Berenars comunals

S¨®n uns plaers col¡¤lectius i certa rutina, tamb¨¦. Perviu a contravent dels temps una societat an¨°nima privada per¨° concertada ¨Cve de l¡¯amistat ve?nal, grupal, essencial o de la complicitat circumstancial, potser al marge de negocis, idees i amants¨C que es mant¨¦ en el seu costum militant peri¨°dic a l¡¯entorn de les trobades per a menjars extraordinaris i les panxades sense r¨¨gim fora de casa.

El fet repetit des de fa unes d¨¨cades a cada poble i dispers per carrers i bars es referma i multiplica en els silencis dels ulls i el tumult dels cuinats, en els fets i els usos similars per centeners als bars perduts, creus, torres, molins i ciutats de la pell illenca. ?s un costum modern, d¡¯unes d¨¨cades, nat amb la generalitzaci¨® dels cotxes i dels salaris perqu¨¨ l¡¯austeritat consubstancial dels nadius recomanava d¡¯arrel no trescar fora de casa per tudar res de la cartera.

El porquim de la matan?a de tota hora roda, sobretot en el llarg hivern on entret¨¦ els torrats de llonganissa, xulla/ventresca, botifarrons i camallot

?s una cadena de fets isolats que duu una narraci¨® de taulada gloriosa, repetitiva i un xafardeig sense manies, un cor de refer¨¨ncia, cr¨ªtica directa i ironia. ?s un retrat que ens duu a la reedici¨® consumista d¡¯una Mallorca neoprofunda, distinta, mig silvestre que no folkl¨°rica, en un cert joc on hi s¨®n alguns senyors de costum i moltes persones comunes, secund¨¤ries per ventura.

S¨®n la gent dels berenars de dissabte a mig mat¨ª (esmorzars en el croquis mental i verbal dels catalans), dinars i dinarots comunals i sistem¨¤tics que retornen cada cap de setmana, en general sense recordan?a. Amics, coneguts i alguns saludats m¨¦s qualque convidat afegit compareixen per recon¨¨ixer-se sense m¨¦s motiu que fer un par¨¨ntesi a la vulgaritat i rutina dels dies.

?s un ritual i una cita autom¨¤tica que reuneix a taula gent del clan de sempre i gent dispersa i molt diversa, col¡¤lectius locals, amics de sempre, gremials i relacions de jubilats trescadors. S¨®n ca?adors, pescadors, cavallistes, biciclistes i velles gl¨°ries, negociants, rics i enfonsats, molts s¨®n pensionistes i han esquin?at anys i fets sistem¨¤tics, embulls ara necessaris per l¡¯al¨¨ del temps tard¨¤.

S¨®n fidels a la rutina i repeteixen en el seu gust i gest. Cada temporada i cada grup tenen car¨¨ncies. Pel migjorn i el sud tancats domina el pa amb oli gegants amb qualque cosa, per all¨¤ es pos¨¤ de moda el ¡®floquet¡¯ de carn de bou, les s¨ªpies torrades amb pa amb oli o el pa amb oli amb peix fregit del port arran de mar, el llom de porc, les costelles de m¨¨ i el frit, el frit sempre, va i ve. No en parlem dels ¡®callos¡¯, la molt contundent manifestaci¨® volc¨¤nica.

El porquim de la matan?a de tota hora roda, sobretot en el llarg hivern on entret¨¦ els torrats de llonganissa, xulla/ventresca, botifarrons i camallot. Tot coent si pot ser. Els platets de companyia duen prebes coents, fonoll mar¨ª i sobretot olives trencades, el s¨²mmum dels gusts primaris i aspres, els sabors sense vulnerar de l¡¯illa antiga.

No es cerca la delicadesa ni l¡¯invent gastron¨°mic sin¨® el goig de la trobada i del menjar a voluntat i retrobar la mem¨°ria del tast d¡¯altra vegada. Els bars de berenars esdevenen assemblees un¨¤nimes, una gentada que t¨¦ pressa, fa coa per la taula per¨° no va de fues, els clients esperen i cerquen taula mentre els cambrers mouen plats estibats fent equilibris.

Hi ha berenadors cridaners (que xerren fort, alt), caracter¨ªstica de mallorquins als casinos i bars, i molts van cap baix i mouen la m¨¤ i la mirada en el delit des menjars i en guaitar coa d¡¯ull els altres. Els sigil¡¤losos, aquells que mengen, escolten i just miren, s¨®n molts, un altre tret localista: menjar i callar.

Posar els peus davall la taula, llescar el mateix pa, posar el ganivet, forqueta i cullera als mateixos menjars, beure el vi i rebentar i ¡®rascar¡¯, trempar el caf¨¨ amb el suc (esperit destil¡¤lat), ¨¦s cerimonial.

Hi ha trobades de ca?adors senyors i del com¨² van de vedat i mengen cassola, butzetes de tord, cegues si s¡¯escau un cop o dos. En segons quins ¨¤mbits i circumst¨¤ncies ¨Cm¨¦s aviat rurals i/o residencials que no urb¨¤ de la capital¨C el berenar ¨¦s una festa i un ofici de dissabte, un acte cl¨¤nic, familiar a l¡¯estil mediterrani on s¡¯estravenen afectes, bullici i adhesions. Hi ha caps de taula, convidats i escolans, que de tu a tu, i referenciats, lliguen societats de fervors i fidelitats i de col¡¤locats a la roda. Hi ha tamb¨¦ grans banquets privats a porta tancada, pel cercle d¡¯amics en devoci¨® i relaci¨® gaireb¨¦ familiar. Tamb¨¦ ¨¦s un cap¨ªtol de societat de llibre.