El monestir de Montserrat renta la cara a l¡¯atri i el claustre de Puig i Cadafalch

La bas¨ªlica de Montserrat ¨¦s un univers constru?t en diferents ¨¨poques i diversos estils. La Mare de D¨¦u negra ha vist passar des de la seva petita cambra molts arquitectes que han creat les seves obres en estil rom¨¤nic, g¨°tic, renaixentista i tots els neo que ens puguem imaginar. Com el claustre neorom¨¤nic que va crear a principis del segle XX, el 1925, l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch; un recinte fred i humit situat a l'interior del monestir que no ¨¦s visitable amb la intenci¨® que la comunitat benedictina pogu¨¦s despla?ar-se d'un lloc a l'altre del monestir lluny de la mirada dels laics. L'estructura s¨°bria i contundent, amb dos pisos d'arcs creats de ma¨® per columnes de pedra i bigues de fusta est¨¤ a punt de celebrar el seu primer segle de vida amb bona salut, excepte una de les ales, que l'any 2000 va patir, com bona part del monestir, els efectes devastadors d'una inundaci¨® despr¨¦s d'una pluja torrencial que va portar a evacuar la majoria de monjos.

Despr¨¦s de fer els treballs a l'arxiu del monestir, la torre g¨°tica i el monestir de Santa Cec¨ªlia, la Diputaci¨® de Barcelona ha finan?at tamb¨¦ amb 450.000 euros els treballs en aquesta ¨¤rea del claustre actuant a les zones afectades fa gaireb¨¦ dues d¨¨cades. Dimarts, despr¨¦s d'un any i mig, es van donar per acabades les tasques de restauraci¨® i per aix¨° es van despla?ar fins a la muntanya sagrada el president de la Diputaci¨®, Marc Castell, i l'expresidenta, Merc¨¨ Conesa (ara presidenta del Port de Barcelona), que, acompanyats de l'abat Josep M. Soler ¡ªque encara recorda els efectes de les inundacions que es van produir un mes despr¨¦s que el nomenessin abat del monestir¡ª van passejar per aquest edifici contundent d'aires mud¨¨jars.

Els principals treballs han consistit a eliminar les humitats d'aquest lloc ombr¨ªvol, restaurar les bigues de fusta afectades pels t¨¨rmits (el 70% del total) i recuperar el bell terra original de llosetes de 10 per 10 creades per Puig i Cadafalch amb formig¨® en forma d'espiral i l¨ªnies paral¡¤leles. ¡°El m¨¦s complicat ha estat fer els treballs sense alterar la vida mon¨¤stica i respectar al m¨¤xim l'obra original¡±, va explicar l'arquitecte responsable de l'obra, Josep Maria Sala Trullols, en una de les ales del claustre. El claustre comunica el refectori amb l'edifici on s¨®n els novicis i l'escolania i els monjos el travessen, almenys, tres vegades al dia.

Les autoritats civils i religioses van visitar tamb¨¦ l'atri, una mena de comunitat de ve?ns amb balcons en tres de les fa?anes constru?des al segle XVIII per un enginyer militar que envolta la fa?ana principal de la bas¨ªlica. Aqu¨ª el desgast el causen els m¨¦s de dos milions de persones que la visiten cada any i que han erosionat el paviment de marbre dissenyat als anys cinquanta a imitaci¨® de la pla?a del Capitoli de Roma, que va crear el gran Miquel ?ngel al segle XVI. La restauraci¨® d'aquest paviment, substituint les peces trencades, ha perm¨¨s tamb¨¦ eliminar les barreres arquitect¨°niques d'acc¨¦s (diversos graons) creant una suau rampa central sota els porxos. Tamb¨¦ s'han netejat les serigrafies de les parets i els esgrafiats dels cinquanta que imiten columnes salom¨°niques de Josep Obiols i motius religiosos del monjo Benet Mart¨ªnez.

L'abat Soler ha agra?t l'esfor? econ¨°mic que ha fet la Diputaci¨®, per¨° ha evitat fer refer¨¨ncia als presumptes abusos sexuals a menors per part d'un dels monjos que s'han fet p¨²blics en les ¨²ltimes setmanes.