Echo & The Bunnymen: es mantenen les formes, es dilueix l¡¯esperit

Mant¨¦ la veu, no ha cedit davant de la pressi¨® de l¡¯alop¨¨cia i la seva figura no imita les ¨¤mfores romanes. Se sol ser aix¨ª de cruel i superficial quan es jutja la pres¨¨ncia d¡¯un mite de l¡¯ahir, d¡¯un artista que ho va ser tot en la seva joventut i que, tot i que el pas del temps no l¡¯ha arraconat en un meandre de la mem¨°ria, tampoc l¡¯ha situat com a sediment crucial del gran delta de la desembocadura. Acostumem a ser aix¨ª de cruels i beneits, potser perqu¨¨ en jutjar aquests artistes mirem una mica de re¨¹ll el que el temps ha fet amb nosaltres mateixos, una comparaci¨® oculta que subjau en aquesta mirada purament antropom¨¨trica. Ian McCulloch, gaireb¨¦ 60 anys, no porta els cabells cardats per¨° els mant¨¦, no s¡¯ha tret les ulleres de sol des de finals dels setanta i conserva una veu que, s¨¤viament dosificada, li permet evocar el fosc dramatisme que el va consolidar com a cap visible d¡¯Echo & The Bunnymen als vuitanta. Fins i tot mant¨¦ aquests llavis carnosos plens de sensualitat. Va omplir Razzmatazz i molts es van mirar a si mateixos a trav¨¦s d¡¯ell.

El concert va ser correcte, tot sigui dit d¡¯entrada. Bon so, banda competent, espectacle endre?at sense grans pretensions, versions d¡¯intocables, com Doors o Reed, per conferir una personalitat cl¨¤ssica, can?oner ja veter¨¤, supervivent de mil concerts i 700 festivals i, immersos en el pas del temps, veu suficient. Va fer la sensaci¨® que la reservava durant el concert per cantar gaireb¨¦ a cappella una estrofa de The Killing Moon, cosa que va fer amb bona nota. Encara que en aix¨° del rock la veu ¨¦s i no ¨¦s important, ja que acaba comptant m¨¦s la determinaci¨®, la intensitat emocional i la convicci¨® amb qu¨¨ es projecta. I en aix¨° Ian McCulloch va mostrar el cert to funcionarial de qui canta perqu¨¨ ho ha de fer, no perqu¨¨ en tingui ganes o es cregui el que canta. Un cert aire de fosca des¨ªdia que de jove tenia un sentit i un encaix ¨Cfilla de la f¨²ria, el malestar, la desesperan?a i el pessimisme¨C, per¨° que ara ja no acaba de colar. Sense tensi¨® tot cau.

I si parlem de la posada en escena, l¡¯Ian t¨¦ la sort que de jove es movia menys que un pal major en una nit de mar ser¨¨. No ¨¦s el model Iggy Pop, que l¡¯obliga a treure el fetge per la boca si no vol mostrar signes de flaquesa, menys encara el de Jagger, l¡¯avi hiperactiu, aix¨ª que l¡¯Ian es va aferrar al peu del micro i no es va moure d¡¯all¨¤. I com que ara ja ni ha de fumar, s¡¯hi podia agafar amb tots els dits. Aix¨ª, imp¨¤vid, va anar transitant sense aparent entusiasme pel breu concert en qu¨¨ els cl¨¤ssics van arribar al final, saludats per un p¨²blic que tampoc es va estremir, potser embolcallat en una letargia emocional en qu¨¨ l¡¯angoixa postpunk, fosca i adolorida, aguda i desesperan?ada, ja nom¨¦s ¨¦s una q¨¹esti¨® simplement est¨¨tica que no commou, sin¨® que nom¨¦s es contempla potser amb enyoran?a. Nom¨¦s al final, una espl¨¨ndida i nerviosa versi¨® de Do it clean va rescatar la urg¨¨ncia emocional d¡¯una banda a la qual li resta l¡¯est¨¨tica dominada pel color negre. Qui s¡¯ho va voler passar b¨¦ va gaudir del concert. Qui va pensar m¨¦s del compte potser es va fer mal.