De nou la hist¨°ria que acaba malament

La male?da i denigrada bilateralitat ja existeix. I t¨¦ tanta entitat que est¨¤ recollida i detallada en l'Estatut de Catalunya revisat pel Tribunal Constitucional. Forma part del bloc de constitucionalitat. Disposa fins i tot d¡¯una instituci¨® que porta el seu nom, la Comissi¨® Bilateral Generalitat-Estat, les funcions i composici¨® de la qual es troben especificades a l'article 183 de l¡¯Estatut.

El di¨¤leg pol¨ªtic exigit pel Govern independentista tindria perfecta cabuda en aquesta relaci¨® bilateral, i fins i tot la possibilitat que la part catalana planteg¨¦s la q¨¹esti¨® del dret d'autodeterminaci¨® i els seus 21 punts, per impresentables que siguin. Aix¨ª es dedueix, sense cap mena de dubte, de l'enumeraci¨® de les seves funcions: l'¨²ltima, amb la lletra i, assenyala que tractar¨¤ de "les q¨¹estions d'inter¨¨s com¨² que estableixin les lleis o que plantegin les parts".

La literalitat de l'apartat permet incloure en el temari les q¨¹estions particulars d'alguna de les dues parts, tot i que no ho estableixin les lleis, ni l'Estatut ni la Constituci¨®. La mateixa organitzaci¨® de la Comissi¨® Bilateral dona molt de joc, ja que "disposa d'una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comit¨¨s que cregui convenients", de la qual cosa es dedueix que f¨¤cilment podria crear l'organisme que es dediqu¨¦s a estudiar i dialogar sobre la sortida pol¨ªtica del contenci¨®s en el qual ens trobem empantanegats, amb relator incl¨°s.

La Comissi¨® Bilateral ¨¦s un model a escala del que passa amb el bloc constitucional en el seu conjunt. L¡¯obertura de la Comissi¨® i la flexibilitat permetrien resoldre el conflicte, per¨° el bloqueig pol¨ªtic i la ren¨²ncia a utilitzar-la l¡¯han inhabilitat per fer-ho. ?s tota una desgr¨¤cia tenir una caixa d'eines de gran qualitat que no es pot utilitzar perqu¨¨ els agents pol¨ªtics han decidit que pertany a una altra ¨¨poca.

Aquest ¨¦s el motiu de fons de la desafortunada hist¨°ria del relator. El Govern independentista, animat per la subhasta radical entre el PDeCAT i ERC i per la pressi¨® de les bases de l'independentisme, sobreescalfades durant els ¨²ltims sis anys, vol la creaci¨® d'una comissi¨® de di¨¤leg pol¨ªtic per plantejar la q¨¹esti¨® de l'autodeterminaci¨® davant d'un mediador, si pot ser internacional. Aquest ¨¦s el gest que exigeix al Govern de S¨¢nchez per donar llum verda al debat pressupostari, ni tan sols a la seva aprovaci¨®, just en el mateix moment en qu¨¨ comen?a el judici als dirigents del proc¨¦s.

Els negociadors independentistes saben perfectament que no trauran res d'aquesta comissi¨®, nom¨¦s soroll medi¨¤tic i agitaci¨® al carrer, d'un costat i de l¡¯altre. Tamb¨¦ saben, i ho sap tothom, que no hi ha cap garantia que arribin a aprovar els pressupostos o que renunci?n a la unilateralitat, de manera que nom¨¦s es tracta de permetre el debat pressupostari i d'esperar la sent¨¨ncia del Suprem. Tamb¨¦ ho saben Casado i Rivera, per m¨¦s que s¡¯esgargamellin amb insults i manifestacions. La seva excitaci¨® ¨¦s una aportaci¨® imprescindible per a la bona organitzaci¨® del relat independentista, sempre sotm¨¨s a l'an¨¤lisi reactiu: si el nacionalisme espanyol s¡¯hi mobilitza en contra deu ser per alguna cosa. El segell d'autenticitat el donen el PP i Ciutadans als nacionalistes catalans.

Hi ha una concessi¨® substancial i indiscutible a l'independentisme, que ¨¦s fonamentalment narrativa. El Govern de S¨¢nchez accedeix a sotmetre¡¯s als mestres del relat del proc¨¦s: amb aquests v¨ªmets escassos i sense capacitat de traducci¨® jur¨ªdica, els dirigents independentistes es veuen amb ¨¤nims per continuar mantenint les esperances de revifar i d'aconseguir un nou momentum?independentista.

El risc assumit per uns i altres ¨¦s enorme, i en el cas independentista forma part de l'esperan?a en una reanimaci¨® de la independ¨¨ncia. Els seus dirigents saben que la voladura dels pressupostos de S¨¢nchez empobreix de manera escandalosa els catalans i no far¨¤ cap b¨¦ als pol¨ªtics presos. ?s, literalment, un cas de lesions autoinfligides, un tret al peu, com diu la met¨¤fora, en nom d'una simple hip¨°tesi o conjectura sobre els enormes beneficis que recollir¨¤ l'independentisme radical i precipitat en cas que hi hagi eleccions generals i la tripleta de dretes aconsegueixi una majoria parlament¨¤ria.

El risc d¡¯una aposta com aquesta arriba fins i tot a la conjectura m¨¦s arriscada. En la l¨°gica sacrificial en qu¨¨ s'ha ficat l'independentisme, tindria tot el sentit lliurar el benestar de tots a la glorificaci¨® dels m¨¤rtirs, especialment si es tracta de sostenir la causa, enriquida en el seu potencial gr¨¤cies a la radicalitzaci¨® que presumiblement es derivaria del rebuig dels pressupostos.

Per¨° no hi ha ni un sol argument racional que permeti sostenir la posici¨® del Govern de Torra. Tots els raonaments s¨®n d'ordre moral i sentimental, encara que a la recambra continguin la vana esperan?a en una desestabilitzaci¨® d¡¯aquestes dimensions, amb Govern de Casado i Rivera incl¨°s, que permeti replantejar la DUI. ?s pura pol¨ªtica instintiva, irreflexiva, sensible al carrer i aliena al fred an¨¤lisi de la realitat, de les aliances possibles i de la correlaci¨® de forces.

?s exactament el que es necessita perqu¨¨ acabi malament per a tothom. I amb una terrible inconsci¨¨ncia respecte a les pr¨°pies forces, sense adonar-se que hi ha trag¨¨dies enormes pels qui les pateixen que amb prou feines tenen notorietat europea i internacional, aut¨¨ntics su?cidis col¡¤lectius. Ja va passar altres vegades entre nosaltres. No fa tant de temps. Les generacions de m¨¦s edat encara en conserven el record. Van haver de passar 40 anys d'indifer¨¨ncia internacional per superar-ho. Sabem que els que no coneixen la hist¨°ria acaben condemnats a repetir-la.