L¡¯assaig de la renda ciutadana de Barcelona

No ¨¦s el mateix ser pobre i estar pendent de rebre ajudes espor¨¤diques dels serveis socials per subsistir que tenir una renda de ciutadania estable que asseguri les despeses b¨¤siques. A partir d'aqu¨ª, es pot pensar a treure el cap del pou una mica m¨¦s a llarg termini que no pas a subsistir un dia m¨¦s. ?s el que estan experimentant 1.000 fam¨ªlies de deu dels barris m¨¦s pobres de Barcelona, que formen part de la prova pilot que l¡¯Ajuntament va iniciar a principis del 2018: un assaig de renda m¨ªnima finan?at en un 80% amb fons europeus.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ho resumeix aix¨ª: ¡°Passar de l'assistencialisme a l'empoderament, a dir: ¡®confiem en vosaltres i us donem recursos i eines¡±. Parla de ¡°trobar nous instruments de redistribuci¨® en un moment en qu¨¨ creixen les desigualtats¡±. ¡°Tal com est¨¤ el mercat laboral, les rendes han de ser un instrument per sortir de la pobresa¡±, defensa. Ortiz explica que, arran de rebre l'ajuda, ¡°moltes persones, i especialment dones, comencen a relacionar-se amb el seu entorn o els serveis p¨²blics del seu barri; t¨¦ una dimensi¨® comunit¨¤ria¡±. Les dones s¨®n el referent en el 84% de les fam¨ªlies perceptores.

El projecte es diu B-Mincome i se centra en els barris en qu¨¨ la pobresa s'ha cronificat, situats a la part baixa d'una bretxa social que en els dos ¨²ltims anys s'ha frenat, per¨° que no es redueix. La ciutat ha recuperat classe mitjana, per¨° les rendes molt baixes no remunten i es despengen de la resta. S¨®n barris situats a la vora del riu Bes¨°s, al nord-oest de la ciutat, en els quals en el millor dels casos la renda familiar ¨¦s de 60 punts en un ¨ªndex en qu¨¨ la mitjana de la ciutat se situa en 100. Les 1.000 fam¨ªlies, que sumen 3.760 persones (la meitat s¨®n menors), rebran una ajuda mitjana de 568 euros al mes.

Els treballadors dels serveis socials que acompanyen les fam¨ªlies de l'assaig subratllen que l'exist¨¨ncia de la renda mensual canvia completament, i per millorar, la seva relaci¨® amb els perceptors. Les ajudes econ¨°miques deixen de monopolitzar la seva relaci¨® amb aquestes persones, expliquen. ¡°Desapareix l'estr¨¨s de les fam¨ªlies per arribar a final de mes i es poden treballar amb calma altres aspectes, com la formaci¨® laboral, la salut, l'educaci¨® o l'organitzaci¨® familiar. I, a m¨¦s, permet als perceptors pensar en el futur amb m¨¦s calma¡±, apunta una professional que fa d¨¨cades que brega amb les fam¨ªlies m¨¦s castigades de la ciutat.

En la mem¨°ria del projecte que l¡¯Ajuntament va presentar el 2016 per formar part d'un projecte d'innovaci¨® social s'assenyalava que ¡°el sup¨°sit de partida ¨¦s que la renda m¨ªnima dotar¨¤ les fam¨ªlies de seguretat, llibertat i m¨¦s responsabilitat, palanques per superar la pobresa¡±, i que assegurar un m¨ªnim d'ingressos ¡°millora la capacitat de prendre decisions¡±.

Aquesta prova ser¨¤ avaluada per quatre instituts d'investigaci¨® de diversos pa?sos que en mesuraran l¡¯efic¨¤cia. T¨¨cnicament, l'ajuda consisteix a combinar un subsidi amb pol¨ªtiques complement¨¤ries (de formaci¨® i ocupaci¨®, foment de l'economia social i cooperativa, i habitatge). Aix¨ª, hi ha perceptors que tenen l'ajuda condicionada a seguir plans d'ocupaci¨®, i d¡¯altres que no. Se'ls demana que s'impliquin en el barri i en el seu teixit associatiu, o no. Alguns reben l'ajuda i si troben feina i augmenten els ingressos se'ls rebaixar¨¤; i a d¡¯altres no. Es tracta de comprovar totes les f¨®rmules.

De mitjana les fam¨ªlies reben 568 euros al mes, per¨° les quantitats oscil¡¤len entre 100 i 1.600 euros, en funci¨® de la composici¨® de cada unitat familiar o el que paguin d'habitatge. El c¨¤lcul b¨¤sic de partida ¨¦s que, sense la despesa de l'habitatge, un adult necessita 402 euros mensuals per cobrir les seves necessitats i cada membre extra de la unitat familiar, 148 euros.

La B-Mincome tamb¨¦ ha servit de plataforma per engegar la moneda local, el rec, una promesa electoral de l'alcaldessa Ada Colau per fomentar el comer? de proximitat. I ¨¦s que el projecte preveu que els perceptors de la renda ciutadana gastin el 25% de l'ajuda que rebin en recs (equivalents a un euro i que funcionen amb una aplicaci¨®) als comer?os del barri on viuen.