Dal¨ª, sota l¡¯influx de Rafael

Un dels pintors que m¨¦s va admirar Salvador Dal¨ª va ser, despr¨¦s del neerland¨¨s Johannes Vermeer i del sevill¨¤ Diego Vel¨¢zquez, el renaixentista Rafael Sanzio (1483-1520). De fet, el pintor d¡¯Urbino li va causar algun problema en la seva etapa de joventut, tal com, anys m¨¦s tard, va recordar que li havia passat el 1926: ¡°A la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, durant un examen, vaig agafar la bola amb el tema que em tocava i vaig llegir: ¡®Rafael, pintor del Renaixement¡¯ i els vaig dir als membres del tribunal: ¡®Mirin, jo s¨¦ molt m¨¦s de Rafael que vost¨¨s tres junts, i em nego a contestar¡¯¡±. Aix¨ª que va acabar susp¨¨s i expulsat de manera fulminant de la sala. En aquest mateix moment intenta assemblar-se a Rafael deixant-se les patilles llargues i els cabells fins a les espatlles, i quan pinta els seus primers autoretrats no dubta a titular-los expl¨ªcitament com Autoretrat amb coll rafaelesc(1921), cosa que reconeix en els seus escrits: ¡°Adoptava amb freq¨¹¨¨ncia la postura i el malenconi¨®s aspecte de Rafael, a qui m¡¯hauria volgut assemblar tant com fos possible¡±. Segons la seva germana Anna Maria, a la qual va adorar fins que el 1929 va apar¨¨ixer Gala per no desapar¨¨ixer mai m¨¦s, ¡°es quedava literalment extasiat davant les obres de l¡¯artista renaixentista¡±.

El 1948 Dal¨ª va publicar 50 secretos m¨¢gicos para pintar, una mena de tractat de pintura a l¡¯estil dels cl¨¤ssics renaixentistes com el de Cennino Cennini, on aconsella els joves artistes com pintar. Hi inclou una taula en la qual puntua t¨¨cnica, inspiraci¨®, color, tema, genialitat, composici¨®, originalitat, misteri i autenticitat d¡¯onze pintors. Rafael arriba a una segona posici¨® amb 176 punts de 180 possibles, nom¨¦s superat per Vermeer, que gaireb¨¦ fa el ple amb 179, i per davant de Vel¨¢zquez (173) i Leonardo (166).

En aquest r¨¤nquing dels millors pintors, Dal¨ª es va assignar 148 punts, dels quals 19 en misteri, autenticitat i genialitat, tot i que amb 16 anys ja estava conven?ut de la seva potencialitat: ¡°Quan torni despr¨¦s de quatre anys a Roma ser¨¦ un geni i el m¨®n m¡¯admirar¨¤. Potser ser¨¦ menyspreat i incompr¨¨s, per¨° ser¨¦ un geni, un gran geni, d¡¯aix¨° n¡¯estic segur¡±. La suma dels punts el situava per davant fins i tot del seu venerat Picasso, que nom¨¦s aconseguia 109 punts. En comparar-se amb Rafael i malgrat l¡¯enorme ego del pintor que l¡¯ha fet popular, va escriure el 1958: ¡°Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del Renaixement, amb les de Rafael per exemple, m¡¯adono del desastre total de la meva obra. Per¨° aix¨° no impedeix que sigui, gr¨¤cies al meu estil, un dels millors artistes actuals¡±.

El 1950, la revista Vogue va encarregar al pintor una guia per vendre els atractius espanyols a turistes americans. A Barcelona recomanava les construccions modernistes de Gaud¨ª i el temple g¨°tic de Santa Maria del Mar. I a Madrid, el Museu del Prado i els seus ¡°tresors notables que no calia perdre¡¯s¡±. Entre ells, l¡¯excepcional retrat El cardenal de Rafael i una ¡°petita escena familiar del mateix artista¡±, no identificada, a m¨¦s d¡¯El jard¨ª de les del¨ªcies d¡¯El Bosco. I ¨¦s que, segons el director del Prado, Miguel Falomir, ¡°Dal¨ª sempre va tenir l¡¯anhel conf¨¦s de veure la seva obra al costat de la de Rafael¡±, una cosa que des d¡¯aquest dimarts ha aconseguit despr¨¦s que L¡¯ascensi¨® de Santa Cec¨ªlia, que va pintar al voltant de 1955, estigui situada, fins al proper 6 de gener, al costat d¡¯una obra mestra de la pinacoteca madrilenya, La Verge de la rosa, pintada per Rafael al voltant de 1517. Aix¨° ¨¦s possible gr¨¤cies a l¡¯exposici¨® Dal¨ª-Rafael. Un somieig prolongat, que s¡¯ha inaugurat al Teatre Museu Dal¨ª de Figueres, la primera de m¨¦s d¡¯una dotzena de mostres que s¡¯inauguraran a tot Espanya el 2019 amb obres mestres del museu de Madrid per celebrar el bicentenari de la inauguraci¨® d¡¯aquesta gran pinacoteca.

