l¡¯antiarticitat, la sinceritat que respira¡±. Gasch defensa T¨¤pies dels comentaris (¡°una tomadura de pelo¡±) que la seva exposici¨® ha rebut, ¡°els marramaus que les granotes, enfurismades, han proferit constantment¡±. ¡°Quanta b¨¨stia!¡±, exclama. ¡°Des de 1925 que visc defensant l¡¯art viu. Per aix¨° ha servit?¡±. Li diu que ha decidit no parlar mai de pintura en aquest pa¨ªs, llevat dels amics que valguin la pena. ¡°Engargamellar-se tant, durant tants anys, per arribar a aquest resultat desmoralitzador!¡±. ¡°Quin pa¨ªs, D¨¦u meu! ¡ªsegueix escrivint¡ª. Jo ja era a Par¨ªs. Hi vaig passar quatre anys durant la guerra, i haver tornat va ser el desbarat m¨¦s gros de la meva vida. A 62 anys ja ¨¦s massa tard. I estic desmoralitzat, desesperat, perqu¨¨ l¡¯ambient nostrat ¨¦s irrespirable¡±.

Un pobre periodista cultural

Durant molts per¨ªodes de la seva vida, Gasch va patir la manca de diners. L¡¯arxiu ¨¦s incomplet perqu¨¨ va haver de vendre algunes cartes (Chaplin, Dal¨ª, Lorca¡­) per sobreviure i pagar la multa que un tribunal franquista va imposar al seu fill Emili per activitats pol¨ªtiques. A l¡¯arxiu hi ha una nombrosa correspond¨¨ncia del canari Manolo Millares on li prega que el salvi de ¡°mi aislamiento espantoso¡± a les illes Can¨¤ries, ja que ¡°yo necesito, necesidad vital, de saber que mi obra no habr¨¢ de morir en un oscuro sotobanco de una isla est¨²pida¡± i fins i tot li demana qu¨¨ vol perqu¨¨ li publiqui a Destino una entrevista. Gasch respon de manera tan furiosa que Millares va romandre molt de temps empegue?t.

¡°Viure de la ploma ¡ªescrivia Gasch a Joan Oliver¡ª equival a fer treballs for?ats. Tinc molta feina i com m¨¦s en tinc, menys guanyo. Fent, en qualsevol pa¨ªs, la tercera part del que arribo a fer ac¨ª anir¨ªem en cotxe. I el m¨¦s collonut del cas ¨¦s que tot va parar a la cuina. Em pregunto: val la pena de treballar tant i llevar-me a les vuit perqu¨¨ tot serveixi per a romandre vint minuts assegut a la taula del menjador?¡±. I aix¨° i tot, encara Gasch rebia cartes demanant-li aportacions per ajudar artistes m¨¦s necessitats a viure: no ja Barradas, als anys vint, sin¨® Josep Maria de Sucre, als anys setanta.

Al final, gr¨¤cies al cr¨ªtic i escriptor Alexandre Cirici i a personalitats de l¡¯espectacle, Gasch va gaudir d¡¯un cert reconeixement social a Barcelona. La Biblioteca de Catalunya guarda ara el seu arxiu perqu¨¨ alg¨² gosi fer-ne la biografia que es mereix.