R¨¨quiem pel CoNCA

L¡¯any 2009, Josep Maria Bricall va dissenyar, a petici¨® de Pasqual Maragall, l¡¯anomenat CoNCA ¡ªConsell Nacional de la Cultura i de les Arts¡ª, vinculat al Departament de Cultura de la Generalitat, que es definia, segons els seus estatuts, com ¡°un organisme p¨²blic que t¨¦ la missi¨® de vetllar pel desenvolupament de l¡¯activitat cultural i art¨ªstica a Catalunya, assessorar el Govern en el conjunt de la pol¨ªtica cultural, i organitzar i avaluar la pol¨ªtica de suport i de promoci¨® de la creaci¨® art¨ªstica¡±. La iniciativa s¡¯inspirava en el tan prestigi¨®s British Council, fundat el 1934 amb el nom m¨¦s complex de British Committee for Relations with Other Countries, creat amb la intenci¨®, en el seu cas, de ¡°donar suport a l¡¯ensenyament de la llengua i la cultura angleses arreu del m¨®n, promoure la cultura brit¨¤nica i lluitar contra l¡¯ascens del feixisme¡±. ?s una citaci¨® textual, treta del text corresponent a les normes fundacionals de l¡¯entitat brit¨¤nica. El pressupost total del British Council de l¡¯any 2015, a manca de dades recents, va ser de 973 milions de lliures esterlines, ¨¦s a dir, m¨¦s de mil milions d¡¯euros.

En el cas de Catalunya, l¡¯ensenyament de la llengua catalana a l¡¯estranger corre a c¨¤rrec b¨¤sicament d¡¯una colla d¡¯universitats de tot el m¨®n, que n¡¯assumeixen el cost, i de l¡¯Institut Ramon Llull, que ¨¦s, de fet, el que tamb¨¦ s¡¯encarrega de la projecci¨® de la cultura catalana a l¡¯estranger. A la nostra instituci¨® li queda, doncs, la sola responsabilitat del ¡°desenvolupament de l¡¯activitat cultural i art¨ªstica a Catalunya¡±. A aquesta activitat, el British Council destina anualment uns 100 milions d¡¯euros, la d¨¨cima part del seu pressupost total; per al mateix fi, el CoNCA disposava, al moment de la seva fundaci¨®, de 15 milions d¡¯euros i 50 empleats, per¨° en aquests moments compta amb 1,2 milions i deu treballadors. La comparaci¨® amb el pressupost del British Council ¨¦s esborronadora, i encara ho ¨¦s m¨¦s la minva progressiva de mitjans d¡¯en?¨¤ que el CoNCA es va fundar. En relaci¨® amb la poblaci¨® anglesa (66 milions de ciutadans), el British Council destina 1,5 euros per cap; el CoNCA, en un pa¨ªs amb 7,4 milions d¡¯¨¤nimes (sense comptar les dels animals, que, pel que sembla, tamb¨¦ en tenen), 16 c¨¨ntims d¡¯euro.

Tot aix¨° nom¨¦s s¨®n xifres: ja se sap que som pobrets (per¨° alegrets), i que no ens podem permetre el luxe de subvenir les necessitats de l¡¯¨¤nima i de la sensibilitat est¨¨tica. El que no se sap tan b¨¦ ¨¦s que el CoNCA, que va n¨¦ixer amb una gran llibertat de moviments, atorgant ajudes d¡¯una manera no discriminada i sense cap control ideol¨°gic per part de l¡¯administraci¨®, la conselleria o el departament de Presid¨¨ncia, ha acabat en una crisi no solament econ¨°mica, com s¡¯ha vist, sin¨® essencial, ¨¦s a dir, relativa al paper que juga en la promoci¨® de l¡¯art i la cultura en la nostra societat, i al seu grau d¡¯autonomia.

Com que les coses es van t¨°rcer amb la crisi econ¨°mica, per¨° encara m¨¦s amb la intervenci¨® abusiva del govern en la tasca del CoNCA, l¡¯any 2011 van dimitir de cop deu dels onze membres que tenia, incl¨°s el llavors president de l¡¯entitat, Francesc Guardans i Camb¨® (cognom, aquest segon, que genera urtic¨¤ria en determinats sectors de la pol¨ªtica independentista). Llavors Artur Mas va fer modificar els estatuts, l¡¯entitat va quedar redu?da a set membres, i Carles Duarte va ser-ne el nou president. Despr¨¦s, a partir de 2014, van comen?ar a dimitir uns quants membres m¨¦s, dels antics i dels nous, o se¡¯ls va extingir el mandat segons els estatuts: ara en queden solament tres ¡ªDuarte, sempre lleial, la incombustible Pilar Parcerisas i Merc¨¨ Gisbert. Com que no fan qu¨°rum, la instituci¨® no cal que faci res perqu¨¨ no pot decidir res, ultra el fet que les ¨²ltimes decisions, d¡¯en?¨¤ de la ¡°reforma Mas¡±, les prenia ad¨¦s la presid¨¨ncia del Govern, ad¨¦s la conselleria, a partir de fr¨¤gils i hipotecades propostes de l¡¯entitat.

I arriben les consideracions finals: 1. Si els governs adherits a la l¨ªnia del proc¨¦s independentista no es refien de ning¨² que no hagi proclamat als quatre vents la seva nova confessi¨® (pagana i religiosa alhora), llavors no cal que a Catalunya hi hagi res semblant a una entitat dedicada a la lliure promoci¨® de l¡¯art i la cultura; 2. Com que els governs adherits a l¡¯¨ªnclit proc¨¦s ja han demostrat a bastament que l¡¯¨²nica cultura en qu¨¨ creuen ¨¦s la folkl¨°rica, i tamb¨¦ l¡¯¨²nica que promocionen i ajuden a mans vessades, llavors no t¨¦ cap sentit conservar una instituci¨® que, segons el reglament, estava destinada a una ¡°pol¨ªtica de suport i de promoci¨® de la creaci¨® art¨ªstica¡±, en el benent¨¨s que ¡°promoci¨® de la creaci¨®¡± indica una activitat que ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de tot el que ja existeix des de fa segles, com els balls de bastons, la Patum de Berga o els castells, i 3. Com que repartir 16 c¨¨ntims d¡¯euro a cada ciutad¨¤ de Catalunya no millorar¨¤ les condicions de vida de ning¨², hom proposa que el pressupost de qu¨¨ ara disposa l¡¯entitat, 1,2 milions d¡¯euros, es destini a la tercera de les funcions que tenia el British Council, encara que aquesta funci¨® no formi part dels estatuts del CoNCA: lluitar contra l¡¯ascens del feixisme, incloses, sota aquest nom tan gen¨¨ric als nostres dies, la mentalitat totalit¨¤ria i la tend¨¨ncia al partit ¨²nic si mai aix¨° pogu¨¦s temptar l¡¯activitat del Govern de Catalunya.