Misteris de l¡¯organisme

Ens han deixat dos grans cineastes, tots dos nascuts a Europa. Un ¨¦s el nord-americ¨¤ d¡¯origen litu¨¤ Jonas Mekas (1922-2019), segurament el m¨¦s formidable home de la c¨¤mera contemporani, amb qui est¨¤ tant en deute el cinema humanista sovint anomenat experimental. La seva mort ha tingut poca transcend¨¨ncia en els nostres mitjans, per¨° encara n¡¯ha tingut menys la de Du?an Makavejev, deu anys m¨¦s jove (1932-2019), nascut a Belgrad, un dels grans representants del que es va anomenar cinema d¡¯art i assaig. Han mort amb dos dies de difer¨¨ncia, el 23 de gener Mekas i el 25 Makavejev. Vaig saber qui era el primer de gran; Makavejev, en canvi, vaig saber qui era de jove, quan an¨¤vem en peregrinaci¨® a Perpiny¨¤ per veure cinema. El seu film W.R. Els misteris de l¡¯organisme, del 1971, a partir del llibre del mateix t¨ªtol del psicoanalista de l¡¯org¨®, nascut a la vella Ucra?na, Wilhelm Reich (aquest s¨ª que est¨¤ oblidat, pobre home), era de visi¨® obligada.

No en recordo b¨¦ l'efecte, espero tornar-lo a veure com a homenatge a Makavejev i a la meva dol?a joventut. ?s probable que no entengu¨¦ssim res, nom¨¦s ens amar¨¤vem de les seves fulgurants imatges. El seu agut humor se¡¯ns escapava. Crescuts en el franquisme, com haur¨ªem pogut captar una cr¨ªtica tan aguda al capitalisme i al socialisme? I els que podien fer-ho, els grans, si van deixar anar algun comentari a Fotogramas, tampoc ho recordo. Filmat als Estats Units i a Iugosl¨¤via, es burlava tant del capitalisme mercantilista com del socialisme real. Fins llavors, Makavejev no era m¨¦s que un talent prometedor que condu?a una tena? guerrilla contra la censura titista, recorda Thomas Sotinel al seu obituari a Le Monde. Per¨° els Misteris, molt aplaudits per la cr¨ªtica i el p¨²blic del Festival de Canes d¡¯aquell any, l¡¯havien catapultat.

No li va servir de gaire. Ni per engegar una carrera internacional, ni per fer les seves pel¡¤lis ni per distribuir les poques que va aconseguir realitzar, una dotzena curta. Hollywood li va tancar les portes. A Belgrad estava fitxat. El seu primer curt, despr¨¦s de graduar-se en Psicologia, No s¡¯ha de creure en els monuments (1958), sobre els esfor?os d¡¯una noia per despertar la sensualitat d¡¯una est¨¤tua, no havia agradat gens a la censura. I aix¨° que som a la Iugosl¨¤via de Tito i la seva m¨¤niga ampla en comparaci¨® d¡¯altres pa?sos comunistes. Per¨° el riure, com sabria el 1967 Milan Kundera a Praga, no era acceptable.

La llibertat formal va ser la seva bandera. Crec recordar que tamb¨¦ van passar a la Filmo L¡¯home no ¨¦s un ocell (1965), on combina una hist¨°ria sensual amb fons documentals. Si van passar Una hist¨°ria del cor. La trag¨¨dia d¡¯un empleat de les PTT (1967), me la vaig perdre: la hist¨°ria d¡¯una rossa explosiva, l¡¯actriu Eva Ras, i el seu amor amb un desratitzador musulm¨¤ barrejats amb extractes de confer¨¨ncies de sexologia. El 1968 presenta Innoc¨¨ncia sense protecci¨®, escenes del primer film rodat en serbi, el 1942, combinades amb els noticiaris paral¡¤lels de l¡¯ocupaci¨® nazi de Belgrad. I aix¨ª va arribar al film sobre Reich. Cedeixo la paraula a Sotinel, que ho recorda b¨¦: ¡°El film comen?a ¨Cgaireb¨¦¨C com un documental sobre la traject¨°ria de Wilhelm Reich, alumne de Freud a Viena, militant comunista a Berl¨ªn, proselitista de l¡¯amor lliure, defensor als Estats Units, on s¡¯havia exiliat, de la teoria de l¡¯energia org¨¤smica. Reich va fugir de l¡¯estalinisme sense lloc per a la seva versi¨® hedonista del socialisme i va ser empresonat per la just¨ªcia americana que va cremar els seus llibres. ?s comprensible que Makavejev s¡¯hagi reconegut en aquesta figura que serveix de fil conductor a un muntatge brutal i intel¡¤ligent de seq¨¹¨¨ncies de teatre de carrer, noticiaris sovi¨¨tics i xinesos i una ficci¨® en la qual una actriu [Milena Dravi?] defensa, davant del proletariat iugoslau, les tesis de Reich.¡±

El Festival de Canes va haver d¡¯organitzar fins a set sessions per satisfer la demanda i, de Le Monde al New York Times, la cr¨ªtica va ser superlativa. La URSS va protestar oficialment i Makavejev va preferir exiliar-se. Va continuar enfurismant amb Sweet Movie (1974): a l¡¯actriu protagonista, Carole Laure, i a la cr¨ªtica, a la qual se li va ennuegar la juxtaposici¨® de seq¨¹¨¨ncies er¨°tiques amb imatges de l¡¯exhumaci¨® pels nazis dels oficials polonesos assassinats pels sovi¨¨tics a Katyn. El seu ¨²ltim film, disponible a YouTube, ¨¦s el migmetratge Un forat a l¡¯¨¤nima (1994), autobiogr¨¤fic: va arribar a l¡¯¨²s de ra¨® el mateix any en qu¨¨ Europa queia en el marasme hitleri¨¤.

Gr¨¤cies per tot, per tant, Du?an Makavejev.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.