En dues parets contig¨¹es es poden veure els olis de Dal¨ª i del seu convidat Rafael, que si b¨¦ d¡¯entrada no semblen tenir gaire a veure, permeten comprovar fins a quin punt va treballar sota l¡¯influx dels cl¨¤ssics, i sobretot de Rafael, des que el 1948 va donar per finalitzada la seva etapa americana. Va ser llavors quan va comen?ar a reivindicar la tradici¨® i es va reivindicar a si mateix com un bon artista en relaci¨® amb els seus contemporanis. ¡°Si miro enrere, ¨¦ssers com Rafael em semblen veritables d¨¦us¡±, va escriure poc abans a La vida secreta de Salvador Dal¨ª.

El quadre de Dal¨ª L¡¯ascensi¨® de Santa Cec¨ªlia ¨¦s una obra de la seva etapa misticonuclear, la qual es va desenvolupar despr¨¦s de l¡¯impacte que li va causar el llan?ament de les dues bombes nuclears al Jap¨® que va posar fi a la Segona Guerra Mundial el 1945; un moment en qu¨¨ realitza un bon nombre de pintures en les quals tracta el tema de la discontinu?tat de la mat¨¨ria. A Confesiones inconfesables, de 1975, recordava: ¡°L¡¯explosi¨® at¨°mica del 6 d¡¯agost de 1945 m¡¯havia estremit s¨ªsmicament. Des d¡¯aquell moment, l¡¯¨¤tom va ser el meu tema de reflexi¨® preferit¡±.

Aquesta pintura, en la qual subjau una imatge d¡¯una Mare de D¨¦u cl¨¤ssica copiada literalment de Santa Caterina d¡¯Alexandria, pintada per Rafael el 1506 o 1507 i que es conserva a la National Gallery de Londres, est¨¤ dominada per una s¨¨rie d¡¯estructures grises monocromes, ¡°el gris ¨°ptic de Vel¨¢zquez¡±, que semblen haver explotat i que representen o deriven de la banya d¡¯un rinoceront; una forma perfecta per a Dal¨ª, representaci¨® de puresa i castedat, i alhora s¨ªmbol de sexualitat. Ho deixa clar en el seu Jove verge autosodomitzada en la seva pr¨°pia castedat, de 1954, una versi¨® desestructurada en qu¨¨ carrega contra la seva germana Anna Maria, que no t¨¦ res a veure amb la seva famosa Noia a la finestra de 1925. A la part inferior del quadre va pintar unes parets de pedra seca, com les que dominen el paisatge interior de Cadaqu¨¦s. ¡°L¡¯important ¨¦s que cal pintar els temes d¡¯una manera que correspongui a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ vivim, el 1951; aix¨° vol dir que si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del Renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat; i si la pint¨¦s avui tindria altres coneixements, de f¨ªsica nuclear i psicoan¨¤lisi, per exemple; pintaria tan b¨¦ com llavors, per¨° amb la cosmogonia d¡¯avui¡±, va dir en una entrevista d¡¯aquell mateix any.

S¨®n moltes les obres de Dal¨ª que s¡¯inspiren en Rafael, en els seus temes, per¨° tamb¨¦ en la t¨¨cnica refinada del dibuix del renaixentista. Una d¡¯elles ¨¦s Cap rafaelesc esclatant (1951), en la qual la figura reprodueix la c¨²pula del pante¨® rom¨¤. Tamb¨¦ a Galarina (1945), en la qual Gala apareix mostrant el pit esquerre nu, inspirada en La Fornarina de Rafael. Per la seva banda, M¨¤xima velocitat de la Madona de Rafael i Madona microf¨ªsica (1954) parteixen de l¡¯obra de Rafael de La Verge de la cadernera. En el lluny¨¤ 1979 encara pinta Al¡¤lucinaci¨® rafaelesca i A la recerca de la quarta dimensi¨®, en qu¨¨ apareixen figures i composicions inspirades en L¡¯escola d¡¯Atenes del pintor itali¨¤.

L¡¯obra de Rafael exposada, que tornar¨¤ al Prado a principis d¡¯any, tamb¨¦ ha tingut una vida atzarosa. Possiblement va ser traspassada a llen? a la primera meitat del segle XIX, tot modificant-ne les mesures i afegint-hi la banda inferior amb la rosa; un element nou que, al final i de manera paradoxal, ha acabat donant nom a l¡¯obra ¡ªque tamb¨¦ es coneix com Sagrada Fam¨ªlia amb Sant Joanet¡ª. L¡¯abs¨¨ncia del suport original i el desgast de la superf¨ªcie dificulten la dataci¨® del quadre, que s¡¯hauria pintat cap a 1517, cosa que no ¨¦s segura, segons consta a la p¨¤gina web del Prado. Per sort, ¨¦s de les poques obres de Rafael que pot viatjar. ¡°Per la seva mida i perqu¨¨ est¨¤ passada a tela. Per a la resta ¨¦s massa perill¨®s, perqu¨¨ s¨®n extremadament fr¨¤gils¡±, postil¡¤la el director de la pinacoteca madrilenya.

Al costat de les dues obres s¡¯exposen alguns dels llibres que Dal¨ª tenia a la seva biblioteca des de jove i que avui conserva el Centre d¡¯Estudis Dalinians de la Fundaci¨® Gala-Salvador Dal¨ª, com The Masterpieces of Raphael, editat per Gowans Grey a Londres el 1906, o Raphael ¡¯s Drawings, d¡¯Ulrich Middeldorf, publicat a Nova York el 1945, que conserva restes de pintura i denoten el seu ¨²s pel pintor. Tamb¨¦, alguns dels retalls de revistes i l¨¤mines amb imatges tunejades i interactuades amb esbossos i dibuixos, o a trav¨¦s de la realitzaci¨® de quadriculats per passar les imatges a la tela a mida m¨¦s gran.

A les fotografies que ajuden a entendre el proc¨¦s de treball del geni de Figueres, es veu el pintor treballant en els seus estudis de Portlligat i Monterrey, a Calif¨°rnia. En algunes de les imatges es comprova com ha col¡¤locat l¨¤mines enganxades al cavallet, directament sobre la tela de les obres, o b¨¦ les ha emmarcat i penjat a les parets d¡¯aquests petits espais on treballava i que apareixen plens d¡¯objectes que l¡¯inspiraven. Es poden veure obres de Rafael, com La Verge de la cadernera, la Madonna Sixtina o El trasllat de Crist, per¨° tamb¨¦ dels seus admirats Vermeer, com la famosa La puntaire i algunes de les menines i infantes de Vel¨¢zquez, obres que a m¨¦s va arribar a copiar en directe dels originals en el museus del Louvre i el Prado.

L¡¯exposici¨®, que ha obert les portes aquest dimarts, va comptar en la inauguraci¨® amb Falomir; amb la directora dels Museus Dal¨ª, Montse Aguer, comiss¨¤ria de la mostra, que va assegurar: ¡°Dal¨ª va voler ser el Rafael de la seva ¨¨poca; va abandonar la gl¨°ria surrealista per tornar a la tradici¨®¡±; amb Jordi Mercader, president de la Fundaci¨® Dal¨ª; amb l¡¯arquitecte i amic del pintor ?scar Tusquets, i amb la pres¨¨ncia estel¡¤lar del pintor realista Antonio L¨®pez, que durant la seva participaci¨® en un col¡¤loqui en qu¨¨ es va abordar la pintura en general ¡ªla dels cl¨¤ssics i la de Dal¨ª en particular¡ª, va assegurar que ¡°cada dia m¡¯agrada m¨¦s la seva pintura, ¨¦s un aut¨¨ntic mestre¡±. ¡°La import¨¤ncia de Dal¨ª i la seva relaci¨® amb Rafael ¨¦s que, en un moment en qu¨¨ el Prado el va relegar a unes sales secund¨¤ries, en qu¨¨ va estar fins fa poc, per donar cabuda a Vel¨¢zquez, ell el va reivindicar i va defensar la import¨¤ncia de la seva obra¡±, va explicar Falomir al costat de les obres dels dos creadors.

L¡¯exposici¨® tamb¨¦ ha perm¨¨s realitzar un treball de documentaci¨® per al web, a c¨¤rrec de Fiona Mata i Lucia Moni, del Centre d¡¯Estudis Dalinians, que aborda aquesta intensa relaci¨® de Dal¨ª amb Rafael i que quedar¨¤ m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquesta primerenca i fruct¨ªfera trobada entre Dal¨ª i Rafael.