Berenice Abbott, una mirada moderna als anys trenta

Quan Salvador Dal¨ª i Gala reformaven la seva barraca de Portlligat, prop de Cadaqu¨¦s, ella li recriminava al contractista el retard de les obres dient-li: ¡°En el mateix temps que vost¨¨ necessita per ampliar la casa, a Nova York fan un gratacel¡±. La parella, que va trepitjar per primera vegada la ciutat americana el novembre del 1934, havia viscut en primera persona el desenvolupament i la transformaci¨® urban¨ªstica que estava vivint la ciutat aquells anys, en un moment d'expansi¨® i boom econ¨°mic, per¨° tamb¨¦ de crisi, com la qual va suposar el crac del 1929. Una transformaci¨® que, per sort, va ser immortalitzada per persones com Berenice Abbott (Springfield, Ohio, 1898-Monson, Maine, 1991), una de les fot¨°grafes nord-americanes m¨¦s destacades de la primera meitat del segle XX autora d'una radiografia urbana i humana de la ciutat dels gratacels. Tamb¨¦ de magn¨ªfics retrats dels seus col¡¤legues i amics al Par¨ªs dels anys vint, a m¨¦s d'una llarga i sorprenent producci¨® relacionada amb el m¨®n de la ci¨¨ncia, sobretot de la f¨ªsica, que va utilitzar el Massachusetts Institute of Technology (MIT) com a material did¨¤ctic. Al voltant d'unes 200 imatges (totes c¨°pies vintage) de la llarga producci¨® d'Abbott es poden veure a la seu barcelonina de la Fundaci¨® Mapfre, en l'exposici¨® Berenice Abbott. Retrats de la modernitat (fins al 19 de maig).

¡°El privilegiat ull modern d'Abbott envaeix tot el seu treball¡±, explica Estrella de Diego, catedr¨¤tica d'Art Contemporani de la Universitat de Madrid i comiss¨¤ria de la mostra, davant la primera de les tres s¨¨ries que componen la mostra: la dels retrats de moltes de les persones que Abbott va con¨¨ixer a Par¨ªs, despr¨¦s d'instal¡¤lar-s'hi el 1921 com a ajudant de Man Ray. Als tres anys va obrir estudi, un lloc per on van passar molts dels seus amics que no eren altres que els protagonistes de les avantguardes de la ciutat: Djuna Barnes, Andr¨¦ Gid¨¦, Jean Cocteau, James Joyce o Eug¨¨ne Atget ¡ª¡°el Balzac de la fotografia¡±¡ª, pel qual va sentir una gran devoci¨® que el va portar a adquirir el seu arxiu amb imatges de Par¨ªs de comen?aments de segle XX i endur-se'l als Estats Units quan va tornar el 1929. Des d'aquell moment, va comen?ar una tasca de difusi¨® de les seves imatges, i al final, el va acabar venent al MoMA de Nova York en la que va ser la primera adquisici¨® d'un arxiu fotogr¨¤fic d'aquesta instituci¨®.

En l'exposici¨® es poden veure 11 imatges d'Atget que la mateixa Abbott va revelar i que permeten comprovar per qu¨¨ es va sentir tan atreta pel treball del franc¨¨s.

¡°Abbott tamb¨¦ va retratar moltes de les noves dones disposades a viure al marge de les conveccions per salvaguardar la llibertat¡±. Entre aquestes, l'editora Jane Heap, la llibretera Sylvia Beach, la milion¨¤ria i filantr¨°pica Peggy Guggenheim i l'andr¨°gina princesa Eug¨¦nie Murat, representades totes elles en actituds poc femenines, m¨¦s aviat virils, mentre que els homes presenten en les seves imatges una masculinitat menys monol¨ªtica del que ¨¦s habitual. A la mateixa Abbott se li atribueix la frase: ¡°No soc una noia decent. Soc fot¨°grafa i vaig a qualsevol lloc¡±, que serveix a la comiss¨¤ria per explicar com de dif¨ªcil era per a una dona fot¨°grafa accedir als mateixos llocs que els homes per fer la seva feina. ¡°En aquests retrats ¨¦s evident que Abbott est¨¤ documentant certa tipologia del modern¡±, explica De Diego.

Tamb¨¦ ¨¦s moderna la visi¨® que Abbott dona de la ciutat en creixement que era en aquell moment Nova York; la capital de la modernitat des de llavors; un escombratge des de les altures fins al subsol, aprofitant la construcci¨® de molts dels gratacels; amb imatges gaireb¨¦ a¨¨ries de la ciutat que apareix amb cels nets i l¨ªnies depurades; unes imatges que semblen fetes per drons. ¡°Segur que va adoptar postures acrob¨¤tiques, jugant-se gaireb¨¦ la vida per aconseguir aquest retrat de la ciutat de Nova York com si fos una gran dama¡±, remarca la comiss¨¤ria. A nivell de carrer, i ja amb la pres¨¨ncia de persones a les imatges, fotografia fleques, perruqueries, aparcaments, ponts o estacions de metro i una altra realitat com la dels sensesostre i rodamons. ¡°Encara que la intenci¨® d'Abbott ¨¦s fugir dels suposats artificis de l'art i prefereix veure's com a documentalista, el resultat visual ¨¦s tan ric i divers que ¨¦s dif¨ªcil categoritzar-la sota l'adjectiu de documental¡±, comenta De Diego, que destaca com de dif¨ªcil devia haver estat per a la fot¨°grafa accedir a barris com Harlem per fer les seves imatges de la vida de la comunitat afroamericana. Abbott va comen?ar aquest treball novaiorqu¨¨s de forma independent, per¨° el 1935 va aconseguir finan?ament del programa Federal Art Project, que l'hi va publicar el 1939 amb el t¨ªtol Changing New York.

Imatge distorsionada

Abbott comen?a a mitjans dels anys cinquanta a interessar-se pels fen¨°mens cient¨ªfics, sobretot de la f¨ªsica i fa fotografies per al MIT, que l'organisme va utilitzar per a il¡¤lustres llibres de f¨ªsica que es van distribuir per tot el pa¨ªs. D'aquest organisme procedeixen les 28 fotografies que capten fen¨°mens que l'ull no pot veure a simple vista, com el moviment del p¨¨ndol, els arcs decreixents que descriu una pilota quan bota, el pas de la llum per un prisma, les ones de l'aigua o els camps magn¨¨tics, que mostren, una vegada m¨¦s, la imaginaci¨® i creativitat d'Abbott.

Els ¨²ltims dubtes sobre la modernitat d'aquesta fot¨°grafa s'esvaeixen davant d'una ¨²ltima imatge: Autoretrat, distorsi¨®, en la qual apareix amb el mateix aspecte que s'obt¨¦ despr¨¦s d'aplicar un filtre d'una aplicaci¨® que tots portem al m¨°bil, per¨° la imatge es va crear el 1930.