Cabosanroque i ¡®verbum incognitum¡¯

Al centre d¡¯art Can Many¨¦ d¡¯Alella, que gestiona amb un dinamisme mod¨¨lic Merc¨¨ Pomer, s¡¯hi pot veure la instal¡¤laci¨® No em va fer Joan Brossa de Cabosanroque, una pe?a sonora, pl¨¤stica i quasi teatral que, inspirada per les proses dels anys quaranta i cinquanta del poeta, crea ¡°paisatges¡±.

La sonoritat de l¡¯obra neix, principalment, de l¡¯amplificaci¨® de tota mena de vibracions provocades als objectes que configuren una mena de gran maqueta, que belluguen, i repiquen, i dringuen, i borbollen... Per¨° tamb¨¦ hi ha l¡¯¨¤udio d¡¯unes veus que diuen textos de Brossa.

Comentant aquestes veus amb la Laia Torrent i en Roger Aixut (els Cabosanroque), em van explicar que no volien pas alg¨² que se centr¨¦s a transmetre els poemes i que havien cercat veus que no inferissin conscientment cap interpretaci¨® a la lectura, sin¨® que aportessin la simple mec¨¤nica de desxifrar les lletres; alg¨² allunyat de l¡¯art recitativa i les t¨¨cniques radiof¨°niques o de doblatge: ni un rapsode, ni un locutor, ni un actor.

Els lectors, doncs, s¨®n alumnes del servei d¡¯atenci¨® especialitzada a persones adultes amb discapacitat de la comarca del Pla de l¡¯Estany (el COIET de Banyoles) i, realment, despatxen el so net d¡¯intencionalitats entonatives i amb una forma d¡¯automatisme que distancia del factor significatiu i et deixa en la mera percepci¨® d¡¯una corrua de fonemes.

?s magn¨ªfic deixar-se endur per l¡¯ac¨²stica pelada de la llengua i oblidar-se de buscar-hi el sentit... O perdre¡¯l.

La viv¨¨ncia d¡¯aquestes declamacions queda entremig de la pretensi¨® d¡¯elevaci¨® m¨ªstica de mantres i jaculat¨°ries i la desconnexi¨® que provoca la incapacitat total de comprendre un idioma desconegut, quan a hom li manquen les eines per destriar mots en la cadena f¨°nica i, desarmat, deixa fluir la cad¨¨ncia de la parla com qui escolta una can?¨®.

A mi, m¡¯ha fet pensar en els cubofuturistes russos i la idea de crear un llenguatge transracional (el ZAUM) de ref¨²s al sentit com¨², recerca que duria Velimir Khlebnikov cap a l¡¯alfabet de la ment i Aleksei Krutx¨®nikh a les formes carism¨¤tiques de la glossol¨¤lia. Per¨°, al mateix temps, m¡¯ha fet venir al cap l¡¯an¨¤lisi que Gianfranco Contini fa de la poesia de Pascoli, on identifica un llenguatge fonosimb¨°lic pregramatical (les onomatopeies) i un altre d¡¯elements postgramaticals (noms ex¨°tics, arcaismes, barbarismes...).

Giorgio Agamben, al seu text Pascoli e il pensiero della voce, porta aquesta viv¨¨ncia d¡¯una paraula desconnectada del seu sentit cap a sant Agust¨ª, que diu que l¡¯experi¨¨ncia del verb desconegut (verbum incognitum) ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia amorosa com a voluntat de saber.

Potser la fascinaci¨® de Brossa per l¡¯il¡¤lusionisme i la m¨¤gia podria anar pel cam¨ª augustini¨¤: amare ipsa incognita!