Lli?¨® de democr¨¤cia

Dimecres passat, en rebre el Premi Pau i Llibertat que concedeix l¡¯Associaci¨® Mundial de Juristes, el rei va donar una lli?¨® de democr¨¤cia a tots per¨°, molt especialment, als independentistes catalans, en general, i a alguns dels que s¡¯asseuen a la banqueta de la sala segona del Tribunal Suprem, en particular.

En tot cas, sigui quin sigui el veredicte, les not¨ªcies que ens arriben, en directe i per televisi¨®, indiquen que bastants dels processats ignoren, o fingeixen que ignoren, els principis b¨¤sics d¡¯un Estat democr¨¤tic de dret. Els vindr¨¤ b¨¦, doncs, llegir la lli?¨® r¨¨gia.

En efecte, el rei ha demostrat una vegada m¨¦s ¨Ccom ja es va comprovar el 3 d¡¯octubre del 2017 i, fa unes setmanes, en el seu missatge de Cap d¡¯Any¨C que t¨¦ molt clar el que ¨¦s un Estat democr¨¤tic de dret, el seu comprom¨ªs absolut amb la defensa de la Constituci¨® i quines s¨®n les obligacions i els l¨ªmits del seu paper institucional. A m¨¦s, sempre ho explica de manera senzilla, precisa i directa.

Posem l¡¯exemple del nucli central del discurs de dimecres. Aix¨ª es va expressar el rei: ¡°La defensa de la democr¨¤cia ha de ser alhora la defensa de l¡¯Estat de Dret¡±. I va afegir: ¡°Sense democr¨¤cia, el dret no seria leg¨ªtim, per¨° sense dret la democr¨¤cia no seria real ni efectiva (...) ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni conviv¨¨ncia ni democr¨¤cia¡±. Per acabar dient que ¡°no ¨¦s admissible apel¡¤lar a una suposada democr¨¤cia per sobre de la llei¡±, en al¡¤lusi¨® indirecta a Torra, que uns dies abans havia dit el contrari, tal com despr¨¦s veurem.

Aquestes paraules de Felip VI recullen la millor i m¨¦s antiga tradici¨® democr¨¤tica il¡¤lustrada. En efecte, Montesquieu havia escrit que ¡°la llibertat ¨¦s el dret a fer tot el que les lleis permetin¡±. Aix¨° continua sent democr¨¤ticament v¨¤lid, per¨° a Montesquieu li faltava legitimar la llei en la voluntat dels ciutadans, dir que la llei no ¨¦s el que mana el rei sin¨® el que mana el poble. Aquest pas el va fer Rousseau: ¡°La llibertat ¨¦s l¡¯obedi¨¨ncia a la llei que un mateix s¡¯ha prescrit¡±. En altres paraules: nom¨¦s s¨®n democr¨¤ticament leg¨ªtimes aquelles lleis en l¡¯elaboraci¨® i aprovaci¨® de les quals han participat, directament o indirectament, els ciutadans.

Per acabar, comentem perqu¨¨ ve al cas un c¨¨lebre par¨¤graf de Kant: ¡°Ning¨² pot imposar a un altre una obligaci¨® jur¨ªdica sense sotmetre¡¯s ell mateix a la llei i poder ser tamb¨¦ obligat¡±. ?s a dir, tots els poders, fins i tot els que aproven les lleis, hi estan sotmesos i els seus titulars ¨Csiguin els diputats, el president i els seus ministres, els jutges i magistrats, els funcionaris o el cap de l¡¯Estat¨C tenen el deure de complir-les.

Amb aix¨° es tanca el cercle, resumim-ne el recorregut. Primer, en el seu origen les persones s¨®n lliures, absolutament lliures, d¡¯aix¨° cal partir; segon, nom¨¦s la llei, amb l¡¯¨²nica finalitat de protegir l¡¯exercici de la igual llibertat de les altres persones, pot posar l¨ªmits a aquesta llibertat original de cada un; tercer, en l¡¯aprovaci¨® d¡¯aquesta llei han de participar aquells a qui se¡¯ls ha d¡¯aplicar, en cap altre cas no ¨¦s una llei leg¨ªtima i no hi ha obligaci¨® d¡¯obeir-la; quart, tots estan sotmesos a les lleis, fins i tot aquells que les elaboren i les aproven, ¨¦s a dir, fins i tot les autoritats m¨¦s altes d¡¯un Estat.

Aquests s¨®n els principis elementals de qualsevol Estat democr¨¤tic que mostren com dret i democr¨¤cia, llei i participaci¨® popular (o voluntat del poble, si es vol), estan estretament lligats, s¨®n avui inescindibles, no poden existir l¡¯un sense l¡¯altra. Quan Quim Torra va dir a Carlos Alsina per Ona Zero ¡°anteposo la democr¨¤cia a qualsevol llei¡± i va afegir ¡°la democr¨¤cia ¨¦s el primer¡±, demostrava que desconeixia els rudiments m¨¦s essencials del que ¨¦s avui un Estat democr¨¤tic de dret. ?s perill¨®s que un personatge aix¨ª ens governi, sense saber-ho pot cometre les barb¨¤ries m¨¦s grans.

El rei, sense desbordar les seves funcions, ¨¦s m¨¦s, complint-les amb responsabilitat, ha donat la seva lli?¨® de democr¨¤cia en ser-li lliurat el Premi Pau i Llibertat que concedeix l¡¯Associaci¨® Mundial de Juristes. Que la llegeixi i la mediti Torra i tots els que pensen com Torra, inclosos molts dels que s¨®n a la banqueta.