El vell i costumista pop catal¨¤

Uns s'apropen als 60, per¨° tenen nom de banda d'adolescents plens de grans, Els Pets. Els altres dos no arriben als 40 i semblaria que tots dos habiten sota un bolet, amb elfs i fades. Joan Pons ¨¦s El Petit de Cal Eril i ¨¦s de Guissona (Segarra), i Ferran Palau t¨¦ la base a Collbat¨®. Els primers s¨®n de Constant¨ª ¡ª¨¦s a dir, tots procedeixen de pobles amb menys de 7.000 habitants¡ª i, despr¨¦s de 30 anys de carrera a Catalunya, s¨®n populars com Messi, tenen disc d'or i un p¨²blic encara sorprenentment jove. Si es vol saber com ¨¦s avui la m¨²sica a Catalunya, aquests artistes s¨®n una refer¨¨ncia inevitable.

El dotz¨¨ disc d'Els Pets, Som, no ¨¦s el t¨ªpic treball de decad¨¨ncia, sin¨® una perfecta obra de pop costumista m¨¦s enll¨¤ del caf¨¨ amb llet, el gat i els records. Els altres dos artistes van fer l'any passat ¨¤lbums igual d'excel¡¤lents, Triangular i Blanc, sis¨¨ i tercer, respectivament, per¨° m¨¦s cr¨ªptics perqu¨¨ defugen la narrativitat en el seu delicad¨ªssim pop amb marcades arrels folk. Joan Pons ha produ?t Els Pets i, a m¨¦s de la seva carrera en solitari, toca la bateria amb Ferran Palau, que tamb¨¦ ¨¦s vocalista d'An¨ªmic, i tots es professen un respecte sincer.

El pop ¨¦s tamb¨¦ cosa de vells. Llu¨ªs Gavald¨¤, compositor i cantant d'Els Pets, ho reivindica a?Som: ¡°No hem fet un disc que ven la vida dissipada d'artistes que es volen menjar el m¨®n, sin¨® l'obra de persones amb 55 anys¡±. I per aix¨° la malaltia, els pares que envelleixen en l'oc¨¤s de la seva vida, el maltractament i ab¨²s infantil i les ruptures emocionals s¨®n el fil conductor d'un ¨¤lbum que, com tots a partir de Bon dia (1997), s'expressa en un pop mel¨°dic i agredol? d'estirp new wave amb gestos cap a tots els cl¨¤ssics, de Costello a Beach Boys, i amb ¨¤nima de Beatles.

Ferran Palau domina tamb¨¦ les melodies, en el seu cas embolcallades en un fr¨¤gil misteri nom¨¦s barroc en la seva austeritat. I ell diu que es deu al hip-hop. ¡°No allargo les paraules, sento la melodia, per¨° no canto mel¨°dic, no m'agrada fer-ho. El meu ritme natural ¨¦s el del hip-hop. M'agrada com canta Chris Cohen, com desganat¡±, explica. No ho diu, per¨° en cert sentit Nick Drake palpita en la seva m¨²sica, que defineix com a pop metaf¨ªsic, igual que Joan Pons. No cal buscar un sentit lineal a unes frases que en si mateixes tenen valor est¨¨tic i significacions a la carta de cada comensal.

Que tampoc ning¨² busqui significat narratiu a les lletres de Joan Pons a El Petit de Cal Eril, el seu grup amb dues bateries: ¡°El que ¨¦s cr¨ªptic ¨¦s la vida. Les bones lletres no ho s¨®n tant pel que expliquen, sin¨® per les paraules que no s'arriben a dir¡±. La seva veu de follet entremaliat vola entre l¨ªnies mel¨°diques tocades suaument per una malenconiosa psicod¨¨lia, aire de camp i llum filtrada. ?s com un nen que juga amb la m¨²sica. Ja est¨¤ preparant un nou disc i, de passada, ajudant Ferran Palau a donar forma al seu, que produir¨¤ Jordi Matas. Mentrestant, Els Pets ja han comen?at la seva nova gira, en la qual toquen gaireb¨¦ sencer el seu ¨²ltim ¨¤lbum, gaireb¨¦ sense mirar enrere, com correspon a una banda que ha sabut encaixar el pas del temps. Gavald¨¤ ho explica: ¡°Serrat o Miguel R¨ªos haurien de treballar amb productors m¨¦s joves, com va fer Johnny Cash amb Rick Rubin. Et fan evolucionar¡±.