La democr¨¤cia i els seus fonamentalismes

Amb molta lleugeresa, es repeteixen t¨°pics com barreres inq¨¹estionables per marcar les l¨ªnies vermelles amb les quals cadasc¨² pret¨¦n marcar l¡¯espai pol¨ªtic. Es diu molt sovint que el que ¡°no ¨¦s legal no ¨¦s democr¨¤tic¡±. Una lleugeresa que no resisteix ni com a esl¨°gan. El que no ¨¦s legal ¨¦s il¡¤legal. I disculpeu-me per subratllar l¡¯evid¨¨ncia. Les lleis s¨®n convencions, regles del joc que en democr¨¤cia s¨®n fruit de procediments que tenen la legitimitat de tenir l¡¯aval referendari de la ciutadania, directe o per la via representativa. S¨®n normes que marquen el que ¨¦s legal i el que ¨¦s il¡¤legal, per¨° res m¨¦s. De manera que pot haver-hi situacions legals perfectament antidemocr¨¤tiques, com veiem cada dia, amb lleis que limiten la llibertat d¡¯expressi¨® i altres drets, amb decisions que emparen discriminacions socials manifestes o amb procediments que avalen els abusos de poder. De la mateixa manera, ¨¦s evident que no tot el que ¨¦s legal ¨¦s moral. I que hi ha comportaments il¡¤legals amb un gran valor moral.

Aquest fonamentalisme de la llei xoca amb la prova m¨¦s evident del seu car¨¤cter convencional: ¨¦s principi de qualsevol legalitat democr¨¤tica el fet de poder-la canviar. La llei ¨¦s l¡¯instrument, no el fonament. I una democr¨¤cia que funciona ¨¦s aquella que ¨¦s capa? d¡¯adaptar les lleis als canvis de la societat. La democr¨¤cia ha estat escenari d¡¯una lluita permanent per ampliar els drets de les persones, molts dels quals han estat i continuen estant fora de la legalitat democr¨¤tica de molts pa?sos. La democr¨¤cia millora en funci¨® de la capacitat de fer lleis m¨¦s inclusives.

La llei ¨¦s l¡¯instrument, no el fonament. I una democr¨¤cia que funciona ¨¦s aquella que ¨¦s capa? d¡¯adaptar les lleis als canvis de la societat

Amb el fonamentalisme legalista apareix tamb¨¦ el fonamentalisme democr¨¤tic de base patri¨°tica, que uns utilitzen per convertir la llei en un mur i uns altres per negar-la. S¡¯ha arribat a dir que ¡°la Constituci¨® ¨¦s sagrada¡± (Casado) o que ¡°nosaltres posem la voluntat del poble per davant de la llei¡± (Torra). La democr¨¤cia defuig dels fonaments absoluts. Com deia el fil¨°sof franc¨¨s Claude Lefort: ¡°El que ¨¦s propi de la democr¨¤cia ¨¦s que no t¨¦ veritat, i que ¨¦s capa? de moure¡¯s en les veritats provisionals¡±. I tot plegat requereix maduresa ciutadana i autoestima dels actors pol¨ªtics. Per aix¨° la democr¨¤cia ¨¦s una flor de delicat cultiu.

Si la sobirania popular ¨¦s el fet referencial de la democr¨¤cia, sobirania vol dir ¨²ltima paraula. I aquest dret es regateja massa a la ciutadania. Es va optar per les democr¨¤cies representatives i aquestes signifiquen dues coses: que la sobirania es canalitza a trav¨¦s de representants i que aquests defineixen un marc legal, ¨¦s a dir, les regles del joc. La qualitat de la democr¨¤cia es mesura per la capacitat d¡¯ampliar al m¨¤xim l¡¯espai del que ¨¦s possible sense trencar la conviv¨¨ncia. El marc natural de la democr¨¤cia ha estat hist¨°ricament l¡¯Estat naci¨®. I la configuraci¨® del poble sobir¨¤ s¡¯ha conf¨®s sovint amb la naci¨®, com a manera de col¡¤locar els ciutadans sota l¡¯ombra d¡¯un subjecte transcendental al qual ens devem en termes gaireb¨¦ religiosos. Quan la naci¨® s¡¯imposa com a horitz¨® absolut i l¨ªmit insuperable, la democr¨¤cia perd la seva peculiar fragilitat i entra en el terreny de les lleialtats infrangibles que nom¨¦s porten als xocs de trens.

Quan la naci¨® s¡¯imposa com a horitz¨® absolut i l¨ªmit insuperable, la democr¨¤cia perd la seva peculiar fragilitat i entra en el terreny de les lleialtats infrangibles que nom¨¦s porten als xocs de trens

El segrest de les democr¨¤cies liberals per les elits econ¨°miques i corporatives ens ha posat davant d¡¯una crisi de representaci¨®. La ciutadania se sent ignorada: ni se la reconeix, ni se l¡¯escolta, ni se la vincula a la presa de decisions. D¡¯aqu¨ª ve la crisi de governan?a de les democr¨¤cies liberals, que ha tornat a posar en escena nocions emf¨¤tiques, com la de naci¨® i poble, utilitzades com a argument fonamental per revocar unes legalitats democr¨¤tiques molt oxidades. Quan la visi¨® fonamentalista de la llei es combina amb el fonamentalisme patri¨°tic s¡¯entra en la foscor. La mem¨°ria ¨¦s curta: el record dels anys trenta, que va operar a Europa com a superego civilitzador durant un parell de generacions, queda lluny. I les banderes tornen a desplegar-se amb una alarmant irritaci¨®. Com pensar una renovaci¨® democr¨¤tica que recuperi plenament la ciutadania i que superi les barreres emocionals de l¡¯Estat naci¨®? ?s cert que la democr¨¤cia s¡¯ha desenvolupat en un espai definit per l¡¯Estat naci¨® i el capitalisme industrial. Cal concloure que fora d¡¯aix¨° no hi ha lloc per a la democr¨¤cia? Si fos aix¨ª caldria inventar un enginy efica? per lluitar per la ra¨® de ser de la democr¨¤cia: la lluita contra l¡¯ab¨²s de poder. Sense fonamentalisme jur¨ªdic ni patri¨°tic. Amb llibertat.