La vie est un roman

Al monument i memorial que l¡¯escultor Dani Karavan va dedicar a Walter Benjamin a Portbou hi ha una inscripci¨®, treta dels esbossos per a les seves Tesis de filosofia de la hist¨°ria, que diu: ¡°?s una tasca m¨¦s ¨¤rdua honorar la mem¨°ria dels ¨¦ssers an¨°nims que no la de les persones c¨¨lebres. La construcci¨® hist¨°rica es consagra a la mem¨°ria dels que no tenen nom¡±. No ¨¦s que Benjamin s¡¯equivoqu¨¦s en aquesta frase, per¨° segur que l¡¯hauria modificat si, en comptes d¡¯elaborar una filosofia de la hist¨°ria, hagu¨¦s elaborat una teoria de la novel¡¤la, cosa que no va fer mai, possiblement per les excel¡¤l¨¨ncies del llibre hom¨°nim de Gy?rgy Luk¨¢cs.

I ¨¦s que descriure i honorar la vida de persones an¨°nimes ¨¦s el que sempre ha fet el ja llarg episodi de la novel¡¤la moderna i contempor¨¤nia: parla de personatges pr¨°piament an¨°nims, encara que portin nom ¡ªSancho Panza, Tom Jones, Jane Eyre, Quentin Duward, Emma Bovary, Josef K.¡ª, i aquests personatges, de vegades amb un corresponent an¨°nim en la vida real, s¨®n presentats i honorats a les novel¡¤les com podrien haver-ho estat, sense que hagi estat el cas, en llibres d¡¯hist¨°ria.

Aqu¨ª ¨¦s avinent recordar l¡¯enorme proximitat que hi ha, en llengua catalana i d¡¯altres, entre la paraula hist¨°ria referida a la narraci¨® de fets que s¡¯han esdevingut, i la mateixa paraula referida a la transposici¨® versemblant de la vida quotidiana d¡¯una persona a les p¨¤gines d¡¯una narraci¨® o d¡¯una novel¡¤la. Ens afigurem que els personatges d¡¯una obra de ficci¨® s¨®n ficticis, i ens imaginem igualment que les nostres vides, la de la gent amb carn i ossos, s¨®n de deb¨°. Per¨° no ¨¦s aix¨ª: tant la vida dels personatges novel¡¤lescos com les nostres vides s¨®n una invenci¨®, una ficci¨®: tot ¨¦s novel¡¤la, o, si ho preferiu, tot ¨¦s hist¨°ria.

Freud no s¡¯equivocava quan afirmava que el naixement de tota ficci¨®, llarga o curta ¡ªles vides reals tamb¨¦ s¨®n curtes o llargues, segons els casos¡ª, obeeix als mateixos mecanismes d¡¯all¨° que en deia ¡°la novel¡¤la familiar del neur¨°tic¡±. Com que, segons ell, tots som neur¨°tics ¡ª¨¦s a dir, no som d¡¯una sola pe?a sin¨® fets imperfectament, amb tot d¡¯esquerdes, cosa que costa molt de rebatre¡ª, tamb¨¦ tots ens narrem mentalment situacions m¨¦s o menys fict¨ªcies, i fins i tot constru?m la nostra subjectivitat com una enorme ficci¨® que s¡¯aguanta tota sola i, sobretot, aguanta aquell que l¡¯ha forjada: qui no gosa entendre¡¯s a si mateix com a ficci¨® sol acabar al manicomi; al rev¨¦s del que se sol pensar.

En suma, com diu un gravat franc¨¨s de Massard, La vie est un roman (1846), basat en un quadre de Watteau, la vida ¨¦s una novel¡¤la. Hi ha gent que considera la vida una trag¨¨dia; d¡¯altres l¡¯entomen com una com¨¨dia; els independentistes se l¡¯afiguren de maneres que oscil¡¤len entre l¡¯¨¨pica m¨¦s tremenda i la l¨ªrica m¨¦s cursi; per¨° al capdavall, per al subjecte de la modernitat, all¨° m¨¦s habitual ¨¦s que la vida de tothom s¡¯assembli a una novel¡¤la; per aix¨° agraden tant.

Aix¨ª se¡¯ns ha acudit arran de la lectura del llibre d¡¯Elizabeth Gaskell, Vida de Charlotte Bront? (traducci¨® d¡¯?ngela P¨¦rez, Barcelona, Alba, 2016), que molts cr¨ªtics anglesos consideren la millor biografia escrita en angl¨¨s despr¨¦s de la que Boswell va escriure sobre Samuel Johnson (Barcelona, Acantilado, 2007). Tant de l¡¯una com de l¡¯altra pot dir-se aix¨° que hem afirmat als par¨¤grafs precedents. Gaskell, ella mateixa una enorme novel¡¤lista, va rebre l¡¯enc¨¤rrec de redactar una biografia de la m¨¦s gran de les germanes Bront?, i va escriure aquest llibre, en qu¨¨ ¨¦s molt f¨¤cil que el lector ¡ªllevat que sigui un gran coneixedor de l¡¯¨¨poca victoriana¡ª no distingeixi amb tota claredat si es tracta d¡¯una biografia o d¡¯una novel¡¤la. Aix¨° passa amb quasi totes les biografies del segle XIX, amb excepcions tan ¨°bvies, per exemple, com les Converses amb Goethe, a c¨¤rrec del seu secretari Eckermann, que ja es presenten, objectivament, com una recopilaci¨® de converses (tot i aix¨°, el llibre ¨¦s ple de ficcions). Si no ¨¦s en casos com aquest, malgrat que una biografia com aquesta de Carlota Bront? contingui una llarga s¨¨rie de cartes de la biografiada i moltes opinions seves sobre escriptors del seu temps (Thackeray, George Sand, Balzac, les seves germanes), el lector tan aviat pot decantar-se per la idea que est¨¤ llegint hist¨°ria ¡ªla petita hist¨°ria d¡¯una sola persona, la seva obra i el seu context¡ª com una ¡°hist¨°ria¡± en el sentit narratiu.

Almenys en el g¨¨nere de la novel¡¤la de tall realista, tan versemblant i tan honorable pot ser la vida dels ¨¦ssers an¨°nims com la vida d¡¯una d¡¯aquelles persones que, per m¨¨rits o dem¨¨rits a la seva vida, ha entrat en l¡¯altre registre, el del g¨¨nere biogr¨¤fic.