Vila-Matas i altres exploradors catalans de Portugal

Potser perqu¨¨ s¡¯han de travessar Castilla, Extremadura o Andalusia, els catalans han descobert Portugal fa uns dies. Sempre hi ha excepcions, ¨¦s clar, ja que a Porto, la llibreria Lello, famosa per la fake newsque s¡¯hi va rodar Harry Potter, fins fa poc hi tenia un lloc destacat, amb mida p¨°ster, una espl¨¨ndida cr¨°nica d¡¯Enrique Vila-Matas dedicada a la ciutat i a les coses estranyes ¨Ci ¨¦s que no podia ser d¡¯una altra manera¨C que li havien passat aqu¨ª. ¡°Es una ciudad distante, de otro tiempo, y sus habitantes se visten rigurosamente de gris y negro; ciudad rara entre las raras¡±. Un amor a primera vista, que al llarg dels anys ha estat correspost pels portuguesos, que s¨®n entusiastes dels seus llibres, potser perqu¨¨ no hi ha un escriptor espanyol m¨¦s pessoista que Vila-Matas. De passada, i com a gran culer ¨Cespero que els metges no t¡¯ho hagin prohibit tamb¨¦¨C, digue-li al teu club que li faci un cop d¡¯ull al central Milit?o (i un altre al benfiquista Jo?o F¨¦lix).

Les viv¨¨ncies de l¡¯escriptor de l¡¯abric gris eren al segle passat, quan a les gangues no se les anomenava low cost i la segona ciutat espanyola no es connectava per 30 euros amb la segona ciutat portuguesa. Gr¨¤cies a Ryanair els catalans han descobert en els ¨²ltims anys Porto, centre t¨¨xtil del pa¨ªs que mant¨¦ amb la capital aquesta rivalitat gelosa entre una ciutat administrativa i una altra d¡¯empresarial. ¡°Estava conven?ut que a Europa no hi havia ciutat m¨¦s antiga i senyorial que Lisboa fins que vaig veure Porto¡±, admetia Vila-Matas.

Ara li han donat unes bones capes de xapa i pintura, i bona falta li feien, plou menys gr¨¤cies al canvi clim¨¤tic, no li han expropiat el Duero ni l¡¯Atl¨¤ntic i els avions arriben carregats de catalans que en un dia visiten a correcuita la Fundaci¨® Serralves a la recerca de Mir¨®s que no s¡¯han vist mai a Barcelona, el caf¨¨ Majestic i la llibreria ¡°m¨¦s bonica del m¨®n¡±, amb la seva retor?ada escala barroca, per cert, reprodu?da a les ¨²ltimes festes de Gr¨¤cia.

Aquest retard en la visita de catalans a Portugal tamb¨¦ es contagia en les llistes de carrers de les seves ciutats. Res a Porto, i un m¨ªnim carrer a Lisboa, ja en aquest segle, sens dubte en correspond¨¨ncia a la barcelonina avinguda Lisboa, una mica abans. Abans d¡¯aquest segle, ja caminava per terres lusitanes el periodista Ramon Font, primer i ¨²ltim ambaixador de Catalunya, home de b¨¦ atropellat pels esdeveniments i ja, en l¡¯esquizofr¨¨nia global actual, m¨¦s portugu¨¨s que Vasco de Gama.

A Lisboa, A Casa das Janelas com Vistas s¡¯ha convertit en centre d¡¯hostalatge de molts catalans. La catalana Carmen Rende reuneix al seu hotelet de Bairro Alto el gust dels seus carrers i la calma de les seves vides, que no ¨¦s gens f¨¤cil amb tota la pressi¨® tur¨ªstica.

Els caps de setmana, a les cues dels Past¨¦is de Bel¨¦m i als bulevards de la rua Liberdade se sent parlar catal¨¤, per¨° entre setmana, en la vida professional de la ciutat, no hi ha gaires empresaris ni comercials catalans. Per raons professionals hi ha passat molt de temps Laura Sagnier, que tot just ha enllestit l¡¯estudi Les dones a Portugal, avui, un enc¨¤rrec de la Fundaci¨® Francisco Manuel Dos Santos, similar al que ja va fer amb les dones espanyoles. En un portugu¨¨s perfecte, Sagnier presenta el llibre i sorpr¨¨n amb la dada que el 71% de les portugueses tenen una feina remunerada, gaireb¨¦ 20 punts m¨¦s que les espanyoles ¨Ccosa que agrada molt a l¡¯auditori¨C, per¨° que guanyen menys, i aix¨° ja no agrada.

No s¨®n molt avesats ¨Ci qui ho ¨¦s!¨C al fet que els estrangers els remoguin les entranyes, que els dirigeixin o que els aconsellin com ho han de fer, amb l¡¯excepci¨® dels brit¨¤nics, ja que hi ha una certa britmania, potser perqu¨¨ sempre els van salvar ¨Cper conveni¨¨ncia, ¨¦s clar¨C en guerres amb francesos i espanyols.

Sigui per aix¨° o per alguna altra cosa, hi ha una certa relaci¨® d¡¯amor-odi amb les coses del ve¨ª i encara m¨¦s si manen. Un dels seus primers bancs, el BPI, de ser controlat pels germans angolesos ha passat al domini dels catalans de CaixaBank, que es gasta molts milions a mostrar la cara bona dels seus beneficis amb ajudes socials i culturals. ?s el principal donant del pa¨ªs, per¨° el recel sempre queda.

Tamb¨¦ ¨¦s una catalana, Rosa Cullell, la que dirigeix, des de fa vuit anys, la primera televisi¨® del pa¨ªs (TVI), la primera cadena de r¨¤dio (Radio Comercial) i el primer web de media, per¨°, per motius conjugals, millor no estendre¡¯s, tot i que seria tan imperdonable fer-ho com parlar de la pres¨¨ncia de Catalunya a Portugal sense citar-la, almenys, de passada.

No ¨¦s f¨¤cil triomfar en territori ali¨¨, i si no que l¡¯hi diguin a Joan Manuel Serrat. Aqu¨ª, per m¨¦s estrany que sembli, omple Patxi Andi¨®n; potser ¨¦s perqu¨¨ la Revoluci¨® el va agafar a Lisboa i es va posar a cantar, i les saudades portugueses s¨®n eternes. Pel que sigui, Patxi omple al Chiado i ni es programa al seu barri de Lavapi¨¦s. Els gustos transfronterers s¨®n molt curiosos en temes culturals, com es demostra amb la inclinaci¨® per Vila-Matas o Javier Mar¨ªas i no per altres autors. Musicalment, s¨ª que hi ha catalans reconeguts a Portugal, com Jordi Savall i, sobretot, S¨ªlvia P¨¦rez Cruz, que compta les seves actuacions per plens absoluts.

Ja ¨¦s febrer i, com a catalans previsors que s¨®n, el tel¨¨fon i el correu comencen a crepitar preguntant per llocs per estiuejar, de sol i platja ¨Csense problema¨C, en llocs tranquils ¨Ctampoc¨C i barats ¨Caqu¨ª no¨C. Han sentit parlar de Comporta a les revistes chic, de Peniche, els surfistes; les Bobos de la Costa Vicentina i els naturistes de les Azores.

Els fins dels Bassols fa una d¨¨cada que van descobrir les platges del sud de Lisboa, a la Costa Vicentina, on surfegen i pedalen en un entorn semisalvatge, lluny de la society menorquina de la primera quinzena d¡¯agost i de la Cerdanya en la segona. Hi ha refugis com Aldeia de Pedralva o Vila do Bispo, on es pot aconseguir tot aix¨° i un llobarro acabat de pescar i un senglar acabat de ca?ar, per¨° no a low cost. La naturalesa i el silenci s¨®n luxes que es paguen, tot i que menys que a Catalunya.