Literatura i mercat

A la novel¡¤la anterior, En la pell de l¡¯altre, Maria Barbal (Tremp, 1949) aconseguia ben aviat que el lector es planteg¨¦s desertar de la lectura, no tant per l¡¯¨ªmpetu de fullet¨® antic que assolia el relat ¡ªque tamb¨¦¡ª com per la falta de coher¨¨ncia estil¨ªstica, pels contratemps r¨ªtmics que torturaven les frases, pel desgavell que dominava l¡¯ordre de les paraules. Tot just comen?ar la primera part d¡¯A l¡¯amic escoc¨¨s, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un pre¨¤mbul que incita a t¨¦mer el pitjor, ¨¦s f¨¤cil adonar-se que Barbal s¡¯oblida del mercat i no vol que la literatura l¡¯expulsi del seu si, que s¡¯esfor?a per posar en circulaci¨® una manera de fer literatura que ja feia massa llibres que s¡¯havia tornat muda o invisible, com si s¡¯escarrass¨¦s amb la mat¨¨ria narrativa i la seva organitzaci¨® i plasmaci¨® amb paraules, tal com s¡¯escarrassen el protagonista i la seva germana per escriure amb cal¡¤ligrafia bella i clara. I la ¡°rivalitat alegre¡± amb qu¨¨ competeixen els germans, a l¡¯escola i a la fam¨ªlia, per aprendre un m¨¦s que l¡¯altre, sembla que hagi contagiat l¡¯escriptura de Barbal en la primera part del nou llibre, que comen?a el 1913, en una aldea dels Pirineus lleidatans, i acaba el 1940, quan el protagonista torna despr¨¦s de ser presoner d¡¯un camp de concentraci¨® franc¨¨s, de passar bona part de la Guerra Civil en hospitals, de renunciar a vel¡¤le?tats art¨ªstiques i d¡¯acceptar que es convertir¨¤ en funcionari.

Mentre el focus d¡¯atenci¨® de Barbal s¨®n les perip¨¨cies sense gl¨°ria del protagonista, A l¡¯amic escoc¨¨s ¨¦s un exemple excel¡¤lent de velocitat narrativa, de complexa lleugeresa i tensi¨® formal, de c¨¤lcul i rigor fred, i avan?a amb eleg¨¤ncia i sobrietat i una inevitable rapidesa, talment com els dies es transformen en anys a mesura que les obligacions laborals es van encadenant. Tot ¨¦s gris a la vida del protagonista: ¨¦s incapa? de consolidar cap trama rom¨¤ntica, sembla que les coses que l¡¯envolten es vagin esvaint de manera ineluctable, o que no tinguin cap mena de pes dram¨¤tic, i que no hi hagi res que pugui adquirir la fixesa d¡¯un s¨ªmbol o que persegueixi l¡¯efecte novel¡¤lesc (en el mal sentit de la paraula) que reclamaran els lectors habituats a apropiar-se dels textos sense cap problema: la gr¨¤cia, per¨°, ¨¦s que Barbal narra amb enginy els avatars de la vida min¨²scula d¡¯una resignaci¨®, amb el ritme fren¨¨tic de l¡¯aventura. O que evita la temptaci¨® de documentar el folklore de la vida rural. O que sacrifica els fils d¡¯un argument que podrien satisfer les esperances fulletonesques d¡¯un sector del p¨²blic. En acabar la primera part, el lector celebra que l¡¯ordenaci¨® dels processos de causa-efecte (la creaci¨® de vida) siguin plausibles, est¨¤ content amb el to de la veu narradora, que no sembla saber-ho tot sobre el personatge que biografia, i es pregunta amb inter¨¨s com gestionar¨¤ el protagonista, a la segona part, el que sent de la hist¨°ria d¡¯amor.

A partir d¡¯aqu¨ª, per¨°, s¡¯entra en una altra dimensi¨®. S¡¯altera el punt de vista i, quan familiars, amics i la noia amb qui es vol casar el protagonista donen la seva visi¨®, es cau en la repetici¨® d¡¯informacions que el lector ja coneix. El pes de la Hist¨°ria ¡ªles desgr¨¤cies de la Guerra Civil, la candidesa dels bons i la maldat dels dolents¡ª poca cosa nova aporta al desenrotllament de la novel¡¤la. El ritme s¡¯afeixuga, la gracilitat estil¨ªstica deixa pas a un costumisme verbal (i moral) que nom¨¦s pot satisfer els entusiastes de les investigacions dialectol¨°giques, i el lector t¨¦ la certesa que A l¡¯amic escoc¨¨s i Barbal perden de vista la literatura perqu¨¨ el record que el mercat existeix ha ven?ut. I aleshores, a l¡¯ep¨ªleg, els impulsos melodram¨¤tics, o potser el sentimentalisme inversemblant, a la manera d¡¯un gran happy end, quan arriba el moment de quadrar el cercle i justificar que la novel¡¤la es tituli com es titula, s¡¯imposen com un llast dif¨ªcil de sostenir.