Agra?ment per la imatge ¨²til

Llavors vaig entendre per a qu¨¨ servia la fotografia¡­¡±. Com un descobriment, la utilitat dels seus reportatges l¡¯havien llan?at definitivament a dedicar la vida a la pr¨¤ctica fotogr¨¤fica. Aix¨ª explicava Anna Turbau a qui aix¨° signa el que va ser la seva primera experi¨¨ncia amb el reportatge durant un festival de jazz el 1974, quan nom¨¦s tenia 25 anys. Saber cap a on s¡¯ha de mirar, on s¡¯havia de ficar sense esperar autoritzaci¨®, amb la por d¡¯haver de c¨®rrer davant la policia, tenir sempre enc¨¨s el term¨°stat per sentir quines s¨®n les causes d¡¯all¨° que canviar¨¤ la societat... i els ulls ben oberts per tal de reaccionar a la crida del temps que brolla! Despr¨¦s dedicar-se pacientment a la feina d¡¯acumular negatius, d¡¯estudiar-los per tal d¡¯entendre com millorar la gram¨¤tica, com afinar la punteria per tal de plasmar de la manera m¨¦s exacta all¨° que est¨¤ passant. I amb el pas del temps, aquella atenci¨® fixada en els altres produeix una obra insubstitu?ble, necess¨¤ria: l¡¯arxiu d¡¯un autor.

Aquests dies, al Museu Nacional Reina Sofia de Madrid es pot visitar l¡¯exposici¨® Po¨¦ticas de la democracia. Im¨¢genes y contraim¨¢genes de la Transici¨®n, on, entremig dels quadres, les instal¡¤lacions i les pel¡¤l¨ªcules de cinema de ficci¨® que interpreten aquell temps, es troben les humils fotografies documentals.

All¨¤ hi ha exposades les imatges dels gitanos de Gal¨ªcia de la fotoperiodista Anna Turbau juntament amb les de Pilar Aymerich i Colita, que es fixaven atentament en les lluites feministes. Volien que els fets s¡¯expliquessin per si mateixos, i els que ara ho volen recuperar no tenen m¨¦s remei que adre?ar-se a aquelles que ho havien viscut. Tamb¨¦, per descomptat, hi estan penjades les c¨¨lebres i cada cop m¨¦s necess¨¤ries fotografies de les c¨¤rregues policials de 1976 del Manel Armengol. I la projecci¨® d¡¯un reportatge potser menys conegut, quasi experimental, sobre El Mental (1979), fet a l¡¯Hospital de Sant Boi, els autors del qual ¡ªMariano Zuzunaga, Jes¨²s Atienza, Eduardo Sub¨ªas i Pep Cunties¡ª tamb¨¦ exploraven en aquells moments la fotografia creativa. Tots exemples de fotografia ¨²til, amb la finalitat de testimoniar al galop els fets que estaven passant i que ara es revelen de m¨¦s inter¨¨s per als museus que els temptejos art¨ªstics dels fot¨°grafs creatius. L¡¯actitud compromesa, el despreniment de l¡¯ego, ha esdevingut al segle XXI l¡¯aut¨¨ntic inter¨¨s de la fotografia d¡¯autor durant els anys setanta.

Com un exemple m¨¦s de l¡¯inter¨¨s documental de la fotografia, tamb¨¦ ¨¦s recomanable visitar l¡¯exposici¨® que, fins al mes de maig, es pot veure a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (AFB): Eduard Olivella. Documentant cultura. ?s una breu selecci¨® del seu fons professional (50.000 fotografies) que va ingressar a l¡¯AFB el 2015. L¡¯atenci¨® d¡¯Olivella cap a la vida cultural barcelonina ofereix ara la possibilitat de recon¨¨ixer en les seves instant¨¤nies personatges, actituds i situacions des de principis dels anys setanta fins despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics. Aquest tipus de feina nom¨¦s ¨²til ha desvetllat un inter¨¨s m¨¦s enll¨¤ de la recerca art¨ªstica. Un repertori sobre el qual es construeix la mem¨°ria i que permet la continu?tat en el temps de les lluites i els prop¨°sits de canvi social. Per aix¨° cal aplaudir i agrair la feina continuada d¡¯Olivella.

Aquesta fotografia, com a humil servidora de les ci¨¨ncies i de les arts, per¨° humil de veritat, sense pretensions de suplir l¡¯art que documenta, ¨¦s la que ja demanava Baudelaire nom¨¦s vint anys despr¨¦s de l¡¯adveniment de l¡¯invent de Daguerre, quan el p¨²blic confonia l¡¯art ¡ªque ell definia com la representaci¨® dels somnis¡ª amb la reproducci¨® nom¨¦s d¡¯all¨° visible. Els fot¨°grafs i fot¨°grafes que van haver de reinventar la finalitat de la fotografia despr¨¦s del terrible saqueig del franquisme van intuir el nostre agra?ment des del futur, dedicant-se a la fotografia sense m¨¦s pretensions